Conferència sobre Paleoherpetologia de la Prehistòria Recent a París (4 de novembre)

El vinent dilluns, 4 de novembre a les 20:30, impartiré una conferència sobre Paleoherpetologia al Colegio de España de la Cité Internationale Universitaire de París, organitzada pel Comitè de Residents. La ponència, que se farà en castellà amb suport gràfic en francés, es titula "Los anfibios y reptiles en la Prehistoria Reciente: glaciación, calentamiento climático y movimientos humanos en la Península Ibérica" ("Les amphibiens et reptiles dans la Préhistoire récente: glaciation, réchauffement climatique et mouvements humains dans la péninsule ibérique") i tindrà lloc a la Sala Ramón y Cajal del propi Colegio de España.




Passejada herpetològica nocturna entre València i Conca



Una nova activitat per als qui sou interessants a eixir en una nit de tardor per a gaudir de la natura, aquesta vegada, a l'enclavament dels "Lavajos de Sinarcas" (València) i la "Laguna de Talayuelas" (Conca), un ambient espectacular per als amfibis i on es poden veure espècies de gran interés. Està tothom convidat en participar-hi el pròxim dissabte, 26 d'octubre.

Per a apuntar-vos o resoldre qualsevol dubte, ens podeu contactar per missatge privat o correu electrònic en qualsevol dels següents mitjans:


Esperem la vostra participació!


Un polissó arribat des d'Egipte: detectada la presència del lludrió ocel·lat a la Península Ibèrica

Possiblement arribaren a la Serra del Molar com a polissons en vaixells provinents del litoral d'Egipte, segons els resultats de les anàlisis filogenètiques.

La troballa es recull a un article en la revista internacional Amphibia-Reptilia i és una investigació conjunta de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), IPHES, URV, IBE-CSIC-UPF, ULE, ICBiBE-UV i MNCN-CSIC.


Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, de la Serra del Molar (Crèdits de la fotografia: Rubén Sánchez Mayo).

El lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) és una espècie de rèptil amb una distribució que abasta gran part de la conca mediterrània, incloent-t’hi tot el Nord d’Àfrica, el Pròxim Orient, Anatòlia, Xipre, península Àtica, Creta, illes de l’Egeu, Sicília i Sardenya, i més enllà fins a Pakistan, Iemen i Somàlia, però que no havia estat detectada mai abans a la península Ibèrica. La descoberta s’ha donat a conèixer en un article científic publicat a la revista internacional Amphibia-Reptilia i del qual n’és l’autor principal Josep Francesc Bisbal-Chinesta, investigador doctorand a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Tot va començar a l’abril de 2017 durant una prospecció herpetològica (és a dir, de rèptils i amfibis) duta a terme per l’Associació Herpetològica Timon, de la qual també en forma part l’autor principal. El grup va descobrir una població viva de Chalcides ocellatus a la Serra del Molar, a l’extrem sud valencià, entre les desembocadures dels rius Segura i Vinalopó. Es tractava de la primera evidència de la presència d’aquesta espècie en àmbit ibèric. Aquest rèptil, paregut a una sargantana però amb les potetes curtes, s’assembla a l’autòcton lludrió ibèric (Chalcides bedriagai), però quan són adults són més grossos i llargs, arribant a superar fàcilment els 20 centímetres.

Amb aquest descobriment, sumat a l’existència a menys de dos kilòmetres de distància de l’antiga colònia fenícia de La Fonteta de Guardamar del Segura, que va estar en actiu entre fa 2.750 i 2.500 anys, i la hipòtesis d’una investigació del 2010 que vinculava l’expansió dels lludrions ocel·lats amb el comerç antic, es va decidir fer un estudi genètic per esbrinar l’origen de la població i si existia algun possible vincle amb una dispersió propiciada per l’ésser humà.

Es van agafar mostres genètiques prenent una petita porció de la cua, que regeneren en poc de temps, de cinc individus vius, que van ser alliberats al moment, i es van enviar a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE, centre mixte CSIC i Universitat Pompeu Fabra-UPF), on amb l’equip dels Drs. Salvador Carranza i Karin Tamar es van portar a terme les anàlisis moleculars. Es va extraure l’ADN genòmic i es va seqüenciar el gen mitocondrial cytb. Una vegada realitzat aquest procés, es van incloure les seqüències resultants per cadascun dels individus en un estudi filogenètic junt amb altres 146 mostres de Chalcides ocellatus d’arreu de la conca mediterrània.

Així s’ha demostrat una relació molt pròxima de lludrions ocel·lats de Serra del Molar amb altres de Grècia, Xipre, Turquia, Iemen i Somàlia, però especialment amb la zona oriental del Delta del Nil a Egipte. Josep F. Bisbal-Chinesta ha comentat: “Els autors de l’article plantegem que possiblement arribarien al territori valencià com a polissons en algun vaixell provinent dels ports situats al litoral d’Egipte, d’una manera anàloga a la plantejada per a la introducció de diverses espècies de rèptils en altres indrets de la Mediterrània”. 

La regió que envolta la Serra del Molar, i en general tot l’extrem sud valencià, ha tingut una llarga història de contactes amb el Mediterrani Oriental, però en destaquen dos: la segona meitat de la Primera Edat del Ferro i els darrers anys del Valiat Islàmic d’Al-Àndalus. Amb l’arribada dels fenicis i la fundació de la colònia de La Fonteta, tota la zona es va inundar de productes comercials d’origen egipci i oriental. Molts segles més tard, l’any 743, per aquell territori s’hi assentaren tropes islàmiques d’origen egipci per ordres d’Abu-l-Khattar al Hussam, governador musulmà d’Al-Àndalus. Fruit de la presència àrab va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

En aquest sentit, l’estudi mostra l’enorme impacte que té l’activitat humana en la distribució de les espècies terrestres i la gran mobilitat d’individus que genera. Luís Albero, coautor de l’estudi, investigador doctorand en Herpetologia a la Universidad de León i també president de l’Associació Herpetològica Timon assegura: “Aquest descobriment ens recorda que encara queda molt per fer en el camp de l’Herpetologia a la Península Ibèrica. A més, aquesta troballa ens reforça en la idea que els animals i els humans han estat en continua interacció al llarg de la història i això és important per a entendre la relació amb el planeta de cara al futur”.

L’evolució del paisatge de la Serra del Molar podria explicar la supervivència d’aquesta espècie de rèptil en un ambient relativament aïllat. Aquesta petita serra litoral era fins fa 300 anys una illa entre el mar i una zona d’albuferes salobres formada pels rius Vinalopó i Segura. De fet, actualment encara es troba rodejada per marjals i salines, el que possiblement també estiga impedint l’expansió de Chalcides ocellatus cap al continent.



Referència bibliogràfica




FONT: Nota de Premsa - Blog de Notícies de l'IPHES


Curs d'Herpetologia a Xera (4, 5 i 6 d'Octubre)


Vos presentem la primera edició d'una de les activitats que més il·lusió ens fa organitzar als integrants de l'Associació Herpetològica Timon (AHT): un curs herpetològic per a aficionats de tots els nivells en un entorn natural privilegiat, com ho és el Parc Natural de Xera/Sot de Xera (València). El preu (60 euros) inclou l'allotjament en l'alberg municipal, els menjars i l'assegurança d'activitat, aixina com diferents ponències sobre herpetofauna i diversos eixides de camp per a portar a la pràctica el que s'imparteix al llarg del curs. Els continguts específics del curs són la introducció a l'herpetologia, la identificació de les espècies d'amfibis i rèptils valencians i la presentació de les espècies ibèriques, i les tècniques de mostreig, manipulació i conservació.

Per a apuntar-vos o resoltre qualsevol dubte, ens podeu contactar per missatge privat o correu electrònic en qualsevol dels següents mitjans:


Esperem la vostra participació!


L'herpetofauna de Pirro Nord (Itàlia): una fase freda per a la primera expansió humana per Europa?

L'estudi dels amfibis i rèptils d'aquest jaciment italià pot ser clau per a entendre quins factors climàtics van influir en la primera dispersió de l'ésser humà per Europa.


Les condicions climàtiques terrestres del Plistocè inferior o Villafranquià tardà a la regió mediterrània, especialment entre 1,7 i 1,3 milions d'anys, són poc conegudes malgrat tractar-se d'un moment fonamental en la història de la Humanitat, doncs fou aleshores quan es va produir la primera colonització humana d'Europa. Per a aquesta cronologia destaca el jaciment de Pirro Nord (Apricena, sud d'Itàlia), que ha proporcionat les evidències de presència humana més antigues conegudes en el context europeu, amb indústries lítiques de tipologia olduvaiana. No obstant això, gràcies a l'estudi del registre fòssil d'amfibis i rèptils trobats en 24 fissures (Cava Pirro) del complex càrstic de Pirro Nord, liderat pel doctor Hugues-Alexandre Blain de l'IPHES, hem pogut reconstruir quantitativament el paleoclima i el paleoambient d'aquest període. En total s'han identificat 13 taxons diferents d'herpetofauna: quatre amfibis (Hyla gr. arborea, Bufo bufo, Bufotes viridis s.l. i Pelophylax sp.) i nou rèptils (Emys orbicularis, Mauremys sp., Testudo gr. hermanni, Podarcis sp., Lacerta s.l., Natrix natrix s.l., Coronella cf. austriaca, Hierophis viridiflavus i Zamenis longissimus). Tots ells tenen representació actual a la Península Itàlica, excepte el gènere Mauremys, que sí que està representat per Mauremys leprosa a la Península Ibèrica i el Magrib, i per Mauremys rivulata al sud dels Balcans, Creta, Xipre, Anatòlia i el litoral mediterrani d'Àsia occidental.

Taxons d'herpetofauna representats a les fissures de Pirro Nord incloses a l'estudi.


Els resultats de les anàlisis realitzades indiquen que durant la fase final del Villafranquià la temperatura mitjana anual era més baixa que l'actual (-1,6 a -3,6°C en comparació amb les temperatures modernes, 15,7 °C), mentre que la precipitació mitjana anual era lleugerament més alta (+90 a +240 mm, enfront dels 540 mm actuals). L'estacionalitat era comparativament més pronunciada, amb estius més freds (-0.4 a -2.0°C) però alhora amb hiverns molt més freds (-1.2 a -6.0°C). Els patrons de distribució de les precipitacions al llarg de l'any mostren més precipitacions a l'hivern (+14 a +43 mm), en canvi, les quantitats de pluja durant l'estiu serien semblants als valors moderns (-1,7 a +6,6 mm). El paisatge prehistòric de Pirro Nord estava compost per un ambient sec obert amb boscos dispersos, situats als marges dels cursos d'aigua o al voltant de zones pantanoses.

Aquest escenari ecològic planteja un panorama diferent al plantejat fins ara per a la colonització humana del continent europeu, vinculat prèviament a fases humides i càlides. Així mateix, la presència de Mauremys sp. (possiblement Mauremys rivulata), juntament amb altres espècies mamífers com cavalls, bisons i llops d'origens orientals, suggereix un escenari de dispersió trans-adriàtica en sentit est-oest, com també hi podria haver passat amb els primers homínids europeus.


L'estudi complet està disponible a: