II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana (Resum 2022)

Com l'any passat, des de l'Associació Herpetològica Timon oferim un resum del projecte científic més important en què està sumida actualment la nostra associació: la segona edició de l'Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana. Durant aquest any, ja amb menys restriccions de mobilitat a causa de la passada pandèmia de COVID19, hem pogut realitzar diferents mostrejos específics per part de socis de l'AHT, que conjuntament amb les dades rebudes dels voluntaris i col·laboradors, ha permès un augment substancial del coneixement l'herpetofauna, especialment en zones poc prospectades com algunes de l'interior.


 


Com es pot veure als mapes anteriors, durant aquest any s'han rebut cites de pràcticament tot el territori autonòmic, motiu per a alegrar-se. Tot i això, aquestes no es distribueixen de manera uniforme, i les quadrícules on els socis hem realitzat prospeccions intensives concentren la major part de les cites. De nou, segueix havent-hi zones de l'interior molt poc prospectades, cas de comarques com el Racó d'Ademús (amb només 2 cites a tot l'any), el Maestrat i la Tinença de Benifassà. Aquestes són zones muntanyoses de gran interès per la presència d'espècies escasses a la resta de la C. Valenciana com Coronella austriaca o Podarcis muralis, pel que cal destinar-les una major atenció. La província d'Alacant es troba més ben prospectada, tot i que encara hi ha zones amb molts forats d’informació, com la Marina Alta i la Marina Baixa i algunes zones de l'interior sud de la província. Com es veu al mapa general, l'esforç més gran de prospecció segueix corresponent a les quadrícules costaneres, amb més població, mentre les interiors concentren menys cites de voluntaris i en gran part s'ha hagut de recórrer a prospeccions específiques per part de socis d'AHT.



Pel que fa al coneixement de la diversitat d'espècies presents a cada quadrícula del territori, veiem als mapes anteriors que s'ha augmentat el coneixement especialment en localitats de l'interior valencià. Mentrestant, a les comarques costaneres, malgrat l'alt nombre de cites rebudes, les cites d'espècies noves per quadrícula ha estat menor, ja que moltes de les quadrícules ja estan ben prospectades i suposem que s'hauran citat totes o la major part de les espècies presents. De nou, queda clara la necessitat d'un major esforç de mostreig per les nostres comarques interiors, per a la qual cosa sol·licitem un esforç dels voluntaris i col·laboradors. Moltes d'aquestes zones, amb densitats de població baixes i una gestió agro-urbana del terreny menys intensiu que a la costa, allotgen les poblacions d'herpetofauna més abundants i diverses de la C. Valenciana. Per això és fonamental donar a conèixer el seu valor, davant de les múltiples amenaces que les aguaiten, com els projectes d'intensificació agrícola, la sobrepressió turística amb la introducció potencial de malalties, o la pèrdua d'hàbitats per la construcció d'infraestructures o de macroprojectes eòlics i fotovoltaics sense un control ambiental adequat.

 

Com a nota positiva, durant el 2022 les prospeccions dutes a terme per socis de Timon i voluntaris han permès descobrir noves poblacions de les tres espècies d'amfibis catalogades com a amenaçades: l’ofegabous (Pleurodeles waltl), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i la granota pintada ibèric (Discoglossus galganoi). Destacar el cas d'aquesta última espècie, que juntament amb la tortuga d’estany (Emys orbicularis), són les úniques espècies autòctones valencianes catalogades com a "En Perill d'Extinció". Gairebé sense cites en l'última dècada i considerada doncs a la vora de l'extinció en territori valencià, per primera vegada en molts anys s'han trobat noves poblacions de D. galganoi durant 2022. Per tant, esperem poder comptar amb el suport de l'administració per seguir prospectant hàbitats adequats i augmentar el coneixement d'aquesta espècie durant el proper any, coneixement indispensable per protegir els seus hàbitats i proposar noves mesures de conservació. Finalment, per oferir una visió general de l'estat del projecte, al mapa següent es mostra el nombre d'espècies citades per quadrícula UTM 10Km, destacant en verd les quadrícules amb més de 10 espècies citades i emmarcant en vermell les quadrícules assignades a voluntaris:



Com es pot veure, a la major part de quadrícules del territori valencià s'ha complert l'objectiu d'arribar a citar almenys 10 espècies d'herpetofauna, a excepció de les comarques que  hem citat prèviament. Tot i això, l'ideal seria poder citar almenys entre 15-20 espècies per quadrícula, que són les que haurien de ser presents sense comptar possibles cites d'espècies exòtiques introduïdes. També es pot veure que algunes quadrícules assignades gairebé no presenten cites, la qual cosa indica la manca d'implicació d'alguns voluntaris, que és un tema en què també haurem de treballar. Tot i això són una minoria i podem felicitar-nos que la major part dels col·laboradors de l'Atles estan realitzant una magnífica tasca, tenint com a evidència l'ampli coneixement que hi ha a zones com el centre de la província d'Alacant o el sud de Castelló, amb un gran nombre de quadrícules assignades a voluntaris i amb alts nombre d’espècies registrades. En conclusió, amb l'estat actual del projecte, estimem encara un termini d'uns cinc anys per donar per tancada la fase de prospeccions i editar la versió final de l'Atles, en funció de l'esforç de prospecció que es puga fer a futur.

 

Durant l’any 2023 s'intentarà aconseguir una implicació més gran dels voluntaris en les prospeccions realitzades per socis de l'AHT, així com realitzar prospeccions intensives de quadrícules de tipus "bioblitz" en què socis i voluntaris puguin ajuntar-se per prospectar una zona d'interès determinada. Recordem que es poden consultar les dades de l'Atles amb més detall al visor que es troba disponible al següent enllaç . Per últim i més important, des de l'AHT i la coordinació de l'Atles agraïm sincerament la col·laboració de tots els socis, voluntaris i col·laboradors que han aportat alguna cita, ja que sense les seues aportacions desinteressades aquest projecte no seria possible. 



Nou llibre monogràfic sobre la cova de El Mirador d’Atapuerca

29 disciplines integren els estudis transdisciplinars realitzats per membres de l'equip de recerca d'aquest jaciment

Prehistoric herders and farmers. A transdisciplinary overview to the archaeological record from El Mirador cave” és el títol del nou llibre monogràfic que s’acaba de presentar i que representa el manual més complet i actualitzat sobre el coneixement científic que proporciona aquest jaciment situat a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Al llarg de les seves 392 pàgines, els més de 50 autores i autors proporcionem al lector un recorregut per diferents aspectes relacionats amb l'ocupació de la cova, l'organització econòmica i social dels grups de d’economia ramadera i agrícola, les característiques de l'entorn paleoecològic, així com d'altres aspectes de la vida quotidiana com la dieta, l'estat físic o la relació amb el món funerari.

El llibre consta de 18 capítols repartits en quatre blocs principals i està dirigit a estudiosos de l'arqueobotànica, la zooarqueologia, l'antropologia, la paleogenètica, la química analítica, la isotopia, l’estudi de la ceràmica i la indústria lítica.


Portada del nou llibre sobre la cova de El Mirador


A nivell personal, he participat redactant junt amb la Dra. Bañuls-Cardona el capítol dedicat a la microfauna vertebrada de El Mirador ("Small Vertebrate Accumulations from El Mirador Cave: A Climate and Ecological Analysis"), fent evident com els nostres descobriments en aquesta cova d’Atapuerca han permès catalogar-la com a una de les localitats de referència per al coneixement de les comunitats d’amfibis, rèptils i micromamífers de la Prehistòria Recent i la seua evolució des del Plistocè tardà a l’Holocè recent, tant en el context de la Península Ibèrica com a l’europeu.

Aquest llibre monogràfic està publicat per l’editorial Springer, dintre de la sèrie “Interdisciplinary Contributions to Archaeology” i en aquest cas ha estat editat per la Dra. Ethel Allué, professora de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigadora de l’IPHES-CERCA, la Dra. Patricia Martín, investigadora postdoctoral Maria de Maeztu a l’IPHES-CERCA i pel Dr. Josep Maria Vergès investigador a l’IPHES-CERCA i professor a la URV. 

L’obra que s’acaba de publicar és el resultat de la reunió científica que es va dur a terme l’any 2019 a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA, justament l’any en què celebràvem els 20 anys d'excavació en el jaciment. En aquella reunió, organitzada pels propis editors del monogràfic, hi vam participar pràcticament totes les investigadores i investigadors involucrats en la recerca al jaciment, els quals van tenir l’oportunitat de presentar presencialment els resultats de la seva recerca multidisciplinària aplicada al registre arqueològic a la cova de El Mirador.


Alguns dels elements relacionats amb les pràctiques
agropecuàries i funeràries de El Mirador
Fotografia: Josep Maria Vergès / IPHES-CERCA


La cova del Mirador, un referent per a l’estudi de la implementació i desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia a l’interior peninsular

La cova El Mirador està situada a la vessant meridional de la Sierra de Atapuerca, dominant la vall mitjana del riu Arlanzón. Orientada cap al sud i amb una boca molt espaiosa, té un ampli control del territori que l’envolta. Aquesta característica és la que li confereix el seu nom. Els treballs d’excavació es van iniciar l’any 1.999 sota la coordinació d’un equip d’investigadors/es de l’IPHES-CERCA.


Entrada de la cova de El Mirador d'Atapuerca
Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA


Les primeres ocupacions humanes documentades en el jaciment es remunten als 13.500 anys, quan grups humans de caça i recol·lecció magdalenians van utilitzar la cova per tal d’establir-hi el seu campament. Després d’aquesta fase d’ocupació, la cova va ser abandonada durant més de 5.000 anys, convertint-se en lloc de refugi per a llops, els quals van aprofitar les esquerdes generades per la caiguda de grans blocs a l’entrada per tal d’establir-hi els seus caus.

Fa uns 7.200 anys, grups neolítics especialitzats en la ramaderia i agricultura van irrompre a la submeseta nord a la recerca d’espais de pastura i terres de cultiu, colonitzant ràpidament les fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Ràpidament, la cova de El Mirador va ser ocupada per aquestes comunitats per tal d’establir-s’hi i guardar els seus ramats, les quals van utilitzar la cova durant tot el Neolític i el Bronze Mitjà.

Amb l’aparició dels primers metalls durant el Calcolític es produeix un canvi important en relació a l’ús de la cova de El Mirador; la cavitat deixa de ser utilitzada com a hàbitat i d’estable de ramats, per tal de ser utilitzada com a cova sepulcral. Les primeres inhumacions, amb una antiguitat al voltant dels 4.700 anys, es realitzen en un sepulcre col·lectiu, amb més de 25 individus.


Nivell d'inhumació col·lectiva de Calcolític
Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA


Posteriorment, durant el Bronze inicial i mig, fa uns 4.400 i 3.700 anys, les tombes passen a ser individuals i es documenta la pràctica del canibalisme, probablement de caràcter ritual. Per raons que encara no es coneixen, la cova va deixar de ser utilitzada per a finalitats sepulcrals, recuperant-se cap al 3.600 anys el seu ús d’hàbitat i d’estable. I va continuar essent així fins a aproximadament 3.200 anys, moment en el qual, la successió estratigràfica apareix tallada. En època contemporània, fins fa no gaire anys, continuà encara essent utilitzada per a pastors i com a estable ocasional de ramats.

En definitiva, el jaciment de El Mirador, amb els seus prop de sis metres de successió estratigràfica holocena, esdevé un jaciment fonamental per a l’estudi de la implementació i desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia a l’interior peninsular.

 

Un llibre dedicat a Miquel Guardiola

El llibre monogràfic sobre la cova de El Mirador d’Atapuerca està dedicat al company de l’IPHES-CERCA, Miquel Guardiola, membre de l’equip de recerca del jaciment i autor d’un dels capítols, el qual ha traspassat recentment.

 

Podeu trobar més informació del manual i del seu contingut a l’enllaç següent:

https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-12278-1



La fauna de sang freda entre els neandertals de l'interior de la Península Ibèrica: nou article sobre el campament del Paleolític Mitjà de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Madrid)

Un nou estudi publicat a Quaternary Science Reviews i centrat en els peixos, amfibis i rèptils recuperats en el jaciment de l'abric de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Comunitat de Madrid) ens ha permès reconstruir el clima i el paisatge en el que es van moure els neandertals a l'interior de la Península Ibèrica.

