diumenge, 20 de maig de 2018

Serp de garriga occidental - Macroprotodon brevis

La serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, és una espècie de rèptil escatós de la família Colubridae.

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Segura / Vega Baja del Segura, C. Valenciana).

Adult atropellat de serp de garriga occidental, Macroprotodon brevis, a una zona de matolls secs mediterranis (Baix Vinalopó, C. Valenciana).

dilluns, 7 de maig de 2018

De l'Atapuerca de l'Homo antecessor a la València de la Contrareforma: rèptils i amfibis a les "XI Jornadas de Jóvenes Investigadores en Arqueología" de Tarragona (JIA 2018)

El vinent dimecres dia 9 de Maig i fins el dissabte dia 12 es celebraran a la ciutat catalana de Tarragona les "XI Jornadas en Jóvenes Investigadores en Arqueología", organitzades per l'Associació de Joves Investigadors d'Arqueologia de Tarragona. Es tracta d'un encontre anual que reuneix, com el seu propi nom indica, joves investigadors en el món de l'Arqueologia i ciències auxiliars d'arreu de la Península Ibèrica i també d'Amèrica Llatina. Des del grup de Paleoherpetologia de l'Institut Català en Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) participarem aportant dues recerques a les presentacions que se succeiran al llarg d'aquestos dies, concretament dins de la sessió "Fauna en movimiento y paisaje en evolución", la vesprada del dijous 10 de Maig a l'Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, centrada en estudis referents als canvis paleobiogeogràfics, paleoclimàtics i paleoambientals succeïts al llarg del Quaternari fins a l'actualitat.

El primer dels treballs que presentarem és "Estudio de la riqueza y diversidad de especies de herpetofauna en los yacimientos de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España)", on la meua companya Almudena Martínez Monzón s'encarregarà d'exposar els nous descobriments de l'estructura de les comunitats d'herpetofauna dels darrers 1.2 milions d'anys provinents dels jaciments de la Serra d'Atapuerca, analitzant la riquesa i diversitat d'aquestes associacions i relacionant els canvis observats amb les alteracions climàtiques, així com amb la resta dels registres paleontològics, com són els micromamífers, el pol·len o la macrofauna. Aquest treball continua aprofundint el coneixement de l'evolució dels amfibis i rèptils al terç nord de la Península Ibèrica i especialment als jaciments d'Atapuerca, iniciat fa més de deu anys pel doctor Hugues Alexandre Blain, i que encara ens ha de donar noves i gratificants sorpreses en un futur proper.

El segon treball aportat té pel títol "`Cocodrilos en las iglesias': un caso temprano de la llegada antrópica de especies americanas a Europa" i en ell presentaré els nous avanços en el meu estudi sobre la presència de cocodrilians dissecats a diverses esglésies catòliques d'època moderna i la seua relació amb la colonització europea d'Amèrica. Aquest continua tenint com a fil conductor i exemple d'estudi el cas del Dragó del Patriarca, el cocodril americà dissecat exhibit a l'església del Reial Col·legi del Corpus Christi de la ciutat de València. Concretament presentaré nous avanços sobre la seua contextualització i significació històrica en un moment especialment convuls de l'Edat Moderna del Regne de València, com són aquells anys marcats per les noves polítiques de persecució a les minories religioses  la Contrareforma, pel perill permanents dels atacs berberiscos, promoguts com a factor desestabilitzador per l'Imperi Otomà, i l'expulsió dels moriscos de 1609. Però també emmarcat dins dels primers contactes al Vell Món amb la fauna provinent del Nou Món a l'altra banda de l'Atlàntic, un viatge de dues direccions i que a nivell faunístic ha comportat, entre d'altres, un intercanvi faunístic que actualment forma part del problema de les "espècies invasores".

Podeu consultar els resums de les nostres intervencions als enllaços següents:







dimecres, 2 de maig de 2018

Peixos i crustacis fòssils del Cretàcic libanès

Si hi ha un tipus de fòssil que me captiva són els provinents de Konservat-Lagerstätten (jaciments de conservació excepcional) en format de plaques calcàries, on s'han preservat de manera excepcional, incloent impressions en la roca de les parts toves que usualment no fossilitzen. Aquesta fossilització extraordinària ocorre per haver-se donat una manca de predació o un descomposició incompleta de les restes biològiques, per exemple per un entorn anòxic, sense oxigen suficient per permetre l'activitat de carronyaires i carnívors.


Tot i que evidentment no són freqüents, al nostre món hi ha molts d'aquest tipus de jaciment, en aquesta web ja hem esmentat el cas del jaciment triàsic de Mont-ral - Alcover a l'entrada dedicada al Cosesaurus aviceps. A l'altra banda del Mediterrani, a les muntanyes que actualment són part de la República Libanesa, hi ha un conjunt de jaciments que han produït un gran nombre de restes de peixos marins del Cretàcic superior, originalment dipositats al fons marí d'aigües tranquil·les de l'antic mar de Tethys. Molt dels exemplars trobats han sortit col·leccions paleontològiques museístiques, però també privades, d'arreu del món. Les fotos que acompanyen aquesta entrada  provenen de la col·lecció exhibida al Museu Paleontològic de Dinópolis, a la ciutat aragonesa de Terol. 

Aipichthys velifer

Macristium chavesi

Nematonotus longispinus

Osmeroides sardinoides

Paleabafistum sp.

Scombrodispea macrophitalma

Carpopenaeus callirostris

Carpopenaeus callirostris

Carpopenaeus callirostris



divendres, 27 d’abril de 2018

La darrera mala decisió de la serp

Revisant efectes-trampa per la comarca catalana del Baix Camp hem presenciat una d'eixes estranyes ocasions que ens permeten constatar que la natura no és, com sovint s'idealitza, una mena d'entitat humanitzada que dóna amor a les seues criatures, sinó una multitud de relacions que tenen com a última conseqüència menjar, reproduir-se, matar o morir. Però hi ha vegades que aquestes accions tenen finals inesperats per als seus protagonistes, com el que ocupa aquesta entrada.

Bassa abandonada que fa funció d'efecte trampa (Baix Camp, Catalunya).

L'efecte trampa era una gran bassa abandonada al mig d'una zona de cultiu de secà, sense ús des de fa anys. A l'arribar-hi ja podem veure la seua primera víctima, un adult de gripau corredor, Epidalea calamita, flotant a la superfície de l'aigua ofegat. Sempre que veig aquestes situacions se'm passa pel cap la quantitat d'anurs que la gent veu a llocs com aquests i no intervindran per a salvar-los, pensant que com són "amfibis" no corren cap perill, fins i tot gent amb certa experiència de camp. 

Adult ofegat de gripau corredor, Epidalea calamita (Baix Camp, Catalunya).

Els anurs que sí poden sobreviure perfectament en aquestes circumstàncies són les granotes comunes, Pelophylax perezi, que continuen cantant els seus reclams a pocs metres de distància tot i la nostra presència. Compatibilitzem, com a mínim, fins a sis individus adults i una quantitat major de juvenils, i entre una branca sumergida localitzem una posta seua.

Posta de granota comuna, Pelophylax perezi (Baix Camp, Catalunya).

També flotant trobem una primera serp, que aconseguim extraure de l'aigua. Es tracta d'un juvenil de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora, una espècie prou rara a la zona i que per desgràcia hem de veure en aquestes circumstàncies.

Juvenil ofegat de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora (Baix Camp, Catalunya).

Mentre fotografiem el juvenil de collaret ens fixem en un forma que contrasta sobre el fons de la bassa. Es tracta d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, però la distorsió provocada per la refracció de l'aigua no ens deixa veure que és eixa "cosa blanca" que apareix a la zona del seu cap. Amb el zoom de la càmera podem veure que es tracta d'un anur. Amb paciència i una canya aconseguim traure-la de l'aigua, esbrinant-ho per fi.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans almogavarii (Baix Camp, Catalunya).

El cos pràcticament intacte i sense evidències de putrefacció d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, amb el cadàver unflat i florit per fongs i bacteris d'un tòtil adult, Alytes obstetricans almogavarii. Al davant nostre tenim un interessant cas de necrobiosis tafonòmica, es a dir, els successos i les causes que porten a la mort d'un individu, en aquesta ocasió de la serp d'aigua.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans almogavarii (Baix Camp, Catalunya).

Del que no hi ha cap mena de dubte és que el moment de mort d'ambdós animals no és el mateix, pels diferents estadis de descomposició. Possiblement la causa de la mort del tòtil fora la mateixa del gripau corredor o el juvenil de serp de collaret, al quedar-hi atrapat, sense opcions d'eixir de la trampa mortal en la que s'ha convertit la bassa. En canvi, les serps d'aigua són totalment capaces de viure a dins d'aquests llocs, sempre que puguen solejar per a termorregular a l'interior. Així que aquesta no pot ser la causa del decés del juvenil de Natrix maura.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans almogavarii (Baix Camp, Catalunya).

No obstant, l'ofegament és la principal sospitosa de causa mortal i una mala decisió de la serp el desencadenant. Segurament la jove serp va veure el cos del tòtil flotant a l'aigua i el va considerar una font d'aliment ideal, bé fora conscient que ja estava mort o bé al confondre'l amb una alguna de les granotes vives de la bassa. Però, probablement el pes i la grandària del cadàver van fer impossible que la serp aconseguira empassar-se'l i també li van impossibilitar eixir a la superfície per a respirar, causant-li la mort per ofegament. La seua darrera mala decisió.


Recompte d'espècies:
- Alytes obstetricans almogavarii
- Epidalea calamita
- Pelophylax perezi
- Natrix astreptophora
- Natrix maura


dilluns, 23 d’abril de 2018

Els dragons de Sant Jordi

Hui celebrem Sant Jordi, un dels antics patrons del Regne de València i encara la santedat protectora principal als imaginaris col·lectius de Catalunya i d'Aragó. Un sant tradicionalment representat matant al temible dragó, reciclant vells mites pagans d'arrel indoeuropea que explicaven l'antic conflicte entre l'ordre i el caos. Però ara amb el cristianisme, verbigràcia de Joan l'Apokaleta i la seua nova interpretació de l'escatologia monoteista a l'exili en l'illa de Patmos, el monstre passava a simbolitzar l'antitesi de l'Església cristiana, als textos que donarien lloc a l'últim llibre de la Bíblia, l'Apocalipsi de Sant Joan.

Un llegat cultural i religiós que xoca amb un altre fet de la cultura popular: i és que utilitzem el mateix nom per a la malèvola criatura que per a nomenar eixos xicotets rèptils que corretegen pels murs verticals de les nostres cases i carrers. "Dragons" i "dragonets", comuns i rosats, Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus. L'ús quotidià d'aquestes paraules ha fet, des de la nostra infantesa, molt menys terrible eixe monstre reptilià que el sant cavaller feria de mort i fer-nos imaginar un altre final d'aquell duel mil·lenari.

I es que per Sant Jordi jo vaig amb el dragó!

(Per a acabar, una foteta d'un individu valencià de dragonet comú, Tarentola mauritanica, per a la Diada de Sant Jordi).

Adult de dragonet comú, Tarentola mauritanica (Ribera Alta, C. Valenciana).