L'herpetofauna de Sèrbia a l'últim cicle glacial, un registre per explotar



El nou article, publicat a Journal of Quaternary Science Reviews i liderat pel company Mihailo Jovanović de l'IPHES, revisa el poc conegut registre dels amfibis i rèptils del Plistocè superior a Sèrbia i com li afectà el cicle climàtic de l'última fase glacial.


Resum: Sèrbia és un país situat en la Península Balcànica, amb un clima continental moderat. La l’elevada activitat tectònica de principis del Miocé va generar dues grans cadenes muntanyenques i va provocar la reculada de la mar Paratethys. Això va significar que la Península Balcànica es convertira en una cruïlla per a moltes espècies migratòries. Actualment, la majoria de les espècies d'Europa Central, juntament amb alguns tàxons mediterranis i fins i tot eurosiberians, es poden trobar a Sèrbia. El registre fòssil en coves ha revelat canvis en la fauna del Plistocé a l'Holocé. Hi ha evidències de que la configuració geogràfica distintiva als Balcans va donar lloc a moltes zones aïllades, el que permeté que grans espècies de mamífers, juntament amb els neandertals que hi vivien en la zona, trobaren refugi i sobrevisqueren més temps que a la resta d'Europa. Les millors associacions fòssils que contenen vertebrats de mida reduïda provenen de les coves de Baranica, Hadzi Prodanova, Pesturina i Smolucka. Sobre la base de les datacions disponibles, s'ha intentat encaixar-les en el context cronològic de la successió cultural Mosterià-Aurinyacià-Gravetià. Els nivells estratigràfics es corresponen amb la fase del MIS 5 al MIS 2 (és a dir, de 70.000 a 14.000 anys arrere). En aquest article es presenta una revisió de les troballes herpetofaunístiques de Sèrbia, i s'analitzen les dades recopilades. S'han utilitzat enfocaments estadístics, que inclouen l'agrupació jeràrquica i l'anàlisi de correspondència, en els conjunts fòssils d'amfibis i rèptils. Com el context associat no sol ser suficient, s'han utilitzat conjunts de mamífers de mida reduïda com a substitut comparatiu per a reconstruir el paleoclima i el paleoambient, mitjançant l'aplicació d'índexs taxonòmics d'hàbitat i del bioclima. L'anàlisi general revela que la composició herpetofaunística va experimentar un canvi substancial entre el MIS 3 i el MIS 2, quan es va produir una pèrdua de diversitat i la concurrència d'espècies adaptades a climes i entorns freds, d'acord amb el cicle glacial.


L'article complet està disponible al següent enllaç:
Jovanović, M., Bisbal-Chinesta, J.F., Ðurić, D., Bogićević, K., Nenadić, D., Agustí, J., Blain, H.-A., 2020. Pleistocene herpetofaunal studies in Serbia (Balkan Peninsula, SE Europe): State of the art and perspectives. Quaternary Science Reviews 233: 106235.



II Atles Herpetològic Valencià

El II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, impulsat des de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), té com a objectiu oferir una informació actualitzada i fiable sobre la distribució de les diferents espècies d'amfibis i rèptils presents en el territori valencià.

Han passat dues dècades des del primer atles (Sancho i Lacomba, 1999), i en aquest temps s'han produït nombrosos canvis en el nostre país i és d'esperar que la distribució de les espècies siga diferent. Per això és necessari confirmar la persistència de nombroses poblacions, especialment d'aquelles espècies escasses en la nostra terra, i vulnerables per tant a les alteracions en el medi ambient.

S'espera que aquest treball oferisca informació de primera mà sobre l'estat de conservació dels rèptils i amfibis valencians, actualitzant la distribució de les espècies més amenaçades i sent per tant una guia a l'hora de proposar noves ferramentes de conservació. El territori autonòmic valencià és extens, i per això s'espera una duració de 5 a 10 anys per a abastar totes les comarques valencianes amb la cobertura desitjada (quadrícules UTM de 5x5 i 10x10 km).


Com pots participar?

Des de Timon animem a qualsevol persona valenciana interessada en els amfibis i rèptils a participar en l'Atles. Un treball aixina no seria possible sense l'ajuda proporcionada per nombrosos col·laboradors que aporten les seues cites de manera desinteressada, ja siga per part d'aquells amb una dedicació plena al mostreig, com pels qui aporten cites de manera més ocasional.

Participar en l'Atles no exigeix cap dedicació exclusiva, ni un coneixement herpetològic detallat. Pot participar qualsevol persona amb algun interés en els amfibis i rèptils, que durant les seues ocasionals eixides al camp tinga l'ocasió d'observar exemplars i comunicar aquestes observacions. Així mateix, agraïm la participació de col·laboradors amb una dedicació més plena, que es dediquen al mostreig actiu d'amfibis i rèptils en el territori valencià.

Per a la participació voluntària, comptem amb una sèrie d'aplicacions per a telèfons intel·ligents que permeten una introducció ràpida i senzilla de les observacions en el camp, en el moment en què s'observen. També existeix l'opció d'introduir les cites a posteriori, via web.

La teua participació és necessària en aquest fascinant projecte. Anima't a col·laborar!


Per a donar-se d'alta com a col·laborador, en primer lloc has d'emplenar el formulari que trobaràs més a baix en aquesta pàgina. Recomanem posar-se en contacte amb els coordinadors en el correu atlas.herpeto.cv@gmail.com per a assignar les zones més interessants de mostreig a cada col·laborador de cara a organitzar el treball, així com per a l'alta en el grup de Whatsapp de l'Atles, on es comparteixen les observacions entre els participants i es poden preguntar dubtes als coordinadors.

Una vegada donat d'alta en el formulari, la guia amb tota la informació per al treball en l'atles pot descarregar-se clicant ací.














Chalcides ocellatus - Lludrió ocel·lat

El lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, és una espècie de rèptil de la família Scincidae. Té una gran distribució mundial, abastant la major part de la conca mediterrània i moltes illes del seu interior (Xipre, Sicília, Sardenya, Conigli, Lampedusa, Lampione, Linosa, Stromboli, Malta, Tabarka, Eubea, Creta i d'altres illes de l'Egeu), el Pròxim Orient i l'Orient Mitjà fins al Pakistan i el sud d'Aràbia. També hi ha poblacions de lludrió ocel·lat, possiblement d'origen al·lòcton, a l'illa de Sri Lanka i des de fa uns anys també s'han detectat poblacions introduïdes als Estats Units d'Amèrica, als estats de Florida i Arizona. En el continent europeu, la població de la ciutat de Nàpols també és fruit d'una introducció històrica des de l'illa de Sicília al segle XVIII, mentre que a Marsella hi hagué una xicoteta població a principis del segle XX que aparentment està extinta en l'actualitat. 

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN13391] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN13391] (Serra del Molar).

L'any 2017 els membres de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) descobrírem una nova població introduïda a la Serra del Molar, a l'extrem sud del territori valencià, entre les comarques del Baix Segura i el Baix Vinalopó. Des de l'AHT es portà a terme un estudi genètic de la nova població descoberta amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), la Universidad de León, l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva-Universitat de València i el Museo Nacional de Ciencias Natural (CSIC). Els resultats d'aquest, que es publicaren en el número 41 de la revista internacional Amphibia-Reptilia sota el títol "Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean", mostraren que l'origen de la població de Chalcides ocellatus de la Serra del Molar es situa al nord-est del Delta del Nil, a Egipte.

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Els nous individus valencians estan relacionats amb d'altres pertanyents a un mateix subclade oriental que va patir un recent fenomen expansiu, que els permeté colonitzar part del litoral mediterrani oriental i també les costes del sud del Mar Roig. Aquesta expansió ha estat relacionada amb una possible intervenció humana, per mitjà del comerç de l'Antiguitat.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

La zona meridional valenciana va tenir des de l'Edat del Ferro un intens contacte amb el Llevant mediterrani, a partir de l'arribada dels fenicis al segle VIII a.C., quan fundaren la colònia fenícia de La Fonteta de Guardamar del Segura. Aquesta possiblement fou una via d'arribada dels lludrions ocel·lats a la Serra del Molar, com a polissons en vaixells eixits des dels ports del Delta del Nil, on els fenicis carregaven mercaderies que després exportaven a les colònies que tenien en Ibèria, per a més endavant intercanviar-les amb els indígenes tartessis i (proto-)ibers. Els vincles humans entre ambdues ribes del Mediterrani continuaren més tard a l'època romana i es tornaren a intensificar amb la conquesta musulmana, quan en temps del governador d'Abu-l-Khattar al Hussam ibn Darar al Kalbí del Valiat d'Al-Àndalus, l'any 743 d.C., tropes islàmiques provinents d'Egipte s'assentaren i colonitzaren la regió. Així i fruit de la presència àrab, va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, utilitzant la seua estratègia de defensa preferida, soterrar-se al substrat (Serra del Molar).

Es tracta d'una espècie d'escíncid que pot arribar als 30 centímetres de llargària, amb una ràtio corporal propera a 1 entre cap-cos/cloaca-cua (mitjana 1.05). Presenta una coloració dorsal entre marró groguenc i marró fosc, amb una decoració de punts negres i blancs, ocels ("ocelli"), que li dóna el nom científic; mentre que la coloració del ventre és clara i uniforme, sense decoració. Els lludrions ocel·lats tenen les extremitats pentadàctiles, de cinc dits, amb una fórmula 2.3.4.4.3 a les falanges de l'extremitat anterior i 2.3.4.5.3 a les extremitats posteriors. 

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Les còpules es produeixen al llarg de la primavera i, entre 6 i 12 setmanes després, les femelles ovovivípares pareixen les cries ja formades, de 2 a 20 nounats. Chalcides ocellatus és una espècie insectívora, que pot habitar un ampli espectre d'hàbitats, des de zones boscoses obertes fins a dunes litorals. Té una gran capacitat per a colonitzar zones antropitzades, especialment les agrícoles, on pot ser-hi especialment abundant. 

Femella gràvida de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Femella gràvida de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).



Per a saber-ne més:

Bisbal-Chinesta J.F., Tamar, K., Gálvez, Á., Albero, L., Vicent-Castelló, P., Martín-Burgos, L., Alonso, M., Sánchez, R., Ortega, C., Gómez, A., Candel, D., Cervera, M., Carranza, S., Blain, H.-A. 2020. Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean. Amphibia-Reptilia 41: 49-62. DOI:10.1163/15685381-20191249 


L'herpetofauna de les valls del Jarama i Manzanares, 450.000 anys d'evolució en les comunitats de rèptils i amfibis al centre de la Península Ibèrica



El nou article, publicat a la revista "Quaternary International", ens permet veure com han canviant el paisatge i els ambients durant l'últim mig milió d'anys al centre de la Península Ibèrica.


Gràcies als conjunts paleontològics de rèptils i amfibis prehistòrics dels jaciments madrilenys d'Áridos-1 (MIS11b), Valdocarros II (MIS8a/7e), Estanque de Tormentas de Butarque ETB-H02 (MIS7d o MIS6), PRERESA (MIS7 /6 o MIS5a) i HAT (MIS5a), situats tots ells a les valls dels rius Jarama i Manzanares, des de l'equip de Paleoherpetologia de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) hem pogut reconstruir els efectes que la inestabilitat climàtica i els cicles glacials-interglacials han causat en l'ambient i paisatge del sud-est de Madrid al llarg dels últims 450.000 anys, entre el Plistocè Mitjà i els inicis del Plistocè Superior. En aquest registre paleoherpetològic s'ha documentat un total de 20 tàxons diferents (8 anurs i 12 rèptils), que representen el 77% de l'herpetofauna actual que hi habita el sud-est de l'actual Comunitat de Madrid. Per mitjà d'un estudi comparatiu amb la situació actual i amb les dades actualistes de les diferents espècies presents, s'ha reconstruït el paisatge de la regió durant tres fases del cicle climàtic plistocènic: el paisatge per a la fase glacial (ETB-H02), la fase de transició entre una de freda i de temperada (Valdocarros II) i una tercera per a unes condicions interglacials (Áridos-1, HAT, PRERESA, i actualment).

Això ens ha permès saber que l'ambient hi era particularment obert durant els períodes secs, independentment de si hi havia condicions més fredes o càlides. La principal diferència entre d'una fase interglacial i d'una glacial era la representació proporcionalment oposada dels boscos enfront dels ambients humits: aquests últims estaven més representats durant els períodes freds que durant els càlids. Finalment, com ho documenta la successió de Valdocarros II, els períodes de transició entre el clima fred i el càlid eren ambientalment més boscosos, però en detriment progressiu dels prats humits.

D'acord a la relació entre la riquesa d'espècies, la biodiversitat i els factors climàtics i ambientals, s'hi ha observat una clara correlació entre la riquesa de rèptils i els boscos. D'una manera similar, la precipitació mitjana anual, la quantitat de pluja mitjana anual, s'ha revelat com el factor més influent en la diversitat local dels rèptils, a causa de les seues implicacions en l'extensió de la coberta vegetal i en la productivitat i recursos de l'ecosistema. En el cas dels amfibis, les precipitacions no influeixen en un augment de la seua representació sobre el total d'individus, sinó en la riquesa d'espècies: la diversitat taxonòmiques en els anurs és més gran com menor hi siga la quantitat de precipitació mitjana anual. Aquest patró tan inusual ho hem atribuït al fet que no hi ha anurs estrictament forestals dins de les concurrències paleoherpetològiques i que la majoria dels anurs presents en els jaciments (com, per exemple, Pelobates cultripes i Epidalea calamita) estan ben adaptats a les condicions àrides pròpies de la major part de el centre de la Península Ibèrica.


L'article complet està disponible al següent enllaç:



Conferència sobre Paleoherpetologia de la Prehistòria Recent a París (4 de novembre)

El vinent dilluns, 4 de novembre a les 20:30, impartiré una conferència sobre Paleoherpetologia al Colegio de España de la Cité Internationale Universitaire de París, organitzada pel Comitè de Residents. La ponència, que se farà en castellà amb suport gràfic en francés, es titula "Los anfibios y reptiles en la Prehistoria Reciente: glaciación, calentamiento climático y movimientos humanos en la Península Ibérica" ("Les amphibiens et reptiles dans la Préhistoire récente: glaciation, réchauffement climatique et mouvements humains dans la péninsule ibérique") i tindrà lloc a la Sala Ramón y Cajal del propi Colegio de España.