dimecres, 10 d’octubre de 2018

Herp Trip - Rèptils i amfibis als "Montes de León": l'herpetofauna cabreiresa

La Cabreira és una comarca lleonesa que està emmarcada dins del sistema muntanyós anomenat "Montes de León", format pels Montes Aquilanos, el Macizo de Peña Trevinca, la Sierra Segundera, la pròpia Sierra de Cabrera i la Sierra del Teleno, coronada pel gran monte Picu Talenu (el Teleno), que als temps dels àsturs i romans fou divinitzat i assimilat al déu llatí Mart (Mars Tilenus). La seua disposició geogràfica, que explica la seua peculiar història i que també ha permès la preservació de la llengua àstur-lleonesa amb el seu dialecte cabreirés, té la seua correlació a l'herpetofauna, els seus rèptils i els seus amfibis, que mostra una barreja d'espècies típiques del nord-est ibèric junt amb altres més influenciades pel clima mediterrani, a més d'espècies endèmiques i fins i tot poblacions relictes.

Aquesta entrada és una crònica d'un viatge estiuenc per a veure herpetofauna a Cabreira. Coincidí que foren dies molt càlids, pel que algunes espècies presents al territori no van ser trobades, com és el cas d'adults d'Alytes obstetricans i de Salamandra salamandra bejarae o la majoria de serps, incloent els escurçons existents allà (Vipera latastei i Vipera seoanei).

Comencem pels anurs. A la Cabreira allò més fàcil és trobar "ranas" a qualsevol punt d'aigua i així ens va passar. De les granotes vertaderes (Família Ranidae), destaca a tota Cabreira la gran abundància de granota ibèrica (Rana iberica), en detriment de la granota verda comú (Pelophylax perezi), que ací poc es mereix eixe adjectiu de "comú". Les granotes ibèriques habiten pràcticament a tots els punts d'aigua de la comarca, a excepció dels més contaminats o d'aquells localitzats dins de nuclis habitats. Les primeres les trobàrem a un xicotet rierol enmig d'un rebollar.

Adult de granota ibèrica, Rana iberica (Cabreira, Lleó).

Adult de granota ibèrica, Rana iberica (Cabreira, Lleó).

Juvenil de granota ibèrica, Rana iberica (Cabreira, Lleó).

Larva de granota ibèrica, Rana iberica (Cabreira, Lleó).

Les granotes verdes (ací poc) comunes també tenen una àmplia selecció de punts d'aigua, però eviten els rierols i els terrenys inclinats, on Rana iberica hi domina entre els anurs. Les majors concentracions de granotes verdes comunes les localitzàrem als trams d'aigues més tranquil·les del riu Eria així com als estancs i basses de las zones més baixes.

Adult de granota verda comuna, Pelophylax perezi (Cabreira, Lleó).

Arribada la nit és el moment dels altres anurs més abundants a Cabreira: els gripaus comuns ibèrics (Bufo spinosus), anomenats "tangue/tangues" o "sapu/sapos" en lleonés cabreirés. Amb la posta a l'horitzó occidental de l'inclement Sol d'agost comencen a emergir dels seus amagatalls, aprofitant la humitat ambiental generada per l'alta evaporació estival. Femelles de mida enorme es passegen indolents pels estrets caleyos (carrerons) de les aldees i les carreteres rurals, el que fa que per desgràcia siguen víctimes d'atropellaments i d'estúpids assassinats per ignorància supina, atribuint-los capacitats malèfiques a animals que són beneficiosos per a l'ecosistema. El primer individu de Bufo spinosus que hi trobàrem fou una femella molt gran, eixint amb la penombra del crepuscle del seu cau enmig d'un esbarzer, mentre esperàvem la foscor de la nit al costat d'un abeurador.

Femella adulta de gripau comú ibèric, Bufo spinosus (Cabreira, Lleó).

Amb la marxa a pas tranquil de la “sapa” i mentre s'enfosquia el cels, a l'abeurador i a la reguera contigua començaren a deixar-se veure els seus habitants. D'entre el substrat i les algues van emergir les “salamanquinas”, Triturus marmoratus i Lissotriton boscai, i les larves de “salamanca”, Salamandra salamandra bejarae.

Mascle adult de tritó marbrat, Triturus marmoratus (esquerra), i larva de salamandra comuna, Salamandra salamandra bejarae (dreta) (Cabreira, Lleó).

Mascle adult de tritó marbrat, Triturus marmoratus (Cabreira, Lleó).

Adult de tritó ibèric, Lissotrion boscai (Cabreira, Lleó).

Adult de tritó ibèric, Lissotriton boscai (Cabreira, Lleó).

El matí següent estigué protagonitzat pels lacèrtids, “llagartixas” i “llagartos”. Els primers a fer acte de presència són les “llagartixas llusitanas”, Podarcis guadarramae lusitanicus, es deixen veure termo-regulant pels murs de les cases de l'aldea, mentre que per terra es belluguen els seus nounats, cries amb pocs dies de vida.

Mascle adult de sargantana lusitana, Podarcis guadarramae lusitanica (Cabreira, Lleó).

Femella adulta de sargantana lusitana, Podarcis guadarramae lusitanicus (Cabreira, Lleó).

Nounat de sargantana lusitana, Podarcis guadarramae lusitanicus (Cabreira, Lleó).

Eixim als camps circumdants per a veure els "llagartos". Els moviments i sons entre les bardisses ens alerten de la presència de llangardaixos verd i negres de Schreiber, Lacerta schreiberi. En tot moment es van mostrar desconfiats i no van abandonar la protecció dels matolls punxeguts, però sí vam poder fer-los algunes fotos com a testimonis de la trobada.

Femella jove de llangardaix verd i negre de Schreiber, Lacerta schreiberi (Cabreira, Lleó).

Mascle adult de llangardaix verd i negre de Schreiber, Lacerta schreiberi (Cabreira, Lleó).

Femella adulta de llangardaix verd i negre de Schreiber, Lacerta schreiberi (Cabreira, Lleó).

Mascle adult de llangardaix verd i negre de Schreiber, Lacerta schreiberi (Cabreira, Lleó).

Mascle adult de llangardaix verd i negre de Schreiber, Lacerta schreiberi (Cabreira, Lleó).

Convivint amb els verd i negres ens trobàrem amb l'altre “llagartu”, el fardatxo o llangardaix ocel·lat Timon lepidus ibericus. Més atrevit que els seus congèneres, aquest mascle s'exposava amb certa cautela sobre un antic mur de separació de fites, però sempre atent als nostres moviments.

Mascle adult de fardatxo o llangardaix ocel·lat, Timon lepidus ibericus (Cabreira, Lleó).

Tornant a l'aldea, en una de les primeres cases, vàrem veure de nou una altra femella de Timon lepidus ibericus. Aquesta sí estava molt més acostumada a la presència humana i ens va permetre moltíssima més aproximació a l'hora d'afotar-la.

Femella adulta de fardatxo o llangardaix ocel·lat, Timon lepidus ibericus (Cabreira, Lleó).

Femella adulta de fardatxo o llangardaix ocel·lat, Timon lepidus ibericus (Cabreira, Lleó).

Però el camí de tornada ens va portar també un desagradable troballa. En el sender entre la vegetació d'un prat ens trobem mig cos d'una femella de vidriol o serp de vidre, Anguis fragilis. Havia estat assassinada amb un objecte tallant, segurament amb una aixada. Una altra mort innecessària. Les serp de vidre, ací anomenades “alicrán”, “alacrán” o “alicranzu”, són considerades per alguns vilatans de manera equívoca com animals molt verinosos i per aquest motiu colpejats fins a la mort. Un cas colpidor per a qualsevol persona acostumada a manipular-los, doncs pocs rèptils hi ha al món més inofensius que ells.

Femella adulta assassinada de vidriol o serp de vidre, Anguis fragilis (Cabreira, Lleó).

Decidírem anar-nos-en cap a la Cabreira occidental per a intentar veure l'animal més emblemàtic dels "Montes de León", el seu endemisme més important: la “llagartixa llionesa”, Iberolacerta galani. La sargantana lleonesa fou descrita l'any 2006 per Óscar Arribas, Salvador Carranza y Gaetano Odierna, una espècie que se separà de la resta del grup format per Iberolacerta martinezricai i Iberolacerta monticola al quedar-se aïllada als "Montes de León" per les conques fluvials del Duero i del Miño-Sil fa aproximadament 2 milions d'anys. Sobrevivint a les fluctuacions climàtiques de les glaciacions del Quaternari, que tingueren un gran impacto en aquesta regió muntanyosa, ha perviscut fins els nostres dies, però restringida a les seues zones més elevades.

Amb l'objectiu de trobar-la arribem al l'oest de Cabreira, limitant amb Galícia, poc abans del migdia. Resseguim un rierol que baixa des de les altures fins arribar al llit sec d'un antic llac glacial. Entre les roques emergides veiem córrer unes cridaneres sargantanes de colors vius. Són Iberolacerta galani.

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Adult de sargantana lleonesa, Iberolacerta galani (Cabreira, Lleó).

Però no és l'únic lacèrtid que habita en aquesta zona. Una sargantana de Bocage, Podarcis bocagei, es deixà fotografiar unos pocs segons abans de desaparèixer en un racó ocult entre el pedruscall pissarrós.

Adult de sargantana de Bocage, Podarcis bocagei (Cabreira, Lleó).

A escassa distància, un nounat d'aquesta mateixa espècie fuig de nosaltres entre el substrat vegetal.

Nounat de sargantana de Bocage, Podarcis bocagei (Cabreira, Lleó).

Hem de caminar amb precaució per aquesta zona, doncs milers i milers de metamòrfics de Bufo spinosus estan emergint del llac proper i iniciant la seua dispersió.

Metamòrfic de gripau comú ibèrico, Bufo spinosus (Cabreira, Lleó).

Aquesta abundància de gripauets atrau molts depredadors. En pocs minuts de passeig per la riba ens creuem amb diverses “cuelebras” d'aigua, Natrix maura, que s'estaven afartant amb els xicotets anurs.

Adult de serp d'aigua, Natrix maura (Cabreira, Lleó).

Amb el Sol iniciant el seu descens cap a Ponent finalitzàrem aquest viatge amb l'objectiu complert de poder veure la “llagartixa llionesa”. No obstant, poc abans d'arribar al nostre punt d'origen a la Cabreira oriental tenim una nova funesta troballa: un exemplar sub-adult de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora, atropellada.

Sub-adult de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora (Cabreira, Lleó).

Tot i això, ens van quedar ganes de més i tornarem més aviat que tard per a continuar descobrint més dels seus rèptils i amfibis aixina com per a intentar trobar-nos amb una altra de les meravelles herpetològiques de Cabreira: la seua població relicta de serp d'Esculapi, Zamenis longissimus.


Llistat d'espècies:
Lissotriton boscai
- Triturus marmoratus
Salamandra salamandra bejarae
Alytes obstetricans
Rana iberica
Pelophylax perezi
Bufo spinosus
Anguis fragilis
Podarcis guadarramae lusitanicus
Podarcis bocagei
Iberolacerta galani
Lacerta schreiberi
Timon lepidus ibericus
- Natrix maura
Natrix astreptophora



dimecres, 3 d’octubre de 2018

Herp Trip - Rescatant amfibis i rèptils pel Baix Vinalopó i Baix Segura

A partir d'ara aniré publicant periòdicament alguns dels meus viatges herpetològics (més coneguts pels anglicismes "herp trips" o "herping trips"). Amb el pas dels anys he anat acumulant molts kilòmetres recorreguts arreu de la Península Ibèrica amb els meus companys d'afició i treball, i ja en tenim previstos més fora d'aquesta. Però m'agradaria començar aquesta secció amb un tipus d'herpeto-viatge no massa llarg en distància però sí un dels més especials: rescatant herpetofauna atrapada en efectes-trampa del sud valencià, per les comarques del Baix Vinalopó i Baix Segura.

Aquest en concret és del març de l'any passat, de començaments de la primavera, amb l'inici de l'activitat anual dels rèptils. Tot i que a les comarques meridionals valencianes la majoria de l'herpetofauna no hiverna, sí s'hi mouen molt menys i es fa molt més difícil de veure'ls, pel que és precisament l'inici de la primavera un dels moments crítics en la problemàtica dels efectes trampa, perquè els individus comencen de nou a recórrer els seus territoris per alimentar-se i agafar forces per a l'època d'aparellaments, el que incrementa la incidència de caigudes.

Amb aquest panorama eixim cap al sud l'amic Rubén i jo, on ens reunírem amb els companys Miguel i Alex, iniciat el recorregut pels diferents efectes-trampa. Comencem visitant una gran bassa abandonada al terme municipal d'Elx. Abans d'abaixar al seu interior ja identifiquem que hi ha atrapades quatre sargantanes cendroses d'Edwards (Psammodromus edwardsianus) i amb un poc d'insistència combinada amb certa paciència aconseguírem capturar-les per a traure-les d'aquella trampa mortal.

Adult de sargantana cendrosa d'Edwards, Psammodromus edwardsianus (Baix Vinalopó, C. Valenciana).

Abans d'eixir-hi, Miguel s'adonà que a l'interior d'un dels conductes taponats hi ha tres gripaus corredors (Epidalea calamita), que també traiem fora, salvant-los d'una mort segura. Dos d'ells estan deshidratats però per sort encara es poden salvar, així que procedim a rehidratar-los mantenint-los una llarga estona dins d'un recipient amb aigua. Els alliberem a un zona ombrívola propera on es concentra la humitat i on s'hi podran recuperar amb seguretat.

Mascle adult de gripau corredor, Epidalea calamita (Baix Vinalopó, C. Valenciana).

Dues espècies que també ens trobem a dins són els dos dragonets autòctons, el dragonet rosat (Hemidactylus turcicus) i el dragonet comú (Tarentola mauritanica). Aquests no necessiten que els rescatem, són ben capaços d'eixir d'aquestes estructures escalant per les seues parets verticals.

Adult de dragonet rosat, Hemidactylus turcicus (Baix Vinalopó, C. Valenciana).

Adult de dragonet comú, Tarentola mauritanica (Baix Vinalopó, C. Valenciana).

Reprenem la nostra ruta, inspeccionant altres efectes-trampa d'Elx i per sort no trobàrem més animals atrapats. Després de visitar-ne mitja dotzena, sense incidències, se n'anem cap al Baix Segura, on tenim localitzades més basses abandonades i d'on ja hem rescatat desenes d'animals prèviament. De nou continuem amb la nostra bona ratxa, sense trobar-hi cap individu entrampat. Finalment a la sisena bassa trobem una serp llisa meridional (Coronella girondica), amagada baix d'una pedra. La serpeta tenia un mal caràcter digne d'una Malpolon i no d'una normalment tranquil·la Coronella, així que l'alliberem al moment a una pineda pròxima. 

Adult de serp llisa meridional, Coronella girondica (Baix Segura, C. Valenciana).

Degut a la (positiva) incompareixença d'herpetofauna, començàrem a fer-li un poc més de cas als invertebrats que se'ns anaven creuant. A la mateixa pedra on trobàrem amb la serp llisa meridional identifiquem una preciosa falsa vídua negra (Steatoda paykulliana). I just al moment d'alliberar la Coronella girondica també localitzàrem un ortòpter ben curiós, la llagosta nassuda (Truxalis nasuta). I voletejant entre nosaltres hi havia en tot moment una papallona reina (Papilio machaon), exhibint "ferides de guerra" que li havien fet perdre part de les ales.

Llagosta nassuda, Truxalis nasuta (Baix Segura, C. Valenciana).

Falsa vídua negra, Steatoda paykulliana (Baix Segura, C. Valenciana).

Papallona reina, Papilio machaon (Baix Segura, C. Valenciana).

Acabada aquesta sèrie de basses decidim anar-nos-en a una altra zona de concentració d'efectes-trampa, uns pocs kilòmetres més al nord. Allí arribem a una gran bassa, de més de 6 metres de fondària. Miguel, que ja és veterà en aquestos temes, ja ens diu que aquest lloc té premis assegurats. I vaja sí té bon ull. Efectivament, de dins rescatàrem quatres femelles i dos mascles adults de fardatxo bètic (Timon nevadensis), tots ells en bon estat. 

Mascle adult de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

Mascle adult de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

Mascle adult de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

Femella adulta de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

Femella adulta de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

Femella adulta de fardatxo bètic, Timon nevadensis (Baix Segura, C. Valenciana).

I vigilant-nos des de les altures un xoriguer (Falco tinnunculus), a qui possiblement acabàvem de fotre-li alguna futura presa.

Adult de xoriguer, Falco tinnunculus (Baix Segura, C. Valenciana).

Passat el migdia fem un descans per a dinar. Una vegada amb les panxes plenes i amb les forces reposades, creuem de banda a banda el Baix Segura fins a la frontera amb Múrcia. Aquesta zona, a diferència de l'escenari anterior, està plena d'aljubs i no de basses. Primer en visitem un de molt antic, quasi enrunat, d'on Miguel aconsegueix traure un adult de serp llisa meridional, fred però en bon estat. 

Adult de serp llisa meridional, Coronella girondica (Baix Segura, C. Valenciana).

Adult de serp llisa meridional, Coronella girondica (Baix Segura, C. Valenciana).

Al costat d'un antic "caserío" abandonat localitzem dos aljubs més. El primer està en tan mal estat que decidim no entrar-hi, pel perill evident cap a la nostra integritat. En canvi en el segon, que es troba en molt millor estat, sí localitzem dos juvenils de serp ratllada (Zamenis scalaris), que alliberem a una zona propera.

Juvenil de serp ratllada, Zamenis scalaris (Baix Segura, C. Valenciana).

Juvenil de serp ratllada, Zamenis scalaris (Baix Segura, C. Valenciana).

Amb aquest últim rescat, acompanyat per un Sol que ja s'amaga al darrere de les muntanyes de Ponent, decidim donar per finalitzada la jornada de rescats. En total hem salvat la vida a tres amfibis i a catorze rèptils, que ara tindran la possibilitat de sobreviure i donar lloc a la seua descendència. Dèsset vides que anaven a perdre's per l'existència d'unes trampes mortals abandonades pels humans.


Recompte d'espècies:
Epidalea calamita
Hemidactylus turcicus
Tarentola mauritanica
Psammodromus edwardsianus
Timon nevadensis
Coronella girondica
Zamenis scalaris