Un polissó arribat des d'Egipte: detectada la presència del lludrió ocel·lat a la Península Ibèrica

Possiblement arribaren a la Serra del Molar com a polissons en vaixells provinents del litoral d'Egipte, segons els resultats de les anàlisis filogenètiques.

La troballa es recull a un article en la revista internacional Amphibia-Reptilia i és una investigació conjunta de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), IPHES, URV, IBE-CSIC-UPF, ULE, ICBiBE-UV i MNCN-CSIC.


Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, de la Serra del Molar (Crèdits de la fotografia: Rubén Sánchez Mayo).

El lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) és una espècie de rèptil amb una distribució que abasta gran part de la conca mediterrània, incloent-t’hi tot el Nord d’Àfrica, el Pròxim Orient, Anatòlia, Xipre, península Àtica, Creta, illes de l’Egeu, Sicília i Sardenya, i més enllà fins a Pakistan, Iemen i Somàlia, però que no havia estat detectada mai abans a la península Ibèrica. La descoberta s’ha donat a conèixer en un article científic publicat a la revista internacional Amphibia-Reptilia i del qual n’és l’autor principal Josep Francesc Bisbal-Chinesta, investigador doctorand a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Tot va començar a l’abril de 2017 durant una prospecció herpetològica (és a dir, de rèptils i amfibis) duta a terme per l’Associació Herpetològica Timon, de la qual també en forma part l’autor principal. El grup va descobrir una població viva de Chalcides ocellatus a la Serra del Molar, a l’extrem sud valencià, entre les desembocadures dels rius Segura i Vinalopó. Es tractava de la primera evidència de la presència d’aquesta espècie en àmbit ibèric. Aquest rèptil, paregut a una sargantana però amb les potetes curtes, s’assembla a l’autòcton lludrió ibèric (Chalcides bedriagai), però quan són adults són més grossos i llargs, arribant a superar fàcilment els 20 centímetres.

Amb aquest descobriment, sumat a l’existència a menys de dos kilòmetres de distància de l’antiga colònia fenícia de La Fonteta de Guardamar del Segura, que va estar en actiu entre fa 2.750 i 2.500 anys, i la hipòtesis d’una investigació del 2010 que vinculava l’expansió dels lludrions ocel·lats amb el comerç antic, es va decidir fer un estudi genètic per esbrinar l’origen de la població i si existia algun possible vincle amb una dispersió propiciada per l’ésser humà.

Es van agafar mostres genètiques prenent una petita porció de la cua, que regeneren en poc de temps, de cinc individus vius, que van ser alliberats al moment, i es van enviar a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE, centre mixte CSIC i Universitat Pompeu Fabra-UPF), on amb l’equip dels Drs. Salvador Carranza i Karin Tamar es van portar a terme les anàlisis moleculars. Es va extraure l’ADN genòmic i es va seqüenciar el gen mitocondrial cytb. Una vegada realitzat aquest procés, es van incloure les seqüències resultants per cadascun dels individus en un estudi filogenètic junt amb altres 146 mostres de Chalcides ocellatus d’arreu de la conca mediterrània.

Així s’ha demostrat una relació molt pròxima de lludrions ocel·lats de Serra del Molar amb altres de Grècia, Xipre, Turquia, Iemen i Somàlia, però especialment amb la zona oriental del Delta del Nil a Egipte. Josep F. Bisbal-Chinesta ha comentat: “Els autors de l’article plantegem que possiblement arribarien al territori valencià com a polissons en algun vaixell provinent dels ports situats al litoral d’Egipte, d’una manera anàloga a la plantejada per a la introducció de diverses espècies de rèptils en altres indrets de la Mediterrània”. 

