Lacerta agilis garzoni - Llangardaix pirinenc

El llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni, és una sub-espècie distribuida a una reduïda regió dels Pirineus, pertanyent a l'espècie euro-asiàtica de lacèrtid Lacerta agilis. Habita en prats sub-alpins assolellats que hi ha des del Massís del Carlit a l'Alta Cerdanya i l'alta vall del riu Arieja (Ariège) fins a les valls del nord i nord-est d'Andorra, penetrant per la Baixa Cerdanya a les collades de Toses i d'Alp així com a la Vall de Núria,  al Ripollès. A nivell d'espècie es tracta d'un dels rèptils amb una major distribució del món, que es distribueix de manera contínua des del centre-oest de França fins al llac Baikal, al centre-sud de Sibèria. Tot i que es coneixia la presència de Lacerta agilis als Pirineus des de 1894, la sub-espècie pirinenca fou descrita inicialment al 1975, en base als individus d'una única localitat, però fou discutida la seua validesa taxonòmica fins que recents anàlisis de cytocrom b van mostrar la seua diferenciació dins del gènere, tot i que inserida dins del clade occidental juntament amb les sub-espècies Lacerta agilis agilis i Lacerta agilis argus, clade que requereix encara d'una major precisió taxonòmica.

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Es tracta d'un llangardaix de mida xicoteta, la més reduïda dels de distribució europea, en comparació amb els seus parents pròxims Lacerta bilineata, Lacerta viridis i Lacerta schreiberi, amb una mida corporal (sense comptar la cua) que mai supera els 10 centímetres. Degut a les especials condicions climàtiques originades per la seua distribució altitudinal, vinculada al pis subalpí entre els 1400 i els 2300 metres sobre el nivell de la mar, la seua activitat anual es veu reduïda als mesos de Maig a Setembre, iniciant-se les còpules a inicis de Maig i les eclosions de les postes es produeixen cap a les setmanes centrals d'Agost. Existeix dimorfisme sexual entre els llangardaixos pirinencs, sent el caràcter més visible la diferent coloració de les femelles, amb tonalitats grisenques, en contrast amb els mascles, que presenten coloracions verdoses i groguenques que es veuen accentuades en l'època de zel reproductiu.

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

 

Femella de llangardaix pirinenc, Lacerta agilis garzoni (Andorra).

Bisbal-Chinesta et al., 2018: "Calibrating Pleistocene and Holocene paleoenvironmental reconstructions using an actualistic herpetological approach: the case of Atapuerca (Burgos, Spain)". Resum disponible.

El resum de la nostra aportació al XVI Congrés Anual de l'Associació Europea de Paleontologia de Vertebrats ( "XVI Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists"), celebrat entre el 28 de juny i l'1 de juliol de 2018 en el Campus de Caparica de la Universidade Nova de Lisboa, ja està disponible per a la seua consulta. Al treball "Calibrating Pleistocene and Holocene paleoenvironmental reconstructions using an actualistic herpetological approach: the case of Atapuerca (Burgos, Spain)" presentem els primers resultats de les prospeccions herpetològiques que hem estat duent a terme a la meitat nord de la província de Burgos i als voltants dels jaciments paleontològics de la Serra d'Atapuerca, per a generar un marc actualista que ens servisca de referent per a les reconstruccions paleoambientals que realitzem a partir del registre fòssil d'amfibis i rèptils del Quaternari que estem recuperant en aquestos mateixos jaciments.

Per a poder accedir al resum i descarregar-lo, cliqueu sobre el següent enllaç:

Bisbal-Chinesta, J.F., Blain, H.-A., Sánchez, R., Albero, L., Ortega, C., Cuenca-Bescós, G. 2018. Calibrating Pleistocene and Holocene paleoenvironmental reconstructions using an actualistic herpetological approach: the case of Atapuerca (Burgos, Spain). p. 25. In: Marzola, M., Mateus, O. and Moreno-Azanza, M. (eds.), Abstract Book of XVI Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontology. Caparica, Portugal. June 26th-July 1st., 2018.

Aportacions des de la Paleoherpetologia al XVI Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists (EAVP 2018)

Demà s'inicia a la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la Nova Universitat de Lisboa (UNL), en el Campus de Caparica la setzena edició del congrés anual que organitza l'Assocació Europea de Paleontòlegs de Vertebrats (XVI Annual Meeting of the European Association of Vertebrate Palaeontologists). El grup de Paleoherpetologia de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) no podia faltar a aquesta reunió i ho fem aportant nous estudis sobre la nostra especialitat. 

Des de l'IPHES la major aportació la farà el Doctor Hugues-Alexandre Blain, que participa en sis comunicacions diferents, on es presentarà la diversitat d'especies d'herpetofauna prehistòrica quaternària documentades a jaciments de Bèlgica, Sèrbia, Iran, Espanya i França. La també paleoherpetòloga i companya Almudena Martínez Monzón participa en el treball belga, que porta per títol: "Amphibians and squamate reptiles from the latest Pleistocene of Caverne Marie-Jeanne (Hastière-Lavaux, Namur) and a review of the Quaternary herpetofauna from Belgium".

Per la meua part, participe amb un pòster on exposem els resultats preliminars de les prospeccions herpetològiques que estem portant a terme en els voltants d'Atapuerca i que també abasten la meitat septentrional de la província de Burgos. Amb aquestes prospeccions, centrades tant en l'aspecte biogeogràfic de distribució actual com amb la identificació de nous corotipus  regionals, pretenem generar un nou marc per a la reconstrucció paleoambiental i paleobiogeogràfica de les concurrències d'herpetofauna que estem recuperant a l'estratigrafia dels jaciments de la Serra d'Atapuerca. El treball, firmat en conjunt amb els paleontòlegs Hugues-Alexandre Blain i Gloria Cuenca-Bescós, així com pels meus companys herpetòlegs i participants de les prospeccions Rubén Sánchez, Luis Albero y Carlos Ortega, porta per títol: "Paleoenvironmental inferences based on actualistic herpetological database: the case of Sierra de Atapuerca".

Hyla meridionalis blava: l'axantisme total

Ja hem parlat de l'axantisme en aquesta pàgina web. Es tracta de l'absència parcial o total de  les cèl·lules pigmentàries de color groc, els cromatòfors xantòfors. Entre els individus d'Hyla meridionalis, normalment d'un color verd molt viu, la condició axàntica genera per contrast una coloració blava, per la prevalença dels iridòfors. Fou el cas de l'axantisme parcial d'una femella de reineta meridional del Tarragonès, amb un clapejat blau contrastant amb el verd preeminent.

A Catalunya hi ha determinades poblacions on sembla que l'axantisme és més comú que a la resta de la distribució d'Hyla meridionalis, si més no pel que fa a la resta de la Península Ibèrica. No hi ha que imaginar-se una marea blava de reinetes, sinó simplement una major percentatge en comparació amb allò normal, suficientment significatiu per a ser evident però igualment ínfim en termes absoluts. D'una d'aquestes poblacions, a l'àrea del Barcelonès, prové el mascle adult plenament axàntic que protagonitza les fotografies inferiors. 

Mascle axàntic de reineta meridional, Hyla meridionalis, a la vegetació d'una riba fluvial (Barcelonès, Catalunya).

Mascle axàntic de reineta meridional, Hyla meridionalis, a la vegetació d'una riba fluvial (Barcelonès, Catalunya).

Mascle axàntic de reineta meridional, Hyla meridionalis, a la vegetació d'una riba fluvial (Barcelonès, Catalunya).

Mascle axàntic de reineta meridional, Hyla meridionalis, a la vegetació d'una riba fluvial (Barcelonès, Catalunya).

Mascle axàntic de reineta meridional, Hyla meridionalis, a la vegetació d'una riba fluvial (Barcelonès, Catalunya).

Keichousaurus hui - Paquipleurosaure del Triàsic Mitjà xinés

Fòssil de Keichousaurus hui, un xicotet sauropterigi paquipleurosaure aquàtic, recuperat a la localitat xinesa de Guizhou i exposat al Museo Geominero de Madrid. Hi ha preservat un abundant registre paleontològic d'aquest taxó, amb nombrosos individus formant part de col·leccions tant de museus com privades. 

Mascle de Keichousaurus hui, Museo Geominero de Madrid.

Es tracta d'una de les espècies més basals dels sauropterigis, el superordre de rèptils aquàtics que derivà en els grans plesiosaures i pliosaures del Mesozoic. Tanmateix, el Keichousaurus hui encara era una espècie eminentment amfíbia, capaç de tindre una locomoció plena fora de l'aigua, tot i que ja presentava adaptacions a una vida marina.

L'any 2015 es va publicar l'article "New information on sexual dimorphism and allometric growth in Keichousaurus hui, a pachypleurosaur from the Middle Triassic of Guizhou, South China" a la revista Acta Paleontologica Polonica, on es planteja la possibilitat de discriminar el sexe dels individus gràcies a l'existència de dimorfisme sexual: els mascles de Keichousaurus hui presentarien els ossos de les extremitats davanteres més molt robustos i desenvolupats, especialment l'húmer, a diferència de les femelles, que tindrien morfologies més gràcils. A més, els individus conservats que presentaven restes de cries al seu interior, el que tradicionalment havia fet que foren considerats com a "femelles gràvides", també presenten aquesta configuració més esbelta dels quiridis davanters.

Per tant, podem identificar aquest individu dipositat al Museo Geominero de Madrid com un mascle per la morfologia robusta del seu húmer.

Mascle de Keichousaurus hui, Museo Geominero de Madrid.