dimarts, 17 d’abril de 2018

Amfibiada de primavera

Amb les pluges primaverals arriba el moment dels amfibis. Ixen dels seus amagatalls i acudeixen als punts d'aigua, permanents o temporals, on s'inicia de nou el cicle de la vida. Al sud de Catalunya els aiguats han empès els gripaus, reinetes, granotes i gripauets a iniciar de nou el camí per a trobar parella i perpetuar la seua espècie.

Ens enfilem amb el cotxe direcció les Terres de l'Ebre, sota una precipitació intermitent que ens augura una bona nit d'activitat amfíbia. Però just abans d'arribar-hi, a falta de pocs kilòmetres del punt de destí, al bell-mig d'un camí de terra, ens trobem una femella de serp llisa meridional, Coronella girondica, que ha decidit aturar-se davall la pluja fina a una rodada seca de cotxes.

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Decidim llevar-la del lloc on hi era, pel perill que li suposava a la seua integritat i la deixem a una zona de matolls i pedres a escassos metres de distància. La serp es mostra confiada i tranquil·la, el que ens permet aprofitar els llargs minuts de la posta de sol per fotografiar-la.

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Femella de serp llisa meridional, Coronella girondica (Terres de l'Ebre, Catalunya).

Quan la claror del sol està força minvada ens dirigim cap a una zona de punts d'aigua temporals, on hi van els amfibis de la contornada a criar. L'objectiu del dia és veure gripaus d'esperons, Pelobates cultripes, un dels anurs que més s'han rarificat les últimes dècades. Nosaltres, que anàvem pensant que seria difícil trobar-ne un, als pocs minuts de re-emprendre la marxa veiem el primer exemplar entre la pinassa del terra, a la vora del camí.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Però aquest individu de gripau d'esperons tenia una característica especial: mentre que el seu ull esquerre presenta la pertinent pupil·la vertical, l'ull dret directament no tenia pupil·la. No és la primera vegada que veig aquesta anomalia ocular en anurs, però sí la primera vegada en Pelobates. El gripau en qüestió presentava un bon aspecte físic i reaccionava a moviments provinents de qualsevol direcció, així que en principi aquesta característica no li suposava un impediment vital.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Arribem al primer punt d'aigua, un grandíssim bassal estacional amb vegetació inundada format per les pluges, amb un substrat de grava fina. En aplegar-hi escoltem cantar gripaus corredors, Epidalea calamita, i gripauets orientals, Pelodytes hespericus. D'aquests darrers hi ha un que, a diferència de la resta dels seus congèneres, canta confiat i sense amagar-se massa, a les branques emergides d'un matoll. En contrast amb la tònica general dels gripauets, els corredors són prou més confiats i s'exhibeixen més al descobert i no tant al recer de la vegetació. 

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Del vinent punt d'aigua ens separen poc centenars de metres, però entremig continuem observant més amfibis, principalment gripaus corredors que es creuen al camí i que anem retirant de l'asfalt.

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Femella de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

I entremig de tant de calamita apareix a la vora de la carretera un nou individu de gripau d'esperons, en aquest cas al costat d'un toll i absolutament immòbil, fins i tot amb les nostres càmeres a escasos centímetres d'ell.

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Arribem al segon punt que volem inspeccionar i ens pocs segons ja trobem més amfibis, tot i que encara no hem arribat a la zona dels tolls. El primer que veiem és un exemplar de granota híbrida de Graf, Pelophylax kl. grafi, amb una coloració a taques poc freqüent en detriment d'altres motius 


Adult de granota hibrida de Graf, Pelophylax kl. grafi (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de granota hibrida de Graf, Pelophylax kl. grafi (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

I també, entre els nombrosos gripaus corredors que "corretegen" per la zona, apareix algun individu aïllat de gripauet oriental, botant entre la vegetació.

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Finalment arribem a la zona inundada, en aquest cas de nou un enorme toll a l'antiga llera d'un barranc. Ací el cor format per centenars de mascles gripaus corredors és ensordidor, acompanyats per algunes desenes de gripauets orientals i uns pocs gripaus comuns ibèrics, Bufo spinosus, que tot i escoltar-los no els podem veure. 

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera de l'Ebre, Catalunya).


Però encara podem aprofitar més la nit, així que enfilem camí cap al Tarragonès, on ens espera el cor nocturn d'una altra espècie. I és arribar i escoltar fàcil i nítid el cant de la reineta meridional, Hyla meridional, retronar per tota la ribera del riu. 

Mascle de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Femella de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Amb un poc de paciència contemplem els primers amplexes de reineta meridional, observant en aquest cas com la femella s'aproxima al mascle, que continua cantant fins que s'adona que ha aconseguit atraure-la al seu costat. 

Femella de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Amplexe de reineta meridional, Hyla meridionalis (Tarragonès, Catalunya).

Juntament amb aquests amfibis de vius colors verds, altres continuen la seua activitat. La sort d'un mascle adult de gripau comú ibèric canvia quan ens el trobem atrapat dins d'una bassa artificial de parets verticals, on hauria mort ofegat sense possibilitats d'eixir de dins. L'alliberem a un proper punt d'aigua natural i continuem la marxa.

Mascle de gripau comú ibèric, Bufo spinosus (Tarragonès, Catalunya).

Acompanyats pels cants omnipresents de les reinetes, altres anurs continuen els seus cicles vitals. De fons s'escolta el "clic" d'un tòtil o gripau paridor, Alytes obstetricans, atenuat per la distància i quasi imperceptible. Entre el fang i la vegetació de ribera sentim el reclam dels gripauets orientals, que al Tarragonès es troben quasi al seu límit de distribució septentrional, situat al Garraf.

Mascle de gripauet oriental, Pelodytes hespericus (Tarragonès, Catalunya).

També s'escolta el variable cant de les granotes comunes, Pelophylax perezi, els juvenils de les quals acaparen qualsevol toll del camí.

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).


Però tanta activitat amfíbia també atrau un altre tipus d'herpetofauna. En aquest cas i per tancar la nit, les serps d'aigua, Natrix maura, apareixen a l'últim moment, primer un juvenil actiu a un toll temporal i després, cinc individus diferents en poc més de dos metres de diferència i a escassa distància d'un canyar on desenes de reinetes canten, inconscient del perill serpentí que s'aproxima.

Juvenil de serp d'aigua, Natrix maura (Tarragonès, Catalunya).


Amb aquesta troballa nosaltres donem per tancada aquesta "amfibiada de primavera", deixant de nou la nit als seus legítims protagonistes.



Recompte d'espècies:
Alytes obstetricans
- Pelodytes hespericus
- Pelobates cultripes
- Hyla meridionalis
- Pelophylax perezi
- Pelophylax kl. grafi
- Bufo spinosus
- Epidalea calamita
- Coronella girondica
- Natrix maura



dimecres, 11 d’abril de 2018

El present de la fotografia d'herpetofauna - Instagramers que tothom ha de seguir

Les xarxes socials són als nostres dies l'epicentre de quasi tot. Llances la teua opinió al món mitjançant Twitter, mentre que a Facebook proclames les excel·lències o desgràcies de la vida personal, convertit en un aparador de xafardejos i tafaneries del teu cercle social. Però si hi ha una xarxa social que senyoreja els qui som de la generació anomenada "millennial" és Instagram.

Siga quina siga la teua fília, trobaràs centenars de persones Instagram que la comparteixen amb tu. I és precisament aquesta vessant la que permet interrelacionar-nos amb persones d'arreu del món un dels punts positius que les xarxes socials ens han aportat a les nostres vides. D'una passada pots veure la quantitat d'herpetos que han sigut rescatats a l'interior d'efectes-trampa a les comarques valencianes de l'Alacantí, Baix Vinalopó i Baix Segura, el despertar de l'activitat dels escurçons a Finlàndia després del llarg i gèlid hivern, les noves troballes d'herpetofauna a la Península Aràbiga o a les selves d'Amèrica Central. 

He decidit compartir una selecció personal feta d'entre els milers d'instagramers que es dediquen a compartir fotografies d'herpetofauna, amb criteris que van des de certa proximitat personal (manera disimulada de no dir amiguisme) fins al més purament científic, però sempre circumscrits a l'herpetofauna de camp, evitant comptes que es dediquen a espècies mantingudes en captivitat. Espere descobrir-vos nous valors dins d'aquest món que compartim:


Gerrit Jan Verspui (@gj.verspui_wildlife). Un membre de la marina dels Paisos Baixos que s'ha recorregut tota Europa i part de la resta de continents al darrere de l'herpetofauna auctòctona. Un dels perfils més recomanables, tant per la seua varietat com per la seua qualitat.


Matteo Di Nicola (@matteo.dinicola.wildlife). Herpetòleg italià, dels qui més seguidors té a nivell europeu. Destaca per la seua combinació de primers plànols dels individus amb el paisatge de fons, com una mena de firma personal.


Rubén Sánchez (@rswildphoto). Jove naturalista valencià que es dedica als herpetos, amb especial predilecció per les serps, però també per les aranyes i bon company de camp. Amant dels experiments fotogràfics.


Ari & Jonna Soikkeli (@hibernating_finns). Una parella de joves finesos amb una galeria de fotografies de natura que ens genera una sensació d'acusats contrasts als qui estem acostumats a l'herpetofauna mediterrània. Una bona munió d'espècies adaptades al fred de Finlàndia.


Pedro Luna (@pedruluna_wildlife). Jove fotògraf català amb especial predilecció pels macros a curta distància. Especialment recomanables les seues fotos d'amfibis, sobretot les dedicades al zel i la reproducció.
A post shared by Pedro Luna Guillen (@pedroluna_wildlife) on


Gerard Carbonell (@geri_carbonell). Un encara més jove fotògraf català dedicat al món de l'herpetofauna i a la fotografia de natura. Té una bona col·lecció d'espècies i paisatges del Prepirineu i Pirineu català.



Antonio Gómez (@agwildphoto). Tornant a la nova fornada de naturalistes valencians, al seu perfil trobaràs una gran varietat d'espècies, però amb una destacable atenció a les serps i, dins d'aquestes, els escurçons. Fotos que destaquen per la seua il·luminació i definició.


Luis Albero (@lamwildphoto). El darrer representant de la fornada valenciana, es tracta d'un biòleg amb especial interés per l'herpetofauna ibèrica. Té un gran repertori de fotografies pròpies d'arreu de la Península Ibèrica, que diàriament va compartint al seu perfil. 



Alberto Gonz (@bicheando.net) Naturalista i divulgador, ben conegut a nivell estatal per ser el creador de www.bicheando.net. Com no podia ser d'una altra forma, el seu perfil és una mescla de divulgació, eixides de camp i herpetofauna diversa.

_____

I per acabar, permeteu-me un poc d'auto-bombo. Si voleu seguir les peripècies d'un jove paleontòleg especialitzat en rèptils i amfibis, ací teniu on fer-ho (@josep.bisbal):


Herpetonumismàtica (o com perseguir herpetofauna a les monedes)

El món de la numismàtica, l'estudi de les monedes i el col·leccionisme que gira al seu voltant, és una de les aficions més comunes a nivell mundial. Per la seua inmensa varietat d'arts, metalls utilitzats, valor històric o econòmic, siguen els que siguen, hi ha molts motius que fan que gent d'allò més diversa col·lecione monedes. Hi ha qui sols col·lecciona monedes d'un país o període històric determinats, altres que ho fan sols d'un tipus de metall,  o els que en canvi busquen atresorar monedes que presenten algun tipus d'error produït al moment d'encunyament. I també, hi ha qui col·lecciona monedes que mostren a l'anvers o revers animals.

Desconec si dins d'aquesta variant hi ha algú al món que es dedique a recopilar monedes amb representacions d'herpetofauna. I si el lector s'està preguntant si existeixen monedes on figuren rèptils o amfibis a alguna de les seues cares, la resposta és: sí. De fet una de les primeres monedes que existeixen representa una tortuga del gènere Testudo. És el cas d'una moneda d'electre (amalgama d'or i argent) produïda a l'illa grega d'Egina al voltant de l'any 700 a.C., tot i que continuarà durant segles emetent monedes amb representacions de tortugues de terra al seu anvers.

Així que sí, la relació entre monedes i herpetofauna és ben antiga, pràcticament des dels seus origens al món occidental. Amb aquesta qüestió a la ment se'm va ocórrer regirar en la col·lecció familiar de monedes que hem anat acumulant, primerament mon pare i després jo. I als pocs minuts hi vaig trobar dos exemples diferents de monedes amb representacions de rèptils.


Revers d'una moneda de 50 rupies indonèsies de 1996, amb la representació d'un dragó de Komodo (Varanus komodoensis).

Si hi ha un rèptil emblemàtic a l'actualitat és el dragó de Komodo, Varanus komodoensis, el major dels llangardaixos (sub-ordre Lacertilia) que existeix actualment i que habita a les illes indonèsies de Komodo, Flores, Rinca, Gili Dasami i Gili Montang. Conegut mundialment, fou escollit per la República d'Indonèsia per a aparèixer al revers de les monedes de 50 rupies indonèsies entre els anys 1991 i 1999, representant un individu adult en posició plantada cap a l'esquerra, en un estil realista. L'aliatge és bronze d'alumini i les seues mesures són 19,94 mil·límetres de diàmetres per 1,59 mil·límetres d'espesor, amb un pes de 3,2 grams.


Revers d'una moneda de 2 centaus de dòlar australià de 1975, amb la representació d'un llangardaix de gorguera (Chlamydosaurus kingii).

Hi ha pocs rèptils al món que siguen tan coneguts com el dragó del Komodo i un és el sahulià llangardaix de gorguera, Chlamydosaurus kingii. Aquest agàmid que habita el sud de l'illa de Nova Guinea i el nord d'Austràlia fou escollit per aquest darrer país per figurar al revers de les monedes de 2 centaus de dòlars australians emeses entre els anys 1966 i 1991, compartint pecunia amb Isabel II d'Anglaterra a l'anvers. La composició utilitzada intenta que la representació del rèptil ocupe quasi tota la superfície del revers, amb la gorguera desplegada en posició defensiva, i és obra del gravador Stuart Devlin (com pot veure's amb la seua marca "SD" entre els dits de les extremitats anterior dreta i posterior esquerra). L'aliatge és bronze i les seues mesures són 21,6 mil·límetres de diàmetres per 2 mil·límetres d'espesor, amb un pes de 5,2 grams.

Amb un poc de paciència i gràcies a Internet és fàcil trobar-ne més. Per exemple, cocodrils que apareixen tant a monedes de Jamaica de fa poques dècades com també a denaris d'argent de fa més de 2000 anys, emesos per l'emperador August en commemoració de la conquesta romana d'Egipte. Un món d'allò més curiós vinculat a l'impacte de l'herpetofauna en les cultures humanes del passat i del present.



divendres, 6 d’abril de 2018

L'axantisme a les reinetes meridionals (Hyla meridionalis)

Si hi ha un color que caracteritze les reinetes meridionals (Hyla meridionalis) i les reinetes de Sant Antoni (Hyla molleri), així com a la resta de reinetes d'Europa (família Hylidae), és el color verd viu, que les permet mimetizar-se amb la vegetació de ribera, el seu hàbitat predilecte.

Mascle adult de reineta meridional, Hyla meridionalis, de coloració verda normal a una riba fluvial (Tarragonès, Catalunya).


La coloració típica de les reinetes és fruit de la combinació de tres tipus diferents de cromatòfors (cèl·lules pigmentàries): iridòfors (color blau), melanòfors (colors foscos) i xantòfors (color groc). Però en algunes espècies d'amfibis i amb relativa freqüència (dins de l'escàs nombre de casos registrats) en el gènere Hyla hi ha alguns individus que de manera parcial o total no presenten xantòfors, el que es diu "axantisme", ocasionant una coloració corporal blava.

Femella adulta de reineta meridional, Hyla meridionalis, amb coloració blava per axantisme parcial a una riba fluvial (Tarragonès, Catalunya).


Les fotografies que acompanyen aquestes línies són d'una femella adulta de reineta meridional de la comarca catalana del Tarragonès, amb un axantisme parcial. Es tracta del primer cas d'axantisme que he pogut observar a un individu en llibertat, i era l'única reineta amb aquesta característica front a la resta de les observades eixa mateixa nit, que mostraven la coloració normal.

Femella adulta de reineta meridional, Hyla meridionalis, amb coloració blava per axantisme parcial a una riba fluvial (Tarragonès, Catalunya).

Femella adulta de reineta meridional, Hyla meridionalis, amb coloració blava per axantisme parcial a una riba fluvial (Tarragonès, Catalunya).



Aligots de Harris (Parabuteo unicinctus) a les nostres teulades

Qui escriu aquestes línies no ha amagat mai el seu interès per la problemàtica de les especies al·lòctones i les seues implicacions en la biogeografia. No debades el fenomen de les espècies naturalitzades, exòtiques i/o invasores és possiblement el fenomen biogeogràfic de major importància a nivell planetari, juntament amb la reducció de l'àrea de distribució de la majoria d'espècies per causes també antròpiques. Com a paleontòleg se'm venen a la ment les implicacions que a nivell paleobiogeogràfic, per exemple i en un futur  llunyà, tindran la presència d'espècies americanes en el registre fòssil europeu que s'està formant dins dels contextos sedimentaris actuals.

Qui sap, si els futuribles paleontòlegs que treballaran en contextos de l'Antropocè, l'actual època geològica del període Quaternari, consideraran com una de les seues característiques biostratigràfiques l'aparició generalizada d'espècies exòtiques en contextos terrestres del registre paleontològic.

Crancs, mosquits, visons, serps, tortugues, arbres i herbes, etc ..., la llista d'espècies exòtiques és llarga i cada dia s'allarga més. I la immensa majoria tenen una cosa en comú, ha sigut l'ésser humà el motor principal de la seua arribada a noves terres on expandir-se. Qui protagonitza la present entrada és un cas evident d'introducció humana d'una espècie al·lòctona a un nou ambient, un aligot de Harris (Parabuteo unicinctus) que aleteja pels cels de la comarca catalana del Tarragonès des de fa com a mínim dos anys. L'aligot de Harris és una espècie originària d'Amèrica, on habita des del sud-oest dels Estats Units d'Amèrica fins al sud de Xile i l'Argentina. 

Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya).

A la primavera de l'any 2016 ja vaig poder veure aquest mateix individu aturat sobre un vell garrofer per segons després marxar al darrere d'una gavina. Els escassos segons d'observació que vaig tindre em van permetre observar que la rapinyaire portava encara les corretges de falconer, tot i que malmeses. Allò més lògic és pensar que es tracta d'un individu escapat. Ara, a inicis de la primavera de 2018 l'he tornat a veure, aquesta vegada a les rodalies d'un parc urbà, on pareix que se dedica a la cacera de tórtores i coloms. Aquesta vegada sí que l'he pogut fotografiar i apreciar que encara porta les corretges. Tot i això, el seu estat físic pareix externament bo i en aquestos, com a mínim, dos anys ha sigut capaç de caçar per ell mateix i sobreviure.

Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya).

Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya).

Ara imaginem que, per algun motiu, apareix un nou individu del sexe contrari d'aligot de Harris en llibertat pel Tarragonès i acaben procreant. A qui de segur no els farà cap gràcia seran a les nostres rapinyaires autòctones.

Adult d'aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, aturat a les afores d'un nucli urbà. A les potes es pot apreciar la presència de corretges de falconer (Tarragonès, Catalunya).