La regió que envolta la Serra del Molar, i en general tot l’extrem sud valencià, ha tingut una llarga història de contactes amb el Mediterrani Oriental, però en destaquen dos: la segona meitat de la Primera Edat del Ferro i els darrers anys del Valiat Islàmic d’Al-Àndalus. Amb l’arribada dels fenicis i la fundació de la colònia de La Fonteta, tota la zona es va inundar de productes comercials d’origen egipci i oriental. Molts segles més tard, l’any 743, per aquell territori s’hi assentaren tropes islàmiques d’origen egipci per ordres d’Abu-l-Khattar al Hussam, governador musulmà d’Al-Àndalus. Fruit de la presència àrab va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

En aquest sentit, l’estudi mostra l’enorme impacte que té l’activitat humana en la distribució de les espècies terrestres i la gran mobilitat d’individus que genera. Luís Albero, coautor de l’estudi, investigador doctorand en Herpetologia a la Universidad de León i també president de l’Associació Herpetològica Timon assegura: “Aquest descobriment ens recorda que encara queda molt per fer en el camp de l’Herpetologia a la Península Ibèrica. A més, aquesta troballa ens reforça en la idea que els animals i els humans han estat en continua interacció al llarg de la història i això és important per a entendre la relació amb el planeta de cara al futur”.

L’evolució del paisatge de la Serra del Molar podria explicar la supervivència d’aquesta espècie de rèptil en un ambient relativament aïllat. Aquesta petita serra litoral era fins fa 300 anys una illa entre el mar i una zona d’albuferes salobres formada pels rius Vinalopó i Segura. De fet, actualment encara es troba rodejada per marjals i salines, el que possiblement també estiga impedint l’expansió de Chalcides ocellatus cap al continent.



Referència bibliogràfica




FONT: Nota de Premsa - Blog de Notícies de l'IPHES


Curs d'Herpetologia a Xera (4, 5 i 6 d'Octubre)


Vos presentem la primera edició d'una de les activitats que més il·lusió ens fa organitzar als integrants de l'Associació Herpetològica Timon (AHT): un curs herpetològic per a aficionats de tots els nivells en un entorn natural privilegiat, com ho és el Parc Natural de Xera/Sot de Xera (València). El preu (60 euros) inclou l'allotjament en l'alberg municipal, els menjars i l'assegurança d'activitat, aixina com diferents ponències sobre herpetofauna i diversos eixides de camp per a portar a la pràctica el que s'imparteix al llarg del curs. Els continguts específics del curs són la introducció a l'herpetologia, la identificació de les espècies d'amfibis i rèptils valencians i la presentació de les espècies ibèriques, i les tècniques de mostreig, manipulació i conservació.

Per a apuntar-vos o resoltre qualsevol dubte, ens podeu contactar per missatge privat o correu electrònic en qualsevol dels següents mitjans:


Esperem la vostra participació!


L'herpetofauna de Pirro Nord (Itàlia): una fase freda per a la primera expansió humana per Europa?

L'estudi dels amfibis i rèptils d'aquest jaciment italià pot ser clau per a entendre quins factors climàtics van influir en la primera dispersió de l'ésser humà per Europa.


Les condicions climàtiques terrestres del Plistocè inferior o Villafranquià tardà a la regió mediterrània, especialment entre 1,7 i 1,3 milions d'anys, són poc conegudes malgrat tractar-se d'un moment fonamental en la història de la Humanitat, doncs fou aleshores quan es va produir la primera colonització humana d'Europa. Per a aquesta cronologia destaca el jaciment de Pirro Nord (Apricena, sud d'Itàlia), que ha proporcionat les evidències de presència humana més antigues conegudes en el context europeu, amb indústries lítiques de tipologia olduvaiana. No obstant això, gràcies a l'estudi del registre fòssil d'amfibis i rèptils trobats en 24 fissures (Cava Pirro) del complex càrstic de Pirro Nord, liderat pel doctor Hugues-Alexandre Blain de l'IPHES, hem pogut reconstruir quantitativament el paleoclima i el paleoambient d'aquest període. En total s'han identificat 13 taxons diferents d'herpetofauna: quatre amfibis (Hyla gr. arborea, Bufo bufo, Bufotes viridis s.l. i Pelophylax sp.) i nou rèptils (Emys orbicularis, Mauremys sp., Testudo gr. hermanni, Podarcis sp., Lacerta s.l., Natrix natrix s.l., Coronella cf. austriaca, Hierophis viridiflavus i Zamenis longissimus). Tots ells tenen representació actual a la Península Itàlica, excepte el gènere Mauremys, que sí que està representat per Mauremys leprosa a la Península Ibèrica i el Magrib, i per Mauremys rivulata al sud dels Balcans, Creta, Xipre, Anatòlia i el litoral mediterrani d'Àsia occidental.

Taxons d'herpetofauna representats a les fissures de Pirro Nord incloses a l'estudi.


Els resultats de les anàlisis realitzades indiquen que durant la fase final del Villafranquià la temperatura mitjana anual era més baixa que l'actual (-1,6 a -3,6°C en comparació amb les temperatures modernes, 15,7 °C), mentre que la precipitació mitjana anual era lleugerament més alta (+90 a +240 mm, enfront dels 540 mm actuals). L'estacionalitat era comparativament més pronunciada, amb estius més freds (-0.4 a -2.0°C) però alhora amb hiverns molt més freds (-1.2 a -6.0°C). Els patrons de distribució de les precipitacions al llarg de l'any mostren més precipitacions a l'hivern (+14 a +43 mm), en canvi, les quantitats de pluja durant l'estiu serien semblants als valors moderns (-1,7 a +6,6 mm). El paisatge prehistòric de Pirro Nord estava compost per un ambient sec obert amb boscos dispersos, situats als marges dels cursos d'aigua o al voltant de zones pantanoses.

Aquest escenari ecològic planteja un panorama diferent al plantejat fins ara per a la colonització humana del continent europeu, vinculat prèviament a fases humides i càlides. Així mateix, la presència de Mauremys sp. (possiblement Mauremys rivulata), juntament amb altres espècies mamífers com cavalls, bisons i llops d'origens orientals, suggereix un escenari de dispersió trans-adriàtica en sentit est-oest, com també hi podria haver passat amb els primers homínids europeus.


L'estudi complet està disponible a:




Ectrodactília i cifosi, malformacions documentades en l'herpetofauna ibèrica

Al llarg dels últims mesos han vist la llum dues publicacions, en les que he participat juntament amb la meua companya de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) Elena Berdún, que mostren alguns exemples de les malformacions que sofreixen les diferents espècies d'amfibis i rèptils de la Península Ibèrica. Es tracta d'observacions que es van recollir durant l'any 2018 en dues zones distintes, allunyades una de l'altra, Lleó i Catalunya.

La primera d'elles tingué lloc a Pozos, a la comarca lleonesa de Cabreira / Cabrera, on documentàrem una afecció per malformació vertebral, possiblement cifosi (kyphosis), que havia generat una enorme gepa a l'altura de la cintura escapular d'una femella jove de llangardaix ocel·lat o fardatxo ibèric, Timon lepidus ibericus.






La segona observació la recollírem a Sant Celoni, al Vallès Oriental català, on trobàrem un juvenil de gripau comú ibèric, Bufo spinosus, amb una ectrodactília múltiple que havia afectat la seua extremitat posterior dreta. En compte dels cinc dits normals, l'individu presentava un únic dígit articulat, un escurçament de la zona metatarsiana així com l’absència dels tubercles metatarsians. 





https://www.academia.edu/39724521/Ectrodact%C3%ADlia_m%C3%BAltiple_en_juvenil_de_Bufo_spinosus_Daudin_1803


En els dos casos es desconeix l'origen de les malformacions. Tot i que sense un estudi genètic no pot excloure's un origen endogen per una mal-funció epigenètica, tampoc s’hi pot descartar qualsevol causa externa que derivés en elles. Les observacions es feren en llocs d'aprofitament agrícola, sotmesos a tractaments fitosanitaris, plaguicides i fertilitzants químics. Una altra possible causa per a ambdues anormalitats corporals és la depredació fallida i una posterior regeneració aberrant de les ferides.



Herp Trip - Amfibis i rèptils de Sèrbia, el cor dels Balcans



La península balcànica o península dels Balcans és la més oriental d'Europa i el bressol d'algunes de les cultures que més han marcat el destí del Vell Món. Al seu sud va nàixer la civilització grega i un dels seus fruits septentrionals, el Regne de Macedònia, florí amb Alexandre Magne, estenen l'hel·lenisme per l'ecumene coneguda fins a les portes de l'Índia. Conquerida més tard per Roma, arrasada pels visigots, heretada per Bizanci, colonitzada per les tribus dels eslaus meridionals, dividida entre la Cristiandat romano-catòlica i greco-ortodoxa, esquarterada pels croats i mercenaris llatins, recuperada pels bizantins per a finalment perdre-la a mans dels turcs otomans, que senyorejaren aquelles terres gairebé cinc segles i plantaren la llavor de l'Islam. Les conseqüències d'eixa intensa història, Història amb majúscules que ha viscut i sofert aquella terra, encara mantenen viu el foc de conflictes, de vegades sense control, ara mig-apagat però encara fumejant.

L'especial situació geogràfica de la península dels Balcans, un refugi climàtic per a la biodiversitat a mig camí entre l'Europa Central i l'Oriental, oberta pel nord-oest a la influència de les estepes eurasiàtiques i en contacte amb el món del Pròxim Orient per mitjà d'Anatòlia, ha condicionat l'evolució històrica però també la seua història natural. L'herpetofauna balcànica és una viu exemple d'aquest fet, amb espècies provinents de tot el seu voltant però també amb d'altres que tenen el seu origen per aquelles contrades. Aquesta curta introducció ens permet iniciar el relat d'un llarg viatge fent entre finals d'abril i mitjans de maig per la República Sèrbia (Republika Srpska, Република Српска), un país enclavat al centre dels Balcans, un territori enclaustrat a l'oest, sud i nord pels Alps Dinàrics, els Carpats i la serralada dels Balcans, però obert al nord per la planura pannònica, regada pel riu Danubi i els seus afluents.


Primera jornada


La primera parada, obligatòria, és a la capital de Sèrbia, Belgrad. Situada al límit sud de la gran planura danubiana, marca un límit biogeogràfic entre la zona pannònica i peripannònica, entre la plana i les primeres de la gran successió de valls i muntanyes que s'inicien cap al sud. Ací veiem els primers hèrpets del viatge.

Els murs de la ciutat estan colonitzats per la sargantana roquera, Podarcis muralis, que ací és una espècie pràcticament ubiqua, independentment de la gradient altitudinal.

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Beograd, Sèrbia).

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Beograd, Sèrbia).


A la confluència del riu Sava amb el Danubi trobem una altra espècie ací molt abundant, la tortuga d'estany, Emys orbicularis orbicularis. 

Adult de tortuga d'estany - Barska kornjača, Emys orbicularis orbicularis (Beograd, Sèrbia).


I com sols ser habitual ja en qualsevol riu europeu, les tortugues autòctones apareixien acompanyades per la invasora tortuga d'orelles roges, Trachemys scripta elegans.

Mascle (esquerra) i femella (dreta) de tortuga d'orelles roges - Crvenouha kornjača, Trachemys scripta elegans (Beograd, Sèrbia).

Les runes de l'antiga fortalesa de Belgrad i la confluència dels rius Danubi i Sava.


No obstant, el mal clima, fred i ennuvolat, aixina com l'important impacte humà a tota la zona. ens impossibilita veure qualsevol altre hèrpets.  



Segona jornada

Movent-nos a l'est, resseguint el camí que marca el Danubi cap a Llevant i creuant les Portes de Ferro (Đerdap, Ђердап), ens endinsem pels congosts fluvials que separen Sèrbia, a la riba sud, de Romania, a la nord. Un espai dominat pels grans afloraments rocallosos, les fagedes i els grans boscos de ribera.


El riu Danubi amb el territori de Romania al nord i l'estàtua del rei daci Decèbal.


Les escasses clarianes obertes al cel permeten eixir alguns rèptils per a termorregular-se i ací es deixen veure els primers llangardaixos verds orientals, Lacerta viridis. Vora el camí, un mascle en zel ens mira encuriosit sobre un cavalló de terra. Encara no ho sabíem però serà, amb moltíssima diferència, l'espècie d'herpetofauna més abundant de tot el nostre viatge en quantitat d'albiraments.

Mascle de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Braničevski okrug, Sèrbia).


Un poc més avançada la vesprada arriba el moment de les serps. Primerament els juvenils de serp tessel·lada, Natrix tessellata, movent-se entre el sotabosc de les xoperes. 

Juvenil de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Braničevski okrug, Sèrbia).

Juvenil de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Borski okrug, Sèrbia).


I amb el capvespre ens trobem, aturats al mig dels camins i carreteres que travessen les fagedes, individus adults de serp d'Esculapi, Zamenis longissimus, immòbils sobre l'asfalt encara calent. Ens tocà parant cada poc i retirar-los de la via, evitant-los una (molt) possible mort baix les rodes de qualsevol cotxe. 

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).



Amb l'arribada de la nit les vores del Danubi es converteixen en un continuat concert de cors de granota verda europea o granota comuna europea, Pelophylax ridibundus, i algun individu de granota comestible, Pelophylax kl. esculentus.

Adult de granota europea comuna - Velika zelena žaba, Pelophylax ridibundus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de granota comestible - Jestiva zelena žaba, Pelophylax kl. esculentus (Borski okrug, Sèrbia).



Tercera jornada

El matí següent l'empràrem en revisar l'herpetofauna dels prats que floreixen a les zones més obertes del congost fluvial. Ací l'abundància de Lacerta viridis era aclaparadora, allà on miraves hi havia algun individu, mascle o femella, juvenil o adult, vigilant els teus moviments i fugint a la mínima senyal de perill.

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Juvenil de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Borski okrug, Sèrbia).


Els llocs més oberts estaven ocupats per Podarcis muralis...

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Borski okrug, Sèrbia).


... mentre que a la vora del riu les granotes verdes solegen immòbils.

Adults de granota europea comuna - Velika zelena žaba, Pelophylax ridibundus (Borski okrug, Sèrbia).


Resseguint el curs del Danubi cap al sud-est arribem a una gran terrassa fluvial. Una vegada allí, sobre un cúmul de fusta morta trobàrem una femella de sargantana dels Balcans, Podarcis tauricus, buscant l'escalfor dels rajos del Sol després d'una breu ploguda que havia refrescat l'ambient.

Femella adulta de sargantana dels Balcans - Stepski gušter, Podarcis tauricus (Borski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de sargantana dels Balcans - Stepski gušter, Podarcis tauricus (Borski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de sargantana dels Balcans - Stepski gušter, Podarcis tauricus (Borski okrug, Sèrbia).



Virem cap a l'oest i ens endinsem en les muntanyes dels Carpats. Ací l'ambient canvià de nou, amb grans boscos de fagedes i rouredes.


Prats i boscos dels Carpats serbis.


Només posar els peus al terra ja ens emportem una primera imatge de la percepció social que té l'herpetofauna i especialment les serps per aquestes terres de la Vella Europa: un escurçó banyut, Vipera ammodytes, assassinat a colps.

Adult assassinat d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Borski okrug, Sèrbia).

Adult assassinat d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Borski okrug, Sèrbia).



Els últims rajos del Sol del dia ens permeten trobar un vidriol oriental, Anguis colchica, creuant una sendera que solca un conreu en guaret.

Adult de vidriol oriental - Orijentalni slepić, Anguis colchica (Borski okrug, Sèrbia).


Adult de vidriol oriental - Orijentalni slepić, Anguis colchica (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de vidriol oriental - Orijentalni slepić, Anguis colchica (Borski okrug, Sèrbia).



Minuts després encara ens trobàrem amb un altre cadàver d'escurçó banyut, essent consumit per escarabats caràbids carronyaires.

Adult assassinat d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Borski okrug, Sèrbia).

Adult assassinat d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Borski okrug, Sèrbia).



Amb el capvespre s'inicià una pluja fina però insistent, que sumat a tot el que havia plogut al llarg de tot el dia, feia baixar el rierols plens d'aigua. Tot açò ens augurava una intensa activitat amfíbia.






La passejada nocturna pels camins que creuaven aquest bosc va ser un dels millors moments del viatge, amb multitud d'amfibis actius a partir de la posta de Sol: salamandres comunes (Salamandra salamandra), gripau raucador de ventre groc (Bombina variegata) i híbrids seus amb el gripau raucador de ventre de foc (Bombina bombina x Bombina variegata), gripaus comuns (Bufo bufo), granotes europees comunes (Pelophylax ridibundus) i granotes àgils (Rana dalmatina) movent-se a tot arreu mentre s'enfosquia el cel.

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).

Larves de salamandra comuna - Šareni daždevnjak, Salamandra salamandra salamandra (Borski okrug, Sèrbia).


Adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Híbrid de gripau raucador de ventre de foc i de ventre groc - Žutotrbi x Crvenotrbi mukač, Bombina bombina x Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Híbrid de gripau raucador de ventre de foc i de ventre groc - Žutotrbi x Crvenotrbi mukač, Bombina bombina x Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Juvenil de gripau comú - Obična krastača, Bufo bufo (Borski okrug, Sèrbia).

Juvenil de gripau comú - Obična krastača, Bufo bufo (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de granota àgil - Šumska žaba, Rana dalmatina (Borski okrug, Sèrbia).

Juvenil de granota àgil - Šumska žaba, Rana dalmatina (Borski okrug, Sèrbia).

Posta i larves de granota àgil - Šumska žaba, Rana dalmatina (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de granota europea comú - Velika zelena žaba, Pelophylax ridibundus (Borski okrug, Sèrbia).

Adult de granota europea comú - Velika zelena žaba, Pelophylax ridibundus (Borski okrug, Sèrbia).


L'última troballa, però, trencà les bones sensacions del moment: el cap tallat d'una serp d'Esculapi aparegué macabrament abandonat al mig del camí. L'ofidiofòbia mata de nou.

Cap tallat d'una serp d'Esculapi - Eskulapov smuk, Zamenis longissimus (Borski okrug, Sèrbia).



De camí de tornada al nostre allotjament ens aturàrem a un toll temporal, ja que des de la carretera vàrem escoltar els múltiples corus de reineta oriental, Hyla orientalis, en plena època de reproducció.

Mascle adult de reineta oriental - Orijentalni šumska gatalinka, Hyla orientalis (Borski okrug, Sèrbia).

Amplexe de reineta oriental - Orijentalni šumska gatalinka, Hyla orientalis (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de reineta oriental - Orijentalni šumska gatalinka, Hyla orientalis (Borski okrug, Sèrbia).

Larva de reineta oriental - Orijentalni šumska gatalinka, Hyla orientalis (Borski okrug, Sèrbia).



I junt amb les reinetes, entre la vegetació submergida es movien mascles de tritons comuns europeus, Triturus vulgaris vulgaris, esperant l'arribada de les femelles a l'aigua.

Mascle adult de tritó comú - Mali mrmoljak, Triturus vulgaris vulgaris (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de tritó comú - Mali mrmoljak, Triturus vulgaris vulgaris (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de tritó comú - Mali mrmoljak, Triturus vulgaris vulgaris (Borski okrug, Sèrbia).



Quarta jornada

Ben d'hora, al dia següent agafàrem el camí cap al sud. A la meitat del recorregut, en una vall tributària del gran riu Timok (Veliki Timok, Велики Тимок) i en mig d'un xicotet bosc de ribera, aparegué una nova espècie per a nosaltres: la sargantana dels prats, Darevskia praticola, un endemisme de l'àrea oriental d'Europa fