Un nou estudi publicat a Quaternary Science Reviews i centrat en els peixos, amfibis i rèptils recuperats en el jaciment de l'abric de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Comunitat de Madrid) ens ha permès reconstruir el clima i el paisatge en el que es van moure els neandertals a l'interior de la Península Ibèrica.
El jaciment arqueològic de l'abric
càrstic de Navalmaíllo,
situat en la Serra de Guadarrama del Sistema Central Ibèric, ha sigut
interpretat com a un campament de caça amb curtes i reiterades ocupacions per
part de grups de neandertals, centrats principalment en la cacera de bòvids
i cérvids de gran mida. Els neandertals, grans caçadors de la
megafauna del Plistocé, tenien una adaptació selectiva als paisatges agrestos i
boscosos, amb major abundància de recursos disponibles, per a així compensar
parcialment la seua elevada taxa metabòlica basal i els seus costos energètics
locomotors mitjançant la reducció del temps de cerca i l'augment de l'amplitud
de la dieta.
Però no únicament s'han trobat en
el jaciment de Navalmaíllo les restes de les preses caçades pels
neandertals, sinó que també la seua excavació i estudi ha proporcionat fòssils
de peixos (Salmo trutta i Cyprinidae indet.), gripaus (Bufo spinosus
i Epidalea calamita), granotes (Rana cf. Rana iberica),
tortugues (Testudo hermanni), saures (Blanus sp., Chalcides
cf. Chalcides striatus i Lacertidae indet.) i serps (Malpolon monspessulanus,
Natrix cf. Natrix astreptophora, Coronella sp., Coronella
cf. Coronella girondica, Zamenis scalaris i Vipera cf. Vipera
latastei) que hi convivien amb ells. A través dels mètodes de reconstrucció
paleoclimática, gràcies a aquesta associació d'amfibis i rèptils, hem
documentat que durant l'ocupació de l'abric pels neandertals el clima era molt
més càlid que en l'actualitat, d’aproximadament 2,8 °C superior de mitjana
anual, amb temperatures similars durant l'estiu però més altes durant la resta
dels mesos. Les pluges eren lleugerament més abundants que en l'actualitat, al
voltant de 180,6 mm més de precipitació anualment, amb un règim més contrastat
durant l'any, d’hiverns més plujosos i estius més secs. S'observa un període
d'aridesa de dos mesos durant l'estiu, que representa una duració similar a les
condicions climàtiques actuals.
El paisatge l’hem reconstruït també gràcies als amfibis i els rèptils i ens mostren que estava constituït principalment per zones obertes de pasturatges secs i zones rocoses o pedregoses, que evolucionaven lateralment cap a prades humides, probablement prop de les zones aquàtiques i peri-aquàtiques, com a rius o estanys amb vegetació de ribera. Els ambients boscosos també estaven ben representats als voltants del jaciment, des de matolls de desenvolupament mitjà fins a formacions forestals. Els peixos completen aquesta reconstrucció documentant la presència d'un sistema fluvial pre-muntanyós ben desenvolupat, que es caracteritzava per aigües relativament fredes, permanents, oxigenades i en moviment.
Les noves dades mostren una discrepància amb la interpretació anterior
realitzada a través de l'estudi de les restes de pol·len, que suggeria un
entorn molt obert, amb menor presència de vegetació, i amb un clima fred per a
aquest període. La nostra nova interpretació suggereix que l'ocupació
neandertal de l'abric rocós de Navalmaíllo es va produir durant un
període una cosa temperada i humit, probablement dins de l'última part de
l'estadi isotòpic marí 5 (MIS 5), afavorint efectivament la presència d'una
alta biodiversitat entorn del jaciment que hauria possibilitat la supervivència
de la població humana.
L'article complet està disponible en el següent enllaç:
%20reptiles%20amphibians%20fishes%20herpetofauna.png)
