Com bé coneixeran els
lectors d'aquest blog, la Paleoherpetologia, és a dir, l'estudi dels amfibis i
rèptils prehistòrics ens permeten, entre moltes altres coses, reconstruir el
clima i el paisatge del passat. Això ens és especialment útil per a aquells
períodes per als quals no disposem altres elements per al seu estudi o amb
registres una mica problemàtics, a vegades fins i tot contradictoris entre
ells. Així, l'herpetofauna ens serveix per a esclarir l'escenari paleoecològic,
atenint-nos a un dels seus punts forts: són animals ectoterms, de “sang freda”,
per la qual cosa són altament susceptibles a qualsevol canvi en el clima i en
els hàbitats. Un dels moments de major interés per a la recerca paleoantropològica
i arqueològica en la Península Ibèrica és l'estudi de les poblacions de
neandertals, Homo neanderthalensis, del Plistocé superior o tardà, per a
conéixer el seu estat abans de l'arribada dels humans anatòmicament moderns
durant l'Estadi Isotòpic Marí 3 (MIS3 en les seves sigles en anglès), datat
entre 60.000 a 27.000 anys abans del present. La cova de Bona Pinta forma part
del Parc Arqueològic del Calvero de la Figuera, en el municipi de Pinilla de la
Vall (Comunitat de Madrid), en la qual s'ha identificat una ocupació per grups
de neandertals durant el Plistocé tardà i, al costat de les seues restes,
centenars de fòssils d'altres animals amb els quals van conviure. És aquí on he
pogut participar en una recerca per a estudiar els amfibis i rèptils de Bona
Pinta i, a través d'ells, esclarir com era el paisatge que aquells neandertals
van habitar i a quin clima es van enfrontar.
La seqüència del Plistocé Tardà del jaciment arqueològic de la Cova de Bona
Pinta (Pinilla de la Vall, Madrid) ha proporcionat els següents vertebrats ectoterms:
Salmo trutta, Alytes gr. A. obstetricans-almogavarii,
Pelobates cultripes, Bufo spinosus, Epidalea
calamita, Pelophylax perezi, Rana iberica,
Testudines indet., Timon lepidus, Lacertidae indet. (de mida mitjana
i gran), Anguis fragilis, Natrix maura, Coronella
cf. C. austriaca, Colubridae/Psammophiidae indet. i Vipera
cf. V. latastei. Tots
aquests tàxons són presents en l'actualitat en el centre de la Península
Ibèrica, amb representació a la Vall del Lozoya o en les seves àrees
circumdants més pròximes. Els amfibis i rèptils suggereixen un clima entre
bastant similar a molt més càlid (de +1,0 a +3,5 °C) que l'actual, amb major
diferència sobre els valors moderns durant el mes més fred que durant el més
càlid. Les precipitacions anuals eren més abundants (de +9 a +397 mm) que en
l'actualitat. Els paisatges reconstruïts suggereixen el predomini d'ambients
humits al llarg de tota la seqüència, composts principalment per hàbitats
humits oberts (compresos principalment entre el 35,2 i el 45,5%) i ambients
boscosos que inclouen des de matolls mitjans fins a formacions forestals
(27,3-40,0%). Les zones aquàtiques i peri-aquàtiques (9,5-20,5%), com a rius o
llacunes amb vegetació de ribera, també estan bastant ben representades,
d'acord amb un dels pocs registres fòssils d'una granota aquàtica (P. perezi)
en les localitats de Pinilla de la Vall, i la molt hipotètica aparició d'una
tortuga d’aigua en la Capa 2. A més, la presència de truita comuna (Salmo trutta)
també dona suport a la presència d'un riu madur caracteritzat per aigües
fredes/temperades amb corrent constant. Totes aquestes dades suggereixen que
tota la seqüència del Plistocé Tardà de la Cova Bona Pinta pot haver ocorregut
durant un període entre temperat a càlid i humit, més probablement durant el
començament de l'Estadi Isotòpic Marí 3 que durant el final de l'Estadi
Isotòpic Marí 4, com s'havia suggerit anteriorment.
