Nou punt de reproducció del gripau comú (Bufo spinosus) al riu Xúquer

Trobar un nou punt de cria d'amfibis en un zona tan afectada pels impactes antròpics, d'origen humà, com és la Ribera del Xúquer sempre és una bona notícia. I més quan es tracta d'un punt de reproducció del gripau comú, Bufo spinosus, que ha patit els últims anys un procés de rarificació al nostre país, de vegades molt accentuat. Els últims dies de desembre de 2018 es va constatar la presència de diversos individus adults de gripau comú a les grans formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora que hi ha al paratge natural de La Xopera d'Algemesí, a la riba del riu Xúquer i molt a prop de la desembocadura del riu Magre. 

Formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora al riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Mascle de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Aquest cas és prou curiós per l'aprofitament que fan els gripaus de les gran mates de Ludwigia grandiflora, una planta exòtica i invasora que recentment ha anat expandint-se pel Xúquer i que amenaça amb desplaçar les poques espècies autòctones de flora fluvial que encara resisteixen al principal riu valencià. Però els individus adults de Bufo spinosus han sabut aprofitar aquesta situació i utilitzen les mates de Ludwigia grandiflora com a punt de reproducció, gràcies a que aquesta planta frena la força de l'aigua i crea zones de corrents més tranquil·les, que els permet moure's sense perill de ser arrossegats riu avall i on també poden dur a terme la posta d'ous amb una major seguretat. Tocarà fer un seguiment d'aquesta situació i veure si es tracta d'un fet aïllat o altres poblacions d'amfibis de la Ribera del Xúquer també estan fent ús d'aquesta nova circumstància.

Mascles de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora al riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Mascle de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).


"Crònica d'un viatge herpetològic i naturalista en Costa Rica", a càrrec de Luis Albero (AHT i SVO)

El proper dissabte 12 de gener de 2019 es farà una xarrada a càrrec de Luis Albero, membre de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) i Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO), en la qual ens explicarà la seua experiència d'un mes buscant amfibis, rèptils i altres animals per les selves de Costa Rica. Es donarà un breu repàs de la biodiversitat d'aquest preciós país, consells útils per buscar rèptils, amfibis, aus i altres animals a la selva i es mostraran les espècies més destacades i interessants observades en el viatge.

L'acte tindrà lloc a les 18:00 al local de l'SVO al C/ Pintor Velázquez nº 3 de Burjassot, València.



L'última glaciació i l'escalfament climàtic postglacial canviaren la distribució dels amfibis i rèptils de la Península Ibèrica

Així ho demostra la revisió de més de 50 jaciments paleontològics i arqueològics de tota la Península Ibèrica datats en els últims 60.000 anys, des del Paleolític Superior a l'Edat del Bronze.

Els resultats plantegen la supervivència al terç nord peninsular, durant l'última glaciació, d'un grup d'espècies molt tolerants al fred, mentre que les regions centrals i meridionals van funcionar com a refugis per a les espècies més típiques d'ambients temperats i càlids.

Els investigadors de l'IPHES Josep Francesc Bisbal-Chinesta i Hugues-Alexandre Blain s'han valgut de l'aplicació de models estadístics per a correlacionar les troballes de rèptils i amfibis prehistòrics en jaciments ibèrics amb els canvis climàtics de la Prehistòria recent.


Herpetofauna del MIS3 (fa entre 60.000 a 26.900 anys) al sud de la Península Ibèrica, contemporània de les últimes poblacions de neandertals. D'esquerra a dreta: Testudo hermanni, Bufo spinosus, Epidalea calamita, Malpolon monspessulanus, Natrix maura, Coronella girondica, Timon lepidus i Vipera latastei. Paleoart de Marco Ansón.

En el nou treball dels investigadors Josep Francesc Bisbal-Chinesta i Hugues-Alexandre Blain de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), publicat recentment a la revista Journal of Quaternary Science Reviews, s'han abordat a partir del registre paleontològic i arqueològic els canvis de distribució a l'herpetofauna, que agrupa tant a amfibis i rèptils, de la Península Ibèrica durant els últims 60.000 anys. I és que el nostre territori és un dels més rics a nivell europeu en nombre d'espècies, en contrast amb el que passa en la majoria dels països europeus, especialment als situats més al nord, on la diversitat d'espècies és molt més baixa.

A tot el continent europeu el clima ha sofert canvis molt bruscs durant les últimes desenes de milers d'anys, en paral·lel a l'arribada dels primers Homo sapiens sapiens, a l'extinció dels neandertals, i a les importants transformacions culturals i migracions de les comunitats humanes que van finalitzar amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia i, finalment, amb el sorgiment de cultures urbanes. El registre prehistòric de la fauna també ha patit els efectes d'aquest canvi climàtic i, dins d'ell, els amfibis i rèptils han demostrat ser particularment sensibles perquè són molt susceptibles a les alteracions de temperatura a causa de la seua ectotèrmia, el que comunament coneixem com "sang freda".

Tradicionalment s'ha considerat la Península Ibèrica, al costat de les altres dues penínsules mediterrànies europees, com un refugi per a les espècies pròpies d'ambients càlids i temperats durant moments climàticament freds, com els succeïts a llarg de les passades glaciacions. Els estudis genètics realitzat els darrers anys confirmen aquesta teoria, al trobar-hi una major diversitat genètica entre les poblacions meridionals dels amfibis i rèptils europeus, decreixent aquesta segons s'avança cap al nord. No obstant això, fins ara no existia una aproximació a aquests canvis tan significatius des del registre fòssil prehistòric.

En la investigació realitzada pels investigadors Bisbal-Chinesta i Blain es presenta un acostament a la paleobiogeografia ibèrica de les diferents espècies ibèriques d'amfibis i rèptils durant els últims 60.000 anys, a partir d'una síntesi comparativa i de l'anàlisi estadística de les investigacions publicades en els últims anys de més de 50 jaciments arqueològics i paleontològics de tota la Península Ibèrica. En l'anàlisi realitzada, les associacions de paleoherpetofauna identificades han permès establir dues grans regions biòtiques durant el Plistocè tardà. La primera regió biòtica es va localitzar al centre i sud de la Península Ibèrica, sent les espècies termòfiles pròpies d'ambients i climes càlids, com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i el fardatxo o llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), les més representatives en el registre fòssil. La segona regió biòtica estava formada per la façana atlàntica-cantàbrica i l'àrea ibèrica nord-oriental, dominada per espècies de tendències generalistes i tolerants a climes freds glacials, com la granota roja o vermella (Rana temporaria) i el vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis), amb una absència significativa d'espècies típicament mediterrànies o d'ambients més temperats i climes més suaus.

No obstant això, després de l'última gran pulsació glacial va haver una concurrència sense precedents al nord de la Península Ibèrica de tàxons d'ambients humits i temperats, juntament amb espècies d'ambients més càlids, convivint alhora amb les mateixes espècies que anteriorment havien suportat els freds glacials. A partir de l'Holocè antic, iniciat fa uns 11.700 anys, noves espècies de rèptils que no comptaven amb registre paleontològic previ a la Península Ibèrica, com la serp d'Esculapi (Zamenis longissimus), van arribar a les regions del nord creuant a través dels extrems dels Pirineus, provinents dels refugis glacials de l'est de la Mediterrània. Finalment, i també al llarg de l'Holocè, es va produir la introducció a la zona mediterrània peninsular de noves espècies d'amfibis i rèptils originàries del nord d'Àfrica, com el camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), sent aquest l'últim canvi biogeogràfic significatiu ocorregut durant la Prehistòria, un fenomen que podem vincular possiblement als intercanvis humans entre aquestes dues regions a partir del Neolític gràcies als avanços en la navegació marítima.

En aquest nou treball es presenta una contribució determinant en la clarificació del paper de la Península Ibèrica, i especialment de les regions del sud, com un refugi per a les espècies més sensibles a les fases fredes glacials. També destaca la constatació mitjançant el registre fòssil de la ràpida colonització de les àrees septentrionals per les mateixes espècies termòfiles i higròfiles, abans refugiades a les regions meridionals, un volta havien finalitzat les fases climàtiques fredes. A més, es presenten models d'anàlisi estadística per als conjunts de diferents espècies, tant dins d'un mateix jaciment com a nivell regional i tant a nivell sincrònic com diacrònic.

