Sargantanes i Dragons

La fauna de sang freda entre els neandertals de l'interior de la Península Ibèrica: nou article sobre el campament del Paleolític Mitjà de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Madrid)

Un nou estudi publicat a Quaternary Science Reviews i centrat en els peixos, amfibis i rèptils recuperats en el jaciment de l'abric de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Comunitat de Madrid) ens ha permès reconstruir el clima i el paisatge en el que es van moure els neandertals a l'interior de la Península Ibèrica.

El jaciment arqueològic de l'abric càrstic de Navalmaíllo, situat en la Serra de Guadarrama del Sistema Central Ibèric, ha sigut interpretat com a un campament de caça amb curtes i reiterades ocupacions per part de grups de neandertals, centrats principalment en la cacera de bòvids i cérvids de gran mida. Els neandertals, grans caçadors de la megafauna del Plistocé, tenien una adaptació selectiva als paisatges agrestos i boscosos, amb major abundància de recursos disponibles, per a així compensar parcialment la seua elevada taxa metabòlica basal i els seus costos energètics locomotors mitjançant la reducció del temps de cerca i l'augment de l'amplitud de la dieta.

Però no únicament s'han trobat en el jaciment de Navalmaíllo les restes de les preses caçades pels neandertals, sinó que també la seua excavació i estudi ha proporcionat fòssils de peixos (Salmo trutta i Cyprinidae indet.), gripaus (Bufo spinosus i Epidalea calamita), granotes (Rana cf. Rana iberica), tortugues (Testudo hermanni), saures (Blanus sp., Chalcides cf. Chalcides striatus i Lacertidae indet.) i serps (Malpolon monspessulanus, Natrix cf. Natrix astreptophora, Coronella sp., Coronella cf. Coronella girondica, Zamenis scalaris i Vipera cf. Vipera latastei) que hi convivien amb ells. A través dels mètodes de reconstrucció paleoclimática, gràcies a aquesta associació d'amfibis i rèptils, hem documentat que durant l'ocupació de l'abric pels neandertals el clima era molt més càlid que en l'actualitat, d’aproximadament 2,8 °C superior de mitjana anual, amb temperatures similars durant l'estiu però més altes durant la resta dels mesos. Les pluges eren lleugerament més abundants que en l'actualitat, al voltant de 180,6 mm més de precipitació anualment, amb un règim més contrastat durant l'any, d’hiverns més plujosos i estius més secs. S'observa un període d'aridesa de dos mesos durant l'estiu, que representa una duració similar a les condicions climàtiques actuals.

El paisatge l’hem reconstruït també gràcies als amfibis i els rèptils i ens mostren que estava constituït principalment per zones obertes de pasturatges secs i zones rocoses o pedregoses, que evolucionaven lateralment cap a prades humides, probablement prop de les zones aquàtiques i peri-aquàtiques, com a rius o estanys amb vegetació de ribera. Els ambients boscosos també estaven ben representats als voltants del jaciment, des de matolls de desenvolupament mitjà fins a formacions forestals. Els peixos completen aquesta reconstrucció documentant la presència d'un sistema fluvial pre-muntanyós ben desenvolupat, que es caracteritzava per aigües relativament fredes, permanents, oxigenades i en moviment.

Les noves dades mostren una discrepància amb la interpretació anterior realitzada a través de l'estudi de les restes de pol·len, que suggeria un entorn molt obert, amb menor presència de vegetació, i amb un clima fred per a aquest període. La nostra nova interpretació suggereix que l'ocupació neandertal de l'abric rocós de Navalmaíllo es va produir durant un període una cosa temperada i humit, probablement dins de l'última part de l'estadi isotòpic marí 5 (MIS 5), afavorint efectivament la presència d'una alta biodiversitat entorn del jaciment que hauria possibilitat la supervivència de la població humana.

L'article complet està disponible en el següent enllaç:

Blain, H-A., Laplana, C., Sánchez-Bandera, C., Fagoaga, A., Blanco Lapaz, Á., Martínez-Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., Moclán, A., Martín-Perea, D.M., Domínguez-García, Á.C., Álvarez-Vena, A., Sevilla, P., Ruiz Zapata, M.B., Gil García, M.J., Márquez, B., Huguet, R., Pérez-González, A., Arsuaga, J.L., Baquedano, E. 2022. A warm and humid paleoecological context for the Neanderthal mountain settlement at the Navalmaíllo rockshelter (Iberian Central System, Madrid). Quaternary Science Reviews, 293: 107727

"Qui viu en aquesta tolla?" - Descobreix els amfibis del Parc Natural de la Serra d'Irta

Els punts d'aigua són ambients de gran importància dins d’un espai natural, especialment si es tracta d’un parc protegit. Juntament amb el personal del Parc Natural de la Serra d’Irta, des de l'Associació Herpetològica Timon parlarem de la seua necessària conservació, visitarem una interessant bassa i coneixerem quins animals hi habiten, entre ells els nostres amfibis autòctons.

DADES DE L'ACTIVITAT

DATA: diumenge 30 d'octubre de 2022.

HORA: 09:30.

LLOC: Centre d'Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Irta.

DISTÀNCIA: 3 km (anada i tornada). DIFICULTAT: baixa.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: als telèfons del Parc Natural
96 433 6791 / 679 19 63 98 de 09:00 a 15:00h.

OBSERVACIONS: activitat gratuïta.

Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Recomanem portar roba i calçat adequats, esmorzar i aigua.

Descobreix els amfibis de la Serra d'Irta!

Segona edició del Curs d'Herpetologia en Noguera de Albarracín

El passat cap de setmana va tindre lloc la segona edició del curs d’herpetologia de l'Associació Herpetològica Timon en Noguera de Albarracín (Terol, Aragó).

Ha sigut tot un èxit d'assistència, amb vint alumnes que van poder iniciar-se en el món dels amfibis i rèptils ibèrics. Vam aprendre les característiques generals d'aquests animals, com trobar-los i estudiar-los en el camp, quines espècies tenim en la Península Ibèrica i el més important, quins problemes els afecten i què podem fer per a conservar les seues poblacions.

Durant les eixides de camp, a pesar d’una meteorologia no massa favorable, poguérem observar la major part de les espècies presents en la zona. A destacar la gran quantitat de nounats i juvenils observats, ja que a finals d’estiu estem en l’època de naixements per a moltes de les espècies autòctones.

Larves de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de tòtil comú, Alytes obstetricans pertinax (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de gripauet puntejat, Pelodytes punctatus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Metamòrfic de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de reineta ibèrica, Hyla molleri (Sierra de Albarracín, Aragó).

Femella adulta de gripau comú, Bufo spinosus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Femella adulta de gripau corredor, Epidalea calamita (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de lluenta ibèrica, Chalcides bedriagai (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil de fardatxo ibèric, Timon lepidus lepidus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de fardatxo ibèric, Timon lepidus lepidus (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de serp d'aigua, Natrix maura (Sierra de Albarracín, Aragó).

Adult de serp llisa septentrional, Coronella austriaca (Sierra de Albarracín, Aragó).

Juvenil d'escurçó ibèric, Vipera latastei (Sierra de Albarracín, Aragó).

De nou una gran experiència tant per als participants com per a nosaltres, els organitzadors. Ens veiem molt prompte en el pròxim curs!

La meravella d'allò comú i vulgar

Moltes vegades ho tenim davant de nosaltres però ho ignorem. Ens centrem en coses més singulars, més vistoses, més exclusives. Però de vegades la meravella es troba en allò comú, en allò vulgar, en allò que normalment passa desapercebut. L'altre dia, en una vall dels Pirineus, ens trobàrem amb una d'eixes situacions. Dos lacèrtids, més concretament dues lacèrtides es barallaven per un lloc concret, un pam de sòl de terra i pedretes, sec i torrat pels rajos del Sol. A una banda, una femella de llangardaix àgil, Lacerta agilis, un dels rèptils més rars de la Península Ibèrica. A l'altra, una sargantana roquera, Podarcis muralis, una més del centenar d'individus que veuríem al llarg de la setmana. Les dues farcides d'ous. Fent un símil bíblic, David guanyà a Goliat i la Lacerta acabà fugint vessant amunt, mentre que la Podarcis hi restà, triomfant, sobre aquell simple quadradet de terra. En contra d'allò que la lògica d'herpeto-aficionat ens dictava, no seguírem la raresa pirinenca per fotografiar-la sinó que decidírem esperar els següents moviments de la comuna i vulgar sargantana roquera. Ens regalà una preciosa escena que és la delícia per a qualsevol naturalista: presenciàrem com des de zero construí el seu cau, una galeria excavada amb dedicació on, si tot li va bé, pondrà els seus ous i complirà amb el cercle de la vida. Quan pensàvem que ja no la veuríem més, perquè descansaria a l'ombra de la nova cavitat, lluny de l'escalfor solar que ja picava en les nostres esquenes, va emergir de nou a l'exterior, i des d'allà ens observà, en una posició que quasi desprenia una barreja d'orgull i determinació. Difícil ho tindrà qui decidisca foragitar-la del seu cau.

Curs d'Herpetologia en Noguera de Albarracín, Terol (10-12 de Juny)

Des de l'Associació Herpetològica Timon, juntament amb Quercus Aventura, hem organitzat un curs d’Herpetologia de tres dies en un fantàstic lloc com és la Sierra de Albarracín, a Terol, del 10 al 12 de Juny. Un entorn privilegiat per a les pràctiques de camp on poder aprendre i observar nombroses espècies d’herpetofauna associades a eixes zones altes del centre de la Península Ibèrica.

El curs inclou dues nits d'allotjament en l'alberg Tiempo de Setas (Calle Mayor nº 6, Noguera de Albarracín), del divendres al diumenge, i la manutenció, des del sopar del divendres al desdejuni del diumenge. L'horari (orientatiu, depenent de la meteorologia) del curs és el següent:

Divendres, 10 de juny

· 15.00-17.00. Recepció dels participants i allotjament en l'alberg Tiempo de Setas en Noguera de Albarracín.
· 17.30-18.30. Introducció a l’herpetologia i tècniques de mostreig de camp.
· 18.30-19.00. Descans, coffe talk.
· 19.00-20.30. Amfibis ibèrics.
· 21.00. Sopar, posteriorment eixida nocturna al camp per a veure amfibis.

Dissabte, 11 de juny

· 08.00-09.00. Desdejuni.
· 09.30-11.00. Rèptils ibèrics.
· 11.00-14.00. Eixida de camp per a veure rèptils.
· 14.00-15.00. Menjar.
· 15.00-16.00. Herpetofauna aragonesa, per Enrique Ruiz, coautor del llibre "Anfibios y Reptiles de Aragón".
· 16.00-21.00. Eixida de camp.
· 21.00. Sopar i posterior eixida nocturna.

Diumenge, 12 de juny

· 08.00-09.00. Desdejuni.
· 09.00-10.00. Conservació de l'herpetofauna.
· 10.00-13.00. Eixida de camp.
· 13.00. Comiat del curs.

Preu: 120 euros (95 euros per als socis de la AHT). S'entregarà un diploma acreditatiu als participants.

Inscripció: a través del correu electrònic aht.timon@gmail.com o de les nostres pàgines de Facebook (Asociación Herpetológica Timon) i d’Instagram (asociacion_timon).

Desplaçament: hi ha opcions de compartir transport des de València, Lleó i Madrid, així com des d'altres punts segons disponibilitat de vehicles.

El nou Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades: Discoglossus galganoi ara és Espècie en Perill d’Extinció i Pelobates cultripes Espècie Vulnerable

El 24 de febrer de 2022 ha eixit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’última modificació oficial del Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades, on també es recullen les modificacions proposades per associacions mediambientals i conservacionistes, entre d’altres les formulades per nosaltres, l’Associació Herpetològica Timon. Així, pel que fa a l’herpetofauna i gràcies a la nostra proposta, la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi) queda catalogada com a Espècie en Perill d’Extinció mentre el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) passa a figurar com a Espècie Vulnerable, recuperant per tant la categoria de protecció de la que gaudia abans de l’anterior versió del catàleg.

Agraïm al personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana per tindre en consideració les nostres demandes, i esperem que en la redacció i aplicació futura dels respectius plans de conservació i recuperació s’atenga als nous criteris publicats i es traduïsca en una millora de les poblacions valencianes d'aquestos dos amenaçats amfibis.

II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana (Resum 2021)

Malgrat la situació encara imperant de pandèmia, durant 2021 s'ha continuat amb el treball de camp del II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, tant per part dels membres de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) com pels nostres col·laboradors voluntaris. Durant aquest període s'han recopilat a més cites procedents de bases de dades externes, destacant el Banc de Dades de Biodiversitat (BDBCV) de la Generalitat Valenciana i el programa SIARE de l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE). Des d'ací el nostre agraïment a totes dues entitats per la seua imprescindible col·laboració en el projecte.

Quant al nombre de cites, tenim actualment informació sobre la presència d'amfibis i rèptils en la totalitat de quadrícules UTM 10x10km del territori autonòmic, i d'una gran majoria de les quadrícules UTM 5x5km, com es pot veure en el següent mapa:

Com pot veure's, hi ha diferències per zones quant al nivell de prospecció. En general, les zones costaneres han rebut una major atenció, la qual cosa segurament és degut a la major presència humana en elles, el que permet recaptar més cites fruit d'observacions casuals. Les zones interiors, de gran interés per la major conservació dels seus hàbitats, han sigut comparativament menys prospectades i, per tant, han rebut un menor nombre de cites. De cara a 2022 i anys successius convindria incrementar el grau de prospecció de zones interiors com les comarca de Requena-Utiel, la Vall d'Aiora, l'Alt Palància, la Serrania, etc.

Quant al nombre d'espècies per quadrícula, pot veure's en el següent mapa:

Com en el cas del nombre de cites, s'observa una major diversitat d'espècies en quadrícules costaneres, fruit del major esforç de prospecció. Destaquen, no obstant això, algunes quadrícules interiors amb bastants espècies, com algunes del Racó d'Ademús i Els Ports/Alt Maestrat. La província d'Alacant presenta a més un millor grau de prospecció que les de València i Castelló, especialment en la seua zona centre i nord.

Quant a l'abundància d'espècies per quadrícules, com a mostra la figura anterior, les espècies més freqüents són aquelles més fàcilment detectables, ja siga per abundància i/o proximitat a l'home (T. mauritanica, P. algirus, P. perezi), o per la seua detectabilitat, cas d'algunes serps que es veuen sovint atropellades (M. monspessulanus, Z. scalaris). Les espècies més escasses, presents en un únic punt, són l'introduït tritó pigmeu (T. pygmaeus) i el molt amenaçat gripauet pintat ibèric (D. galganoi); aquesta última espècie mereixeria una especial atenció per a trobar noves poblacions en el nostre territori. La distribució detallada de cada espècie per quadrícules 10x10km, així com l'assignació de quadrícules, pot trobar-se en el visor del II Atles: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/

En resum, el projecte del II Atles avança a bon ritme en els dos anys que porta actiu, però es necessita un major treball de camp en determinades zones de l'interior. Donada la informació de què disposem quant al nombre d'espècies per quadrícula, pensem que la xifra real ha de superar les 10-15 espècies en pràcticament totes les quadrícules UTM 10x10km de la Comunitat Valenciana, i aqueix seria doncs l'objectiu a aconseguir abans de la publicació del II Atles, encara que podria ser superat si l'esforç i participació és suficient. Finalment i més important, des de l’AHT i la coordinació del II Atles agraïm sincerament la col·laboració de tots els voluntaris que han aportat cites, ja que sense la seua aportació aquest projecte no seria possible.

Nou article sobre l'herpetofauna del sud de Bèlgica i la seua evolució durant l'últim cicle interglacial-glacial

En un nou article liderat pel Dr. Hugues-Alexandre Blain, publicat a la revista Archaeological and Anthropolocial Sciences, l'equip de Paleoherpetologia del IPHES-CERCA i l'Institut Reial Belga de Ciències Naturals estudiem l'evolució de les comunitats d'amfibis i rèptils de Bèlgica.

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) i les seues valls tributàries, en Valònia (el sud de Bèlgica), contenen nombrosos jaciments kàrstics del Plistocé tardà que han donat lloc a una de les majors col·leccions d'indústries lítiques neandertals i mosterianes d'Europa, però també ens han aportat una important representació de l’herpetofauna dels últims 150.000 anys. En l'actualitat, aquesta regió és un important corredor migratori nord-sud per a la flora i la fauna, generant rics biòtops transicionals. Les col·leccions quaternàries de l’Institut Reial Belga de Ciències Naturals (Brussel·les), amb materials fòssils provinents d’aquests jaciments del Mosa, s'utilitzen en el nostre nou article per a complementar el coneixement dels successius conjunts herpetofaunístics de Bèlgica durant l'últim cicle interglacial-glacial (els estadis isotòpics marins [MIS en anglès] 5 a 1). En total, s'han identificat 17 tàxons diferents (10 amfibis i set rèptils) provinents de 18 jaciments paleo-arqueològics en cova, tres dels quals representen al seu primer registre fòssil per a tota Bèlgica (el tòtil Alytes obstetricans, el gripau d’esperons Pelobates fuscus i la reineta europea Hyla arborea). En l’estudi de l’evolució de l’herpetofauna de la regió s’ha testimoniat que la serp d’Esculapi Zamenis longissimus, una espècie termòfila, s’hi documenta per primera vegada en l'Holocé (període atlàntic/subboreal) de Bèlgica, sense registre fòssil anterior.

Després del MIS 5, l’anterior interglacial amb un context climàtic semblant a l’actual, l'herpetofauna belga continuava sent raonablement diversa durant el MIS 3, però al llarg del MIS 2, que coincideix amb l’Últim Màxim Glacial, el moment més fred de l’anterior glaciació, només hi apareixen representats dos taxons d’herpetofauna: la granota roja, Rana temporaria, i un escurçó indeterminat, (Vipera sp.). Així mateix, al nostre article proposem reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques a partir de les dades dels jaciments amb cronologies més ben estudiades i delimitades, utilitzant mètodes d’ecologia quantificada. Els paràmetres quantitatius calculats en aquest estudi proporcionen un nou context paleoecològic per a comprendre les condicions a les quals van haver d'enfrontar-se les successives espècies humanes en el nord-oest d'Europa durant l'últim cicle interglacial-glacial, des dels neandertals fins a les poblacions dels primers humans anatòmicament moderns que arribaren al nord-oest d’Europa continental.

Referència bibliogràfica:

Blain, H.-A., Martínez Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., López-García, J.M., Cousin, C., Folie, A. 2022. The last interglacial-glacial cycle in the Meuse Valley (southern Belgium) inferred from the amphibian and reptile assemblages: implications for Neanderthals and anatomically modern humans. Archaeological and Anthropological Sciences, 14. https://doi.org/10.1007/s12520-021-01481-3

L'expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis per Catalunya i primers casos de mortalitat en granota comuna (Pelophylax perezi) i granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus)

Recentment he participat en un nou article publicat al darrer volum de la revista Basic and Applied Herpetology, en que reportem els primers casos de mortalitat en amfibis anurs associats a la presència del fong Batrachochytrium dendrobatidis en quatre localitats diferents de Catalunya, que confirmen l'expansió d'aquest fong i de la seua incidència mortal. Tots els casos han estat confirmats per tècniques moleculars i també per mitjà d'anàlisis histològiques. Els individus infectats eren dues granotes pintades mediterrànies (Discoglossus pictus) de la província de Girona trobades en 2018 i 2020, una granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) de la província de Tarragona trobada en 2018, i una granota roja (Rana temporaria) de la província de Barcelona trobada en 2019.

És la primera vegada que s'hi confirma la mortalitat associada amb aquest patogen en D. pictus i P. perezi. A l'article es discuteix el paper del fong com a possible agent causant de la mort, en associació amb altres factors ambientals externs. Aquests resultats poden suggerir un augment recent de la incidència d'aquesta malaltia en el territori català. Alguns dels casos estudiats són especialment preocupants per la seua ocurrència propera a llocs on hi habiten espècies endèmiques d'amfibis amb distribucions extremadament reduïdes, com és el cas del tritó del Montseny, Calotriton arnoldi. Pots accedir a l'article clicant sobre la imatge inferior o sobre la referència bibliogràfica.

Mortalitat en granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) i mostra histològica del mateix individu.

Referencia bibliogràfica:

Martínez-Silvestre, A., Velarde, R., Marschang, R.E., Iago Pérez-Novo, I., Bisbal-Chinesta, J.F., Thumsová, B., Bosch, J. 2021. First record of amphibian mortality associated with the fungus Batrachochytrium dendrobatidis in Catalonia (NE Spain). Basic and Applied Herpetology, 35.

L'impacte humà pot arribar a tenir una major influència negativa sobre la diversitat d'amfibis i rèptils que els canvis climàtics

Així ho plantegem en un estudi realitzat sobre restes d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca. Una vegada més, l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.

Actualment, els efectes de l'antropització estan generant una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una investigació que s’acaba de fer pública a la revista Palaeontology, amb un article que té com a signant principal a la nostra companya Almudena Martínez-Monzón, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ), demostrem que el declivi actual d'amfibis i rèptils està provocat en gran part per l'efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L'estudi es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de fa un milió d'anys fins a l'actualitat.

Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s'ha relacionat a vegades amb l'actual canvi climàtic, però l'anàlisi del passat ens aporta una altra visió. Durant el Quaternari, des de fa dos milions i mig d'anys, aquests grups d'animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques alteracions al llarg d'aquest període, durant el qual van esdevenir molts canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es planteja en aquest estudi de l'IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi hem participat el Dr. Hugues Alexandre Blain i el Dr. Josep Francesc Bisbal-Chinesta (servidor), a més de la Dra. Glòria Cuenca-Bescós, directora de l'Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad de Zaragoza i responsable de l'estudi dels xicotets vertebrats en el Projecte Atapuerca.

Els resultats d'aquesta investigació indiquen que els majors pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes considerats anàlegs a l'interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament estadis glaceres).

Una altra de les conclusions principals és que, en la majoria dels casos, l'heterogeneïtat d'aquestes comunitats es restableix després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a l'alteració. Això fa pensar en la importància de l'efecte antròpic negatiu sobre la pèrdua de variació actual d'amfibis i rèptils per sobre dels canvis climàtics.

L'equip científic encapçalat per l'IPHES-CERCA i la URV hem arribat a aquesta conclusió després d'haver estudiat l'evolució de la diversitat d'amfibis i rèptils d'una de les seqüències més completes del Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que recull una mica més de l'últim milió d'anys. Això ho vàrem dur a terme per tal d'establir l'efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d'amfibis i rèptils i reconèixer la reacció d'aquests grups davant els canvis climàtics esdevinguts durant el Plistocè.

Amb aquesta finalitat s'ha estudiat la riquesa d'espècies (nombre d'espècies) i s'ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de Simpson), relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models de regressió, entre d'altres. D'aquesta manera, una vegada més, l'estudi de materials del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.