Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana

El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'Associació Herpetològic Timon, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.

No vos ho perdeu!

Enllaç de Google Meet: https://meet.google.com/dwd-agif-see 

(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).

La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)

Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al II Atles Herpetològic Valencià. Així, diversos membres de l’Associació Herpetològica Timon prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, Pelobates cultripes, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi).

A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de Pelobates cultripes assegurada.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Mascle adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, adoptant una posició defensiva.

Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià

Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'Associació Herpetològica Timon (AHT), el II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.

Enllaç-web del visor: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/

Informació del II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana: https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/

Depredació sobre el coleòpter estafinílid Ocypus olens per Acanthodactylus erythrurus

La sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, encara que ocasionalment pot ingerir matèria vegetal, com flors i fulles, és principalment un insectívor que depreda activament sobre un ampli ventall d'invertebrats, des d'aràcnids fins a caragols i papallones. Les següents fotografies són una mostra de l'activitat alimentària d'aquesta espècie de làcertid, en aquest cas depredant sobre Ocypus olens, un escarabat carnívor pertanyent a la família Staphylinidae, en una zona de dunes litorals a la comarca catalana del Tarragonès, a finals de setembre. Entre el primer intent per part de la sargantana d'atrapar el coleòpter fins que aquesta aconseguí engolir-lo sencer van passar uns 52 segons.

La primera ocupació humana d'Europa Occidental va saber adaptar-se als canvis climàtics i ambientals de fa 1,4 milions d’anys, segons l’herpetofauna dels jaciments d’Orce (Granada)

Així es recull en un article publicat a la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews. L'estudi està encapçalat pel company Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la URV, i s’ha basat en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats en les últimes campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce.

Una femella adulta de serp blanca, Zamenis scalaris, passejant-se pel jaciment arqueo-paleontològic de Fuente Nueva 3.

Els canvis climàtics s'han anat succeint al llarg de el temps. Un d'ells va tenir lloc fa sobre 1,4 milions d'anys, quan es va avançar d'un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s'ha registrat molt bé en els jaciments arqueo-paleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d'Orce (Granada), i ara s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi de milers de restes fòssils d'amfibis i rèptils, ja que la presència o no d'aquests animals dóna moltes pistes sobre el clima i el paisatge esdevingut en cada època.

Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad de Granada (UGR) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, hem aconseguit reconstruir l'evolució de l'hàbitat i del clima en què van desenvolupar les seues vides els primers grups humans que van habitar Orce fa sobre 1,4 milions d'anys, els més antics de l’Occident europeu. Així es constata en un article que acabem de publicar la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews, signat en primer lloc per Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Alhora, l'estudi que ara es dóna a conèixer s'emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta de Andalucía, i coordinat pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel Jiménez-Arenas.

Campanya d'excavació de Fuente Nueva 3, 2020 (Crèdits: UGR).

La investigació s'ha basat en l'anàlisi de restes òssies d'amfibis i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d'Orce, bàsicament amfibis anurs (Discoglossus sp., Pelobates cultripes, Epidalea calamita, Bufotes viridis s.l., Hyla sp., Pelophylax cf. perezi) i rèptils escatosos (Ophisaurus sp., Malpolon monspessulanus, Natrix maura, Natrix natrix s.l., cf. Coronella sp. i Zamenis scalaris), molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han facilitat també l'avanç de la investigació, ja que s'ha obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.

Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, els quals han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa occidental. D'aquesta manera, s'ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4 milions d'anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada vegada més fredes i àrides. Serà a Fuente Nueva 3 on s'arribarà al màxim d'aridesa i fred, fa 1,3 milions d'anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d'adaptar-se a les noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior, i sobreviure amb un clima i un paisatge diferents.

Referència bibliogràfica:

Sánchez-Bandera, C., Oms, O., Blain, H.-A., Lozano-Fernández, I,, Bisbal-Chinesta, J.F., Agustí, J., Saarinen, J., Fortelius, M., Titton, S., Serrano-Ramos, A., Luzón, C., Solano-García, J., Barsky, D., Jiménez-Arenas J.M. (2020) New stratigraphically constrained palaeoenvironmental reconstructions for the first human settlement in Western Europe: The Early Pleistocene herpetofaunal assemblages from Barranco León and Fuente Nueva 3 (Granada, SE Spain). Quaternary Science Reviews, 106466. doi.org/10.1016/j.quascirev.2020.106466.

Fonts: Nota de premsa de l'IPHES / Nota de premsa de la UGR.