Epidalea calamita - Gripau corredor

El gripau corredor, Epidalea calamita, és un amfibi anur de la família Bufonidae. És un gripau de mitjana talla, arribant gairebé als 10 centímetres de longitud corporal, amb unes extremitats robustes i relativament curtes. Un element molt característica són els seus ulls prominents amb pupil·la horitzontal i amb l'iris de color groc amb vetes negres, tot i que vaig poder presentar diferents tonalitats entre verd clar i blau. Les glàndules paròtides apareixen desenvolupades i força paral·leles. La coloració dorsal és molt variable, però majoritàriament és verd grisenc a verd bru, alternada amb taques més clares de diferent grandària, difuses o definides, en contrast amb la coloració ventral grisenca o blanquinosa. Destaca en aquesta espècie una característica línia mitjana dorsal groga clara que recorre longitudinalment la zona vertebral fins a la zona cloacal, tot i que també cal ressaltar que aquesta línia hi és absent en alguns individus. Els mascles presenten sac vocal gular extern, les mesures del qual són força voluminoses durant els reclams.

Femella adulta de gripau corredor, Epidalea calamita (Baix Segura, Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un cultiu de cítrics (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un camp de cultiu de secà (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un pineda mediterrània (Alt Empordà, Catalunya).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un zona de matolls secs mediterranis (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un camp de cultiu de secà (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un camp de cultiu de cítrics (Horta Sud, C. Valenciana).

El seu hàbitat es diversifica en diferents biòtops, i el podem trobar des de planes litorals fins a zones muntanyenques. El gripau corredor és més termòfil que el gripau comú ibèric, Bufo spinosus, i no és estrany trobar-lo en llocs prou àrids. També colonitza àrees amb una forta influència humana com cultius, graveres i zones periurbanes. El seu reduït període larvari li permet explotar punts d'aigua temporals, preferentment cossos d'aigua dolça però és capaç de suportar condicions salobres. Està present en la major part de la Península Ibèrica i només falta en part de la regió cantàbrica i en algunes àrees de l'interior. Aquesta espècie està àmpliament distribuïda a Europa fins Bielorússia i l'oest d'Ucraïna.

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un zona de matolls secs mediterranis (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un zona peri-urbana de cultius de regadiu (Alt Empordà, Catalunya).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, a un alzinar mediterrani (Cuenca del Guadarrama, Comunidad de Madrid).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, a un prat humit (Cuenca Alta del Manzanares, Comunidad de Madrid).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un zona de matolls secs mediterranis (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, a un prat humit (Alt Empordà, Catalunya).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un pineda mediterrània (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, a una zona àrida (Alt Vinalopó, C. Valenciana).

Els seus costums són terrestres i alhora crepusculars i nocturns. Durant el dia els individus adults d'Epidalea calamita romanen enterrats al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandonen els seus amagatalls per tal de capturar xicotetes preses, que consisteixen bàsicament en invertebrats: formigues, coleòpters, larves d'insectes, dermòpters, ortòpters, hemípters, miriàpodes i altres aràcnids. Els capgrossos d'aquesta espècie són predominantment herbívors, menjant algues i detritus, tot i que sovint s'observen fent un consum carronyaire sobre altres capgrossos morts.

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un zona àrida (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un cultiu de secà (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un cultiu de secà (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un prat humit (Baix Montseny, Catalunya).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un cultiu de secà (Ribera de l'Ebre, Catalunya).

Adult de gripau corredor, Epidalea calamita, en un prat humit (Pallars Jussà, Catalunya).

Mascle adult de gripau corredor, Epidalea calamita, a un toll d'aigües temporals (Montsià, Catalunya).

El període reproductor del gripau corredor no és continu i està molt associat amb els episodis de pluges. Després d'aquests, els mascles van als punts d'aigua amb rapidesa, formant cors que atreuen les femelles amb el seu cant monòton. La còpula és axil·lar i la femella diposita a l'aigua de 1.500 a 5.500 ous, de fins a dos metres de llargada i un diàmetre màxim de 10 mm. Els capgrossos de gripau corredor tenen un període molt accelerat de desenvolupament larvari, que generalment varia dels 24 als 54 dies.

Amplexe en el moment de la fresa de gripau corredor, Epidalea calamita, a un estany d'aigües temporals (Maresme, Catalunya).

Juvenil de gripau corredor, Epidalea calamita, en una zona de pineda mediterrània (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Juvenil de gripau corredor, Epidalea calamita, en una zona de cultiu de cítrics (Ribera Alta, C. Valenciana).

Juvenil de gripau corredor, Epidalea calamita, en una zona de cultiu de secà (Ribera Alta, C. Valenciana).

Amplexe de femella de gripau comú ibèric, Bufo spinosus, i mascle de gripau corredor, Epidalea calamita, a un toll d'aigües temporals (Montsià, Catalunya).

Mascle de gripau corredor, Epidalea calamita, intentant amplexar una femella de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un estany d'aigües temporals (Maresme, Catalunya).