Microvertebrate Working Group (MVWG), Tarragona 2020 - Últims dies per apuntar-se

Tot i el Covid19, la tercera edició bianual del Microvertebrate Working Group (MVWG), que s'hi celebrarà enguany a Tarragona, continua en marxa. La inscripció és gratuïta i la data límit per enviar les propostes de comunicacions orals i/o pòsters és el vinent divendres, dia 29 de maig. La resta de la informació la podeu trobar a la seua pàgina web: 



Què és el Microvertebrate Working Group? El Microvertebrate Working Group (MVWG) es va crear en 2016 com un fòrum per a l'intercanvi de dades i d'informació relacionades amb l'estudi de les restes d'insectívors, rosegadors, rates penades, rèptils i amfibis procedents de jaciments arqueològics. Aquestos estudis es publiquen en diversos mitjans, entre ells revistes internacionals, butlletins regionals, informes d'arxius de museus, monografies i documents tècnics, que sovint abasten períodes de temps i regions geogràfiques diferents. L'objectiu general del MVWG és proporcionar una plataforma per a l'intercanvi d'aquesta literatura científica i augmentar la comunicació entre els acadèmics, professionals i, en particular, els estudiants graduats amb interessos d'investigació relacionats amb els microvertebrats. Els interessos del grup inclouen, entre d'altres, la identificació taxonòmica i l'evolució, la bioestratigrafia, la reconstrucció del paleoambient, el comensalisme, la tafonomia i els estudis de metodologia, les tècniques científiques i teories relacionades. A més de les reunions periòdiques del grup de treball, en les quals es presentaran les investigacions per mitjà de tallers temàtics, el MVWG també proporcionarà la bibliografia més recent publicada en aquest camp per mitjà d'un butlletí electrònic bianual.






"La gran fartera de reinetes ibèriques", una història natural de l'Atapuerca de fa 4.500 anys




En el nou article que hem publicat des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a la revista "Journal of Archaeological Science: Reports" analitzem una gran, i a la vegada menuda, acumulació de més de 2.500 restes de microvertebrats, principalment herpetofauna, trobades amuntonades en un massa de 7,8 x 2,7 x 2,4 cm provinent del nivell de l'Edat del Coure (ca. 4.500 anys) de la Cova del Mirador d'Atapuerca (Burgos). Gràcies a l'estudi tafonòmic aquesta acumulació s'ha identificat com una egagròpila produïda per un mussol, plausiblement Bubo bubo o Strix aluco, que hauria depredat especialment sobre Hyla molleri, en un moment d'abundància estacional de reinetes ibèriques en el paisatge que envoltava la zona sud d'Atapuerca, segurament en la fase reproductiva de primavera. Si t'interessa l'article complet, pots demanar-me'l mitjançant el meu perfil de Researchgate, clicant sobre aquestes línies.



Resum: Els anurs, com les granotes i els gripaus, són ocasionalment molt abundants en els jaciments arqueo-paleontològics, representant més del 80% de les restes recuperades. Aquestes acumulacions s'han vinculat principalment al consum humà en el context arqueològic europeu, per la selecció preferent de les parts del cos i per la presència de cremades i, en menor mesura, de marques de tall (com en els jaciments de Chalain 3, Baume d'Ogens, Kutná Hora-Denemark). No obstant això, també hi ha registres d'acumulacions atribuïdes a esdeveniments catastròfics naturals (com a Bois-Roche). En aquesta investigació es presenta una tafocenosis de microvertebrats de dimensions reduïdes (7,8 × 2,7 × 2,4 cm) que conté 2.526 ossos, procedent de la Cova del Mirador d'Atapuerca (Burgos, Espanya) i contemporània a un enterrament calcolític adjacent (ca. 4500 BP). L'estudi taxonòmic ha identificat almenys 12 tàxons diferents, que inclouen un urodel, dos anurs, set rèptils escatosos i dos rosegadors. Les reinetes ibèriques, Hyla gr. H. arborea (Hyla molleri), constitueixen el 84% del conjunt. Les anàlisis tafonòmiques quantitatives i qualitatives s'han centrant en els ossos d'Hyla i mostren la presència de marques de trencament i digestió associades a la depredació animal, encara que en percentatges baixos i en graus lleugers o moderats. Per les seues característiques, l'acumulació del Mirador ha sigut identificada com una egagròpila produïda per un mussol de grandària mitjana-gran (categoria 2). El rapinyaire nocturn hauria caçat les preses durant un període humit a la primavera, quan es produeix la reproducció de les reinetes ibèriques, mostrant una possible evidència de depredació oportunista sobre un recurs estacional. Aquestes troballes ajuden a comprendre la importància dels anurs en les cadenes tròfiques de la Prehistòria, no sols entre els grups humans sinó també entre els depredadors no humans.







L'herpetofauna de Sèrbia a l'últim cicle glacial, un registre per explotar



El nou article, publicat a Journal of Quaternary Science Reviews i liderat pel company Mihailo Jovanović de l'IPHES, revisa el poc conegut registre dels amfibis i rèptils del Plistocè superior a Sèrbia i com li afectà el cicle climàtic de l'última fase glacial.


Resum: Sèrbia és un país situat en la Península Balcànica, amb un clima continental moderat. La l’elevada activitat tectònica de principis del Miocé va generar dues grans cadenes muntanyenques i va provocar la reculada de la mar Paratethys. Això va significar que la Península Balcànica es convertira en una cruïlla per a moltes espècies migratòries. Actualment, la majoria de les espècies d'Europa Central, juntament amb alguns tàxons mediterranis i fins i tot eurosiberians, es poden trobar a Sèrbia. El registre fòssil en coves ha revelat canvis en la fauna del Plistocé a l'Holocé. Hi ha evidències de que la configuració geogràfica distintiva als Balcans va donar lloc a moltes zones aïllades, el que permeté que grans espècies de mamífers, juntament amb els neandertals que hi vivien en la zona, trobaren refugi i sobrevisqueren més temps que a la resta d'Europa. Les millors associacions fòssils que contenen vertebrats de mida reduïda provenen de les coves de Baranica, Hadzi Prodanova, Pesturina i Smolucka. Sobre la base de les datacions disponibles, s'ha intentat encaixar-les en el context cronològic de la successió cultural Mosterià-Aurinyacià-Gravetià. Els nivells estratigràfics es corresponen amb la fase del MIS 5 al MIS 2 (és a dir, de 70.000 a 14.000 anys arrere). En aquest article es presenta una revisió de les troballes herpetofaunístiques de Sèrbia, i s'analitzen les dades recopilades. S'han utilitzat enfocaments estadístics, que inclouen l'agrupació jeràrquica i l'anàlisi de correspondència, en els conjunts fòssils d'amfibis i rèptils. Com el context associat no sol ser suficient, s'han utilitzat conjunts de mamífers de mida reduïda com a substitut comparatiu per a reconstruir el paleoclima i el paleoambient, mitjançant l'aplicació d'índexs taxonòmics d'hàbitat i del bioclima. L'anàlisi general revela que la composició herpetofaunística va experimentar un canvi substancial entre el MIS 3 i el MIS 2, quan es va produir una pèrdua de diversitat i la concurrència d'espècies adaptades a climes i entorns freds, d'acord amb el cicle glacial.


L'article complet està disponible al següent enllaç:
Jovanović, M., Bisbal-Chinesta, J.F., Ðurić, D., Bogićević, K., Nenadić, D., Agustí, J., Blain, H.-A., 2020. Pleistocene herpetofaunal studies in Serbia (Balkan Peninsula, SE Europe): State of the art and perspectives. Quaternary Science Reviews 233: 106235.



II Atles Herpetològic Valencià

El II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, impulsat des de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), té com a objectiu oferir una informació actualitzada i fiable sobre la distribució de les diferents espècies d'amfibis i rèptils presents en el territori valencià.

Han passat dues dècades des del primer atles (Sancho i Lacomba, 1999), i en aquest temps s'han produït nombrosos canvis en el nostre país i és d'esperar que la distribució de les espècies siga diferent. Per això és necessari confirmar la persistència de nombroses poblacions, especialment d'aquelles espècies escasses en la nostra terra, i vulnerables per tant a les alteracions en el medi ambient.

S'espera que aquest treball oferisca informació de primera mà sobre l'estat de conservació dels rèptils i amfibis valencians, actualitzant la distribució de les espècies més amenaçades i sent per tant una guia a l'hora de proposar noves ferramentes de conservació. El territori autonòmic valencià és extens, i per això s'espera una duració de 5 a 10 anys per a abastar totes les comarques valencianes amb la cobertura desitjada (quadrícules UTM de 5x5 i 10x10 km).


Com pots participar?

Des de Timon animem a qualsevol persona valenciana interessada en els amfibis i rèptils a participar en l'Atles. Un treball aixina no seria possible sense l'ajuda proporcionada per nombrosos col·laboradors que aporten les seues cites de manera desinteressada, ja siga per part d'aquells amb una dedicació plena al mostreig, com pels qui aporten cites de manera més ocasional.

Participar en l'Atles no exigeix cap dedicació exclusiva, ni un coneixement herpetològic detallat. Pot participar qualsevol persona amb algun interés en els amfibis i rèptils, que durant les seues ocasionals eixides al camp tinga l'ocasió d'observar exemplars i comunicar aquestes observacions. Així mateix, agraïm la participació de col·laboradors amb una dedicació més plena, que es dediquen al mostreig actiu d'amfibis i rèptils en el territori valencià.

Per a la participació voluntària, comptem amb una sèrie d'aplicacions per a telèfons intel·ligents que permeten una introducció ràpida i senzilla de les observacions en el camp, en el moment en què s'observen. També existeix l'opció d'introduir les cites a posteriori, via web.

La teua participació és necessària en aquest fascinant projecte. Anima't a col·laborar!


Per a donar-se d'alta com a col·laborador, en primer lloc has d'emplenar el formulari que trobaràs més a baix en aquesta pàgina. Recomanem posar-se en contacte amb els coordinadors en el correu atlas.herpeto.cv@gmail.com per a assignar les zones més interessants de mostreig a cada col·laborador de cara a organitzar el treball, així com per a l'alta en el grup de Whatsapp de l'Atles, on es comparteixen les observacions entre els participants i es poden preguntar dubtes als coordinadors.

Una vegada donat d'alta en el formulari, la guia amb tota la informació per al treball en l'atles pot descarregar-se clicant ací.



Chalcides ocellatus - Lludrió ocel·lat

El lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, és una espècie de rèptil de la família Scincidae. Té una gran distribució mundial, abastant la major part de la conca mediterrània i moltes illes del seu interior (Xipre, Sicília, Sardenya, Conigli, Lampedusa, Lampione, Linosa, Stromboli, Malta, Tabarka, Eubea, Creta i d'altres illes de l'Egeu), el Pròxim Orient i l'Orient Mitjà fins al Pakistan i el sud d'Aràbia. També hi ha poblacions de lludrió ocel·lat, possiblement d'origen al·lòcton, a l'illa de Sri Lanka i des de fa uns anys també s'han detectat poblacions introduïdes als Estats Units d'Amèrica, als estats de Florida i Arizona. En el continent europeu, la població de la ciutat de Nàpols també és fruit d'una introducció històrica des de l'illa de Sicília al segle XVIII, mentre que a Marsella hi hagué una xicoteta població a principis del segle XX que aparentment està extinta en l'actualitat. 

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN13391] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN13391] (Serra del Molar).

L'any 2017 els membres de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) descobrírem una nova població introduïda a la Serra del Molar, a l'extrem sud del territori valencià, entre les comarques del Baix Segura i el Baix Vinalopó. Des de l'AHT es portà a terme un estudi genètic de la nova població descoberta amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), la Universidad de León, l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva-Universitat de València i el Museo Nacional de Ciencias Natural (CSIC). Els resultats d'aquest, que es publicaren en el número 41 de la revista internacional Amphibia-Reptilia sota el títol "Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean", mostraren que l'origen de la població de Chalcides ocellatus de la Serra del Molar es situa al nord-est del Delta del Nil, a Egipte.

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Els nous individus valencians estan relacionats amb d'altres pertanyents a un mateix subclade oriental que va patir un recent fenomen expansiu, que els permeté colonitzar part del litoral mediterrani oriental i també les costes del sud del Mar Roig. Aquesta expansió ha estat relacionada amb una possible intervenció humana, per mitjà del comerç de l'Antiguitat.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

La zona meridional valenciana va tenir des de l'Edat del Ferro un intens contacte amb el Llevant mediterrani, a partir de l'arribada dels fenicis al segle VIII a.C., quan fundaren la colònia fenícia de La Fonteta de Guardamar del Segura. Aquesta possiblement fou una via d'arribada dels lludrions ocel·lats a la Serra del Molar, com a polissons en vaixells eixits des dels ports del Delta del Nil, on els fenicis carregaven mercaderies que després exportaven a les colònies que tenien en Ibèria, per a més endavant intercanviar-les amb els indígenes tartessis i (proto-)ibers. Els vincles humans entre ambdues ribes del Mediterrani continuaren més tard a l'època romana i es tornaren a intensificar amb la conquesta musulmana, quan en temps del governador d'Abu-l-Khattar al Hussam ibn Darar al Kalbí del Valiat d'Al-Àndalus, l'any 743 d.C., tropes islàmiques provinents d'Egipte s'assentaren i colonitzaren la regió. Així i fruit de la presència àrab, va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, utilitzant la seua estratègia de defensa preferida, soterrar-se al substrat (Serra del Molar).

Es tracta d'una espècie d'escíncid que pot arribar als 30 centímetres de llargària, amb una ràtio corporal propera a 1 entre cap-cos/cloaca-cua (mitjana 1.05). Presenta una coloració dorsal entre marró groguenc i marró fosc, amb una decoració de punts negres i blancs, ocels ("ocelli"), que li dóna el nom científic; mentre que la coloració del ventre és clara i uniforme, sense decoració. Els lludrions ocel·lats tenen les extremitats pentadàctiles, de cinc dits, amb una fórmula 2.3.4.4.3 a les falanges de l'extremitat anterior i 2.3.4.5.3 a les extremitats posteriors. 

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Mascle adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus [Identificació genètica CN12645] (Serra del Molar).

Les còpules es produeixen al llarg de la primavera i, entre 6 i 12 setmanes després, les femelles ovovivípares pareixen les cries ja formades, de 2 a 20 nounats. Chalcides ocellatus és una espècie insectívora, que pot habitar un ampli espectre d'hàbitats, des de zones boscoses obertes fins a dunes litorals. Té una gran capacitat per a colonitzar zones antropitzades, especialment les agrícoles, on pot ser-hi especialment abundant. 

Femella gràvida de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).

Femella gràvida de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus (Serra del Molar).



Per a saber-ne més:

Bisbal-Chinesta J.F., Tamar, K., Gálvez, Á., Albero, L., Vicent-Castelló, P., Martín-Burgos, L., Alonso, M., Sánchez, R., Ortega, C., Gómez, A., Candel, D., Cervera, M., Carranza, S., Blain, H.-A. 2020. Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean. Amphibia-Reptilia 41: 49-62. DOI:10.1163/15685381-20191249