El jaciment arqueològic de l'abric càrstic de Navalmaíllo, situat en la Serra de Guadarrama del Sistema Central Ibèric, ha sigut interpretat com a un campament de caça amb curtes i reiterades ocupacions per part de grups de neandertals, centrats principalment en la cacera de bòvids i cérvids de gran mida. Els neandertals, grans caçadors de la megafauna del Plistocé, tenien una adaptació selectiva als paisatges agrestos i boscosos, amb major abundància de recursos disponibles, per a així compensar parcialment la seua elevada taxa metabòlica basal i els seus costos energètics locomotors mitjançant la reducció del temps de cerca i l'augment de l'amplitud de la dieta.

Però no únicament s'han trobat en el jaciment de Navalmaíllo les restes de les preses caçades pels neandertals, sinó que també la seua excavació i estudi ha proporcionat fòssils de peixos (Salmo trutta i Cyprinidae indet.), gripaus (Bufo spinosus i Epidalea calamita), granotes (Rana cf. Rana iberica), tortugues (Testudo hermanni), saures (Blanus sp., Chalcides cf. Chalcides striatus i Lacertidae indet.) i serps (Malpolon monspessulanus, Natrix cf. Natrix astreptophora, Coronella sp., Coronella cf. Coronella girondica, Zamenis scalaris i Vipera cf. Vipera latastei) que hi convivien amb ells. A través dels mètodes de reconstrucció paleoclimática, gràcies a aquesta associació d'amfibis i rèptils, hem documentat que durant l'ocupació de l'abric pels neandertals el clima era molt més càlid que en l'actualitat, d’aproximadament 2,8 °C superior de mitjana anual, amb temperatures similars durant l'estiu però més altes durant la resta dels mesos. Les pluges eren lleugerament més abundants que en l'actualitat, al voltant de 180,6 mm més de precipitació anualment, amb un règim més contrastat durant l'any, d’hiverns més plujosos i estius més secs. S'observa un període d'aridesa de dos mesos durant l'estiu, que representa una duració similar a les condicions climàtiques actuals.

El paisatge l’hem reconstruït també gràcies als amfibis i els rèptils i ens mostren que estava constituït principalment per zones obertes de pasturatges secs i zones rocoses o pedregoses, que evolucionaven lateralment cap a prades humides, probablement prop de les zones aquàtiques i peri-aquàtiques, com a rius o estanys amb vegetació de ribera. Els ambients boscosos també estaven ben representats als voltants del jaciment, des de matolls de desenvolupament mitjà fins a formacions forestals. Els peixos completen aquesta reconstrucció documentant la presència d'un sistema fluvial pre-muntanyós ben desenvolupat, que es caracteritzava per aigües relativament fredes, permanents, oxigenades i en moviment.

Les noves dades mostren una discrepància amb la interpretació anterior realitzada a través de l'estudi de les restes de pol·len, que suggeria un entorn molt obert, amb menor presència de vegetació, i amb un clima fred per a aquest període. La nostra nova interpretació suggereix que l'ocupació neandertal de l'abric rocós de Navalmaíllo es va produir durant un període una cosa temperada i humit, probablement dins de l'última part de l'estadi isotòpic marí 5 (MIS 5), afavorint efectivament la presència d'una alta biodiversitat entorn del jaciment que hauria possibilitat la supervivència de la població humana.

L'article complet està disponible en el següent enllaç:

Blain, H-A., Laplana, C., Sánchez-Bandera, C., Fagoaga, A., Blanco Lapaz, Á., Martínez-Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., Moclán, A., Martín-Perea, D.M., Domínguez-García, Á.C., Álvarez-Vena, A., Sevilla, P., Ruiz Zapata, M.B., Gil García, M.J., Márquez, B., Huguet, R., Pérez-González, A., Arsuaga, J.L., Baquedano, E. 2022. A warm and humid paleoecological context for the Neanderthal mountain settlement at the Navalmaíllo rockshelter (Iberian Central System, Madrid). Quaternary Science Reviews, 293: 107727


"Qui viu en aquesta tolla?" - Descobreix els amfibis del Parc Natural de la Serra d'Irta



Els punts d'aigua són ambients de gran importància dins d’un espai natural, especialment si es tracta d’un parc protegit. Juntament amb el personal del Parc Natural de la Serra d’Irta, des de l'Associació Herpetològica Timon parlarem de la seua necessària conservació, visitarem una interessant bassa i coneixerem quins animals hi habiten, entre ells els nostres amfibis autòctons.

 

DADES DE L'ACTIVITAT

DATA: diumenge 30 d'octubre de 2022.

HORA: 09:30.

LLOC: Centre d'Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Irta.

DISTÀNCIA: 3 km (anada i tornada). DIFICULTAT: baixa.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: als telèfons del Parc Natural
96 433 6791 / 679 19 63 98 de 09:00 a 15:00h.

OBSERVACIONS: activitat gratuïta.


Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Recomanem portar roba i calçat adequats, esmorzar i aigua.

Descobreix els amfibis de la Serra d'Irta!



Segona edició del Curs d'Herpetologia en Noguera de Albarracín

El passat cap de setmana va tindre lloc la segona edició del curs d’herpetologia de l'Associació Herpetològica Timon en Noguera de Albarracín (Terol, Aragó).


Ha sigut tot un èxit d'assistència, amb vint alumnes que van poder iniciar-se en el món dels amfibis i rèptils ibèrics. Vam aprendre les característiques generals d'aquests animals, com trobar-los i estudiar-los en el camp, quines espècies tenim en la Península Ibèrica i el més important, quins problemes els afecten i què podem fer per a conservar les seues poblacions.





Durant les eixides de camp, a pesar d’una meteorologia no massa favorable, poguérem observar la major part de les espècies presents en la zona. A destacar la gran quantitat de nounats i juvenils observats, ja que a finals d’estiu estem en l’època de naixements per a moltes de les espècies autòctones.

Larves de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de gripauet puntejat, Pelodytes punctatus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de reineta ibèrica, Hyla molleri (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de reineta ibèrica, Hyla molleri (Sierra de Albarracín, Aragó).

Femella adulta de gripau comú, Bufo spinosus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Femella adulta de gripau corredor, Epidalea calamita (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de fardatxo ibèric, Timon lepidus lepidus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de fardatxo ibèric, Timon lepidus lepidus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de fardatxo ibèric, Timon lepidus lepidus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de serp d'aigua, Natrix maura (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de serp llisa septentrional, Coronella austriaca (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil d'escurçó ibèric, Vipera latastei (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil d'escurçó ibèric, Vipera latastei (Sierra de Albarracín, Aragó).


De nou una gran experiència tant per als participants com per a nosaltres, els organitzadors. Ens veiem molt prompte en el pròxim curs!



La meravella d'allò comú i vulgar

Moltes vegades ho tenim davant de nosaltres però ho ignorem. Ens centrem en coses més singulars, més vistoses, més exclusives. Però de vegades la meravella es troba en allò comú, en allò vulgar, en allò que normalment passa desapercebut. L'altre dia, en una vall dels Pirineus, ens trobàrem amb una d'eixes situacions. Dos lacèrtids, més concretament dues lacèrtides es barallaven per un lloc concret, un pam de sòl de terra i pedretes, sec i torrat pels rajos del Sol. A una banda, una femella de llangardaix àgil, Lacerta agilis, un dels rèptils més rars de la Península Ibèrica. A l'altra, una sargantana roquera, Podarcis muralis, una més del centenar d'individus que veuríem al llarg de la setmana. Les dues farcides d'ous. Fent un símil bíblic, David guanyà a Goliat i la Lacerta acabà fugint vessant amunt, mentre que la Podarcis hi restà, triomfant, sobre aquell simple quadradet de terra. En contra d'allò que la lògica d'herpeto-aficionat ens dictava, no seguírem la raresa pirinenca per fotografiar-la sinó que decidírem esperar els següents moviments de la comuna i vulgar sargantana roquera. Ens regalà una preciosa escena que és la delícia per a qualsevol naturalista: presenciàrem com des de zero construí el seu cau, una galeria excavada amb dedicació on, si tot li va bé, pondrà els seus ous i complirà amb el cercle de la vida. Quan pensàvem que ja no la veuríem més, perquè descansaria a l'ombra de la nova cavitat, lluny de l'escalfor solar que ja picava en les nostres esquenes, va emergir de nou a l'exterior, i des d'allà ens observà, en una posició que quasi desprenia una barreja d'orgull i determinació. Difícil ho tindrà qui decidisca foragitar-la del seu cau.



Curs d'Herpetologia en Noguera de Albarracín, Terol (10-12 de Juny)

 


Des de l'Associació Herpetològica Timon, juntament amb Quercus Aventura, hem organitzat un curs d’Herpetologia de tres dies en un fantàstic lloc com és la Sierra de Albarracín, a Terol, del 10 al 12 de Juny. Un entorn privilegiat per a les pràctiques de camp on poder aprendre i observar nombroses espècies d’herpetofauna associades a eixes zones altes del centre de la Península Ibèrica.

El curs inclou dues nits d'allotjament en l'alberg Tiempo de Setas (Calle Mayor nº 6, Noguera de Albarracín), del divendres al diumenge, i la manutenció, des del sopar del divendres al desdejuni del diumenge. L'horari (orientatiu, depenent de la meteorologia) del curs és el següent:

Divendres, 10 de juny

· 15.00-17.00. Recepció dels participants i allotjament en l'alberg Tiempo de Setas en Noguera de Albarracín.

· 17.30-18.30. Introducció a l’herpetologia i tècniques de mostreig de camp.

· 18.30-19.00. Descans, coffe talk.

· 19.00-20.30. Amfibis ibèrics.

· 21.00. Sopar, posteriorment eixida nocturna al camp per a veure amfibis.


Dissabte, 11 de juny

· 08.00-09.00. Desdejuni.

· 09.30-11.00. Rèptils ibèrics.

· 11.00-14.00. Eixida de camp per a veure rèptils.

· 14.00-15.00. Menjar.

· 15.00-16.00. Herpetofauna aragonesa, per Enrique Ruiz, coautor del llibre "Anfibios y Reptiles de Aragón".

· 16.00-21.00. Eixida de camp.

· 21.00. Sopar i posterior eixida nocturna.


Diumenge, 12 de juny

· 08.00-09.00. Desdejuni.

· 09.00-10.00. Conservació de l'herpetofauna.

· 10.00-13.00. Eixida de camp.

· 13.00. Comiat del curs.


Preu: 120 euros (95 euros per als socis de la AHT). S'entregarà un diploma acreditatiu als participants.

Inscripció: a través del correu electrònic aht.timon@gmail.com o de les nostres pàgines de Facebook (Asociación Herpetológica Timon) i d’Instagram (asociacion_timon).

Desplaçament: hi ha opcions de compartir transport des de València, Lleó i Madrid, així com des d'altres punts segons disponibilitat de vehicles.


El nou Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades: Discoglossus galganoi ara és Espècie en Perill d’Extinció i Pelobates cultripes Espècie Vulnerable

El 24 de febrer de 2022 ha eixit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’última modificació oficial del Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades, on també es recullen les modificacions proposades per associacions mediambientals i conservacionistes, entre d’altres les formulades per nosaltres, l’Associació Herpetològica Timon. Així, pel que fa a l’herpetofauna i gràcies a la nostra proposta, la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi) queda catalogada com a Espècie en Perill d’Extinció mentre el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) passa a figurar com a Espècie Vulnerable, recuperant per tant la categoria de protecció de la que gaudia abans de l’anterior versió del catàleg.

Agraïm al personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana per tindre en consideració les nostres demandes, i esperem que en la redacció i aplicació futura dels respectius plans de conservació i recuperació s’atenga als nous criteris publicats i es traduïsca en una millora de les poblacions valencianes d'aquestos dos amenaçats amfibis.




Nou article sobre l'herpetofauna del sud de Bèlgica i la seua evolució durant l'últim cicle interglacial-glacial

En un nou article liderat pel Dr. Hugues-Alexandre Blain, publicat a la revista Archaeological and Anthropolocial Sciences, l'equip de Paleoherpetologia del IPHES-CERCA i l'Institut Reial Belga de Ciències Naturals estudiem l'evolució de les comunitats d'amfibis i rèptils de Bèlgica.

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) i les seues valls tributàries, en Valònia (el sud de Bèlgica), contenen nombrosos jaciments kàrstics del Plistocé tardà que han donat lloc a una de les majors col·leccions d'indústries lítiques neandertals i mosterianes d'Europa, però també ens han aportat una important representació de l’herpetofauna dels últims 150.000 anys. En l'actualitat, aquesta regió és un important corredor migratori nord-sud per a la flora i la fauna, generant rics biòtops transicionals. Les col·leccions quaternàries de l’Institut Reial Belga de Ciències Naturals (Brussel·les), amb materials fòssils provinents d’aquests jaciments del Mosa, s'utilitzen en el nostre nou article per a complementar el coneixement dels successius conjunts herpetofaunístics de Bèlgica durant l'últim cicle interglacial-glacial (els estadis isotòpics marins [MIS en anglès] 5 a 1). En total, s'han identificat 17 tàxons diferents (10 amfibis i set rèptils) provinents de 18 jaciments paleo-arqueològics en cova, tres dels quals representen al seu primer registre fòssil per a tota Bèlgica (el tòtil Alytes obstetricans, el gripau d’esperons Pelobates fuscus i la reineta europea Hyla arborea). En l’estudi de l’evolució de l’herpetofauna de la regió s’ha testimoniat que la serp d’Esculapi Zamenis longissimus, una espècie termòfila, s’hi documenta per primera vegada en l'Holocé (període atlàntic/subboreal) de Bèlgica, sense registre fòssil anterior.

Després del MIS 5, l’anterior interglacial amb un context climàtic semblant a l’actual, l'herpetofauna belga continuava sent raonablement diversa durant el MIS 3, però al llarg del MIS 2, que coincideix amb l’Últim Màxim Glacial, el moment més fred de l’anterior glaciació, només hi apareixen representats dos taxons d’herpetofauna: la granota roja, Rana temporaria, i un escurçó indeterminat, (Vipera sp.). Així mateix, al nostre article proposem reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques a partir de les dades dels jaciments amb cronologies més ben estudiades i delimitades, utilitzant mètodes d’ecologia quantificada. Els paràmetres quantitatius calculats en aquest estudi proporcionen un nou context paleoecològic per a comprendre les condicions a les quals van haver d'enfrontar-se les successives espècies humanes en el nord-oest d'Europa durant l'últim cicle interglacial-glacial, des dels neandertals fins a les poblacions dels primers humans anatòmicament moderns que arribaren al nord-oest d’Europa continental.


Referència bibliogràfica:

Blain, H.-A., Martínez Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., López-García, J.M., Cousin, C., Folie, A. 2022. The last interglacial-glacial cycle in the Meuse Valley (southern Belgium) inferred from the amphibian and reptile assemblages: implications for Neanderthals and anatomically modern humans. Archaeological and Anthropological Sciences, 14. https://doi.org/10.1007/s12520-021-01481-3


L'expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis per Catalunya i primers casos de mortalitat en granota comuna (Pelophylax perezi) i granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus)

Recentment he participat en un nou article publicat al darrer volum de la revista Basic and Applied Herpetology, en que reportem els primers casos de mortalitat en amfibis anurs associats a la presència del fong Batrachochytrium dendrobatidis en quatre localitats diferents de Catalunya, que confirmen l'expansió d'aquest fong i de la seua incidència mortal. Tots els casos han estat confirmats per tècniques moleculars i també per mitjà d'anàlisis histològiques. Els individus infectats eren dues granotes pintades mediterrànies (Discoglossus pictus) de la província de Girona trobades en 2018 i 2020, una granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) de la província de Tarragona trobada en 2018, i una granota roja (Rana temporaria) de la província de Barcelona trobada en 2019.

És la primera vegada que s'hi confirma la mortalitat associada amb aquest patogen en D. pictus i P. perezi. A l'article es discuteix el paper del fong com a possible agent causant de la mort, en associació amb altres factors ambientals externs. Aquests resultats poden suggerir un augment recent de la incidència d'aquesta malaltia en el territori català. Alguns dels casos estudiats són especialment preocupants per la seua ocurrència propera a llocs on hi habiten espècies endèmiques d'amfibis amb distribucions extremadament reduïdes, com és el cas del tritó del Montseny, Calotriton arnoldi. Pots accedir a l'article clicant sobre la imatge inferior o sobre la referència bibliogràfica.

Mortalitat en granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) i mostra histològica del mateix individu.


Referencia bibliogràfica:

Martínez-Silvestre, A., Velarde, R., Marschang, R.E., Iago Pérez-Novo, I., Bisbal-Chinesta, J.F., Thumsová, B., Bosch, J. 2021. First record of amphibian mortality associated with the fungus Batrachochytrium dendrobatidis in Catalonia (NE Spain). Basic and Applied Herpetology, 35.