Recentement des de l'equip de Paleoherpetologia de l'IPHES-CERCA, en col·laboració amb científics de la Universitat de Boston i de Pearl Harbor-Hickam, hem publicat un nou article (“Herpetological remains from the Lower Magdalenian site of El Juyo
(Cantabria, Spain): the challenge of reconstructing climate and landscape from
poorly diverse assemblages”) on estudiem un conjunt d'amfibis i rèptils cantàbrics
del Plistocè final provinents del jaciment arqueològic de El Juyo, en
la revista científica Historical Biology. El Juyo és una cova situada a
uns 8 km a l'oest de la ciutat de Santander, a Cantàbria, on s'han
descobert importants restes arqueològiques de diferents èpoques, des de l'Edat Mitjana i l'Edat del Bronze al Paleolític superior, en què destaquen
les troballes d'ocupacions de grups humans magdalenians del final del Plistocè superior.
Aquests hagueren de sobreviure en un entorn molt diferent a l'actual, fa entre 18.000 i 16.000 anys, molt influenciat encara per les últimes fases
del període glacial, en què els humans assentats a la cova es dedicaven a
la cacera de grans mamífers com el bisó europeu (Bison bonasus), el
cavall salvatge (Equus ferus), el cérvol roig (Cervus elaphus), el porc senglar (Sus scrofa), la cabra alpina (Capra ibex) i el cabirol (Capreolus
capreolus), alhora que competien per aquestas preses i altres recursos amb el lleó (Panthera leo), el lleopard (Panthera pardus), l'ós bru (Ursus
arctos), el llop (Canis lupus) i la rabosa roja (Vulpes vulpes).
En les excavacions arqueològiques, en què s'hi treballà sobre una àrea de
més de 40 m2, també es recuperaren restes d'altres animals de
mida menor, como la fura de bosc (Mustela putorius) i la mostela (Mustela nivalis), a més de múltiples micromamífers, como eriçons (Erinaceus
europaeus), talps (Talpa sp.), musaranyes (Sorex coronatus, Sorex
minutus, Neomys fodiens, Neomys anomalus) i rosegadors (Arvicola
cf. terrestris, Microtus oeconomus, Microtus agrestis/arvalis,
Microtus nivalis, Pitymys pyrenaicus, Pliomys lenki, Apodemus
sylvaticus/flavicollis). Però d'especial interés són les restes d'herpetofauna, d'amfibis i rèptils, que han estat identificades com a
pertanyents a gripau comú (Bufo bufo s.l., assignat a Bufo spinosus),
granota roja (Rana cf. temporaria) i escurçó (Vipera sp., a
nivell específic Vipera aspis i/o Vipera seoanei).
És gràcies a aquest conjunt herpetofaunístic i per mitjà de diferents mètodes quantitatius que hem realitzat noves reconstruccions paleoclimàtiques i paleoambientals per a descriure amb més precissió com eren el clima i el paisatge en què viviren els humans del Magdalenià de El Juyo, que coincidiren en el temps amb un esdevenimentt climàtic d'enfredament abrupte conegut com a Dryas I. En els nostres resultats, tots els mètodes aplicats caracteritzen el clima com a més fred (entre -8,5 i -3,7°C de diferència respecte a l'actual) i sec (entre -415 i -344 mm de precipitacions que a hores d'ara), mentre que a les reconstruccions del paisatge ens suggereixen el predomini de zones obertes humides junt amb una representació alta de zones boscoses en les proximitats del jaciment. Açò ens assenyala que el clima al llarg del Dryas I era molt més fred i sec que a l'actualitat, tot i que la proximitat del mar podria haver mitigat en certa mesura la duresa del clima d'aquesta zona cantàbrica. El patró d'estacionalitat de les precipitacions ha canviat entre els períodes més fred del Dryas I i l'actualitat, passant de precipitacions més abundants al llarg de l'estiu a tindre les màximes a finals de la tardor i l'hivern. El nou article, a banda d'exposar els nostres resultats en les reconstruccions reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques
per a El Juyo, és també una reivindicació de la importància de les associacions
d'herpetofauna amb escassa diversitat de taxons, moltes vegades menyspreades a la literatura científica per ser considerades com a "poc significatives", però que ens són fonamentals per a períodes
crítics de la Prehistòria i poden aportar-nos dades importants als nostres coneixements i interpretacions del passat.
L'article està disponible
en el següent enllaç:
