La lluenta ibèrica, sargantana borda o bívia és un saure d'extremitats curtes de la família Scincidae, endèmic de la Península Ibèrica. És una espècie de mida reduïda, en la qual les femelles adultes presenten una major longitud en comparació amb els mascles, tot i que mai superen els 17 centímetre de longitud total. Destaquen les seues xicotetes extremitats pentadàctiles, a diferència de l'altra espècie d'escíncid ibèric, Chalcides striatus, que presenta extremitats tridàctiles. La coloració dorsal és generalment marró, groguenca o olivàcia i normalment presenta a la zona vertebral i els costats bandes fosques, separades de la vertebral per una línia més clara, mentre que el ventre té una coloració blanquinosa o groguenca.
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una pineda mediterrània (Ribera Alta, C. Valenciana). |
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una pineda mediterrània (Ribera Alta, C. Valenciana). |
La lluenta ibèrica està present en diferents tipus hàbitats termòfils, des de zones dunars costaneres i matoll mediterrani fins a boscos aclarits, pinedes i zones pedregosos. Aquests hàbitats es caracteritzen pel substrat, principalment sorrenc o terrós, i per l'abundància de refugis.
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una zona sorrenca (Alt Vinalopó, C. Valenciana). |
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una pineda mediterrània (Ribera Alta, C. Valenciana). |
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una prat sec (Serranía Baja, Castilla - La Mancha). |
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una pineda mediterrània (Ribera Alta, C. Valenciana). |
 |
Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, termoregulant al mur d'una sèquia a una zona de cultiu de regadiu
(Ribera Alta, C. Valenciana). |
 |
| Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai, d'una pineda mediterrània (Ribera Alta, C. Valenciana). |
Es tracta d'una espècie ovovivípara. La seua època de zel s'inicia entre març i finals d'abril, mentre que els parts s'ocasionen entre finals de maig i finals d'agost, depenent de localitats, com més al nord més tardanes, durant els quals les femelles donen a llum entre un i sis nounats.