La referència completa al article publicat és:






Serps, rescats d'animals, ofegabous i molt més a "Mis Queridos Animales" (97.7 Ràdio)

Ja està disponible a IVOOX el podcast del programa de “Mis Queridos Animales”, conduit per Ata Gomis, en el que participaren els meus companys i amics de l’Associació Herpetològica Timon Rubén Sánchez i Antoni Mir, junt amb la també amiga catalana Deborah Pinto, i que es va emetre recentment a la ràdio 97.7 de València. Tots tres conversaren amb la presentadora del món de l’herpetologia de camp, eixides de camp i tot allò al que ens enfrontem dia a dia: rescats d’animals salvatges, noves malalties d’amfibis, espècies amenaçades i en perill d’extinció, desconeixement sobre la pròpia fauna autòctona, conscienciació social, etc. Un programa amè i distès que permet al públic general una aproximació general a tot el que se n'ha anat fent els últims anys a nivell valencià i a la realitat dels nostres amfibis i rèptils.



El programa també està disponible en el següent enllaç: Mis Queridos Animales - IVOOX


Enllaços d'interés:




"Long-term changes in composition and distribution patterns in the Iberian herpetofaunal communities since the latest Pleistocene", nou article a Quaternary Science Reviews, Volum 184




Long-term changes in composition and distribution patterns in the Iberian herpetofaunal communities since the latest Pleistocene

Canvis a llarg termini en la composició i els patrons de distribució de les comunitats herpetofaunístiques (amfibis i rèptils) ibèriques des del final del Plistocè

Josep Francesc Bisbal-Chinesta & Hugues-Alexandre Blain

Quaternary Science Reviews, Volum 184, pàgines 143-166


Abstract: The climate has undergone significant changes since the end of the Last Glacial Maximum and in the course of the Holocene, parallel to important cultural transformations and migrations in the human communities. The faunal record has also suffered the effects of climate change. Amphibians and reptiles in particular have been shown to be highly sensitive because they are very susceptible to temperature alterations due to their ectothermy. This research presents the first approach to the Iberian paleobiogeography of the different species of amphibians and reptiles from the Late Pleistocene (MIS 3) to present times, based on a comparative synthesis of the latest research published in recent years and the fossil record of the 58 archaeo-paleontological sites with significant assemblages. The paleoherpetofaunal associations make it possible to establish two major biotic regions during the Late Pleistocene. The first biotic region was located in the center and south of the Iberian Peninsula, with thermophilic species as the most representative taxa. The second biotic region was formed by the Atlantic-Cantabrian facade and the northeast Iberian area, dominated by hygrophilous and Euro-Siberian species, with an absence of Mediterranean species. After the Last Glacial Maximum there was an unprecedented concurrence in the northern Iberian Peninsula of autochthonous taxa from that area with thermophilic species. In the early Holocene, new species with no previous record in the Iberian Peninsula entered northern Iberia from eastern Mediterranean refugia. Finally, the introduction of North African species was the last significant biogeographical change during the Middle-Late Holocene.

Resum: El clima ha experimentat canvis significatius des del final de l'Últim Màxim Glacial i al llarg de l'Holocè, en paral·lel a importants transformacions culturals i migracions en les comunitats humanes. El registre de la fauna també ha patit els efectes del canvi climàtic. Els amfibis i rèptils, en particular, han demostrat ser altament sensibles a ells, ja que per la seua ectotèrmia són molt susceptibles a les alteracions de la temperatura. En aquest treball es presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia ibèrica de les diferents espècies d'amfibis i rèptils des del Plistocè Tardà (MIS 3) fins a l'actualitat, basat en una síntesi comparativa de les investigacions publicades en els últims anys i en el registre fòssil de 58 jaciments arqueològics i paleontològics amb associacions significatives. Les associacions paleoherpetofaunístiques permeten establir dues grans regions biòtiques durant el Plistocè tardà. La primera regió biòtica es situava al centre i sud de la Península Ibèrica, amb les espècies termòfiles com els tàxons més representatius. La segona regió biòtica estava formada per la façana atlàntica-càntabra i la zona nord-est ibèrica, dominada per espècies higròfiles i euro-siberianes, amb absència d'espècies mediterrànies. Després de l'Últim Màxim Glacial va haver-hi una concurrència al nord de la Península Ibèrica, sense precedents anteriors, de tàxons autòctons d'aquesta mateixa àrea amb espècies termòfiles. Durant l'Holocè inicial, noves espècies sense registre paleontològic previ a la Península Ibèrica van penetrar al nord peninsular des de refugis climàtics de la Mediterrània oriental. Finalment, la introducció de noves espècies des del nord d'Àfrica va ser l'últim canvi biogeogràfic significatiu durant l'Holocè mitjà-tardà.


L'article complet està disponible a: