Herp Trip - Amfibiada de primavera

Amb les pluges primaverals arriba el moment dels amfibis. Ixen dels seus amagatalls i acudeixen als punts d'aigua, permanents o temporals, on s'inicia de nou el cicle de la vida. Al sud de Catalunya els aiguats han empès els gripaus, reinetes, granotes i gripauets a iniciar de nou el camí per a trobar parella i perpetuar la seua espècie.

Ens enfilem amb el cotxe direcció les Terres de l'Ebre, sota una precipitació intermitent que ens augura una bona nit d'activitat amfíbia. Però just abans d'arribar-hi, a falta de pocs kilòmetres del punt de destí, al bell-mig d'un camí de terra, ens trobem una femella de serp llisa meridional, Coronella girondica, que ha decidit aturar-se davall la pluja fina a una rodada seca de cotxes.

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Decidim llevar-la del lloc on hi era, pel perill que li suposava a la seua integritat i la deixem a una zona de matolls i pedres a escassos metres de distància. La serp es mostra confiada i tranquil·la, el que ens permet aprofitar els llargs minuts de la posta de sol per fotografiar-la.

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Quan la claror del sol està força minvada ens dirigim cap a una zona de punts d'aigua temporals, on hi van els amfibis de la contornada a criar. L'objectiu del dia és veure gripaus d'esperons, Pelobates cultripes, un dels anurs que més s'han rarificat les últimes dècades. Nosaltres, que anàvem pensant que seria difícil trobar-ne un, als pocs minuts de re-emprendre la marxa veiem el primer exemplar entre la pinassa del terra, a la vora del camí.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Però aquest individu de gripau d'esperons tenia una característica especial: mentre que el seu ull esquerre presenta la pertinent pupil·la vertical, l'ull dret directament no tenia pupil·la. No és la primera vegada que veig aquesta anomalia ocular en anurs, però sí la primera vegada en Pelobates. El gripau en qüestió presentava un bon aspecte físic i reaccionava a moviments provinents de qualsevol direcció, així que en principi aquesta característica no li suposava un impediment vital.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Arribem al primer punt d'aigua, un grandíssim bassal estacional amb vegetació inundada format per les pluges, amb un substrat de grava fina. En aplegar-hi escoltem cantar gripaus corredors, Epidalea calamita, i gripauets orientals, Pelodytes hespericus. D'aquests darrers hi ha un que, a diferència de la resta dels seus congèneres, canta confiat i sense amagar-se massa, a les branques emergides d'un matoll. En contrast amb la tònica general dels gripauets, els corredors són prou més confiats i s'exhibeixen més al descobert i no tant al recer de la vegetació. 

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Del vinent punt d'aigua ens separen poc centenars de metres, però entremig continuem observant més amfibis, principalment gripaus corredors que es creuen al camí i que anem retirant de l'asfalt.

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Femella de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

I entremig de tant de calamita apareix a la vora de la carretera un nou individu de gripau d'esperons, en aquest cas al costat d'un toll i absolutament immòbil, fins i tot amb les nostres càmeres a escasos centímetres d'ell.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Arribem al segon punt que volem inspeccionar i ens pocs segons ja trobem més amfibis, tot i que encara no hem arribat a la zona dels tolls. El primer que veiem és un exemplar de granota híbrida de Graf, Pelophylax kl. grafi, amb una coloració a taques poc freqüent en detriment d'altres motius 


Adult de granota hibrida de Graf, Pelophylax kl. grafi (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de granota hibrida de Graf, Pelophylax kl. grafi (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

I també, entre els nombrosos gripaus corredors que "corretegen" per la zona, apareix algun individu aïllat de gripauet oriental, botant entre la vegetació.

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Finalment arribem a la zona inundada, en aquest cas de nou un enorme toll a l'antiga llera d'un barranc. Ací el cor format per centenars de mascles gripaus corredors és ensordidor, acompanyats per algunes desenes de gripauets orientals i uns pocs gripaus comuns ibèrics, Bufo spinosus, que tot i escoltar-los no els podem veure. 

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).


Però encara podem aprofitar més la nit, així que enfilem camí cap al Tarragonès, on ens espera el cor nocturn d'una altra espècie. I és arribar i escoltar fàcil i nítid el cant de la reineta meridional, Hyla meridionalis, retronar per tota la ribera del riu. 

Mascle de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Femella de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Amb un poc de paciència contemplem els primers amplexes de reineta meridional, observant en aquest cas com la femella s'aproxima al mascle, que continua cantant fins que s'adona que ha aconseguit atraure-la al seu costat. 

Femella de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Amplexe de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Juntament amb aquests amfibis de vius colors verds, altres continuen la seua activitat. La sort d'un mascle adult de gripau comú ibèric canvia quan ens el trobem atrapat dins d'una bassa artificial de parets verticals, on hauria mort ofegat sense possibilitats d'eixir de dins. L'alliberem a un proper punt d'aigua natural i continuem la marxa.

Mascle de gripau comú ibèric, Bufo spinosus (Tarragonès, Catalunya).

Acompanyats pels cants omnipresents de les reinetes, altres anurs continuen els seus cicles vitals. De fons s'escolta el "clic" d'un tòtil o gripau paridor, Alytes obstetricans almogavarii, atenuat per la distància i quasi imperceptible. Entre el fang i la vegetació de ribera sentim el reclam dels gripauets orientals, que al Tarragonès es troben quasi al seu límit de distribució septentrional, situat al Garraf.

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Tarragonès, Catalunya).

També s'escolta el variable cant de les granotes comunes, Pelophylax perezi, els juvenils de les quals acaparen qualsevol toll del camí.

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).


Però tanta activitat amfíbia també atrau un altre tipus d'herpetofauna. En aquest cas i per tancar la nit, les serps d'aigua, Natrix maura, apareixen a l'últim moment, primer un juvenil actiu a un toll temporal i després, cinc individus diferents en poc més de dos metres de diferència i a escassa distància d'un canyar on desenes de reinetes canten, inconscient del perill serpentí que s'aproxima.

Juvenil de serp d'aigua, Natrix maura (Tarragonès, Catalunya).


Amb aquesta troballa nosaltres donem per tancada aquesta "amfibiada de primavera", deixant de nou la nit als seus legítims protagonistes.



Recompte d'espècies:
Alytes obstetricans almogavarii
- Pelodytes hespericus
- Pelobates cultripes
- Hyla meridionalis
- Pelophylax perezi
- Pelophylax kl. grafi
- Bufo spinosus
- Epidalea calamita
- Coronella girondica
- Natrix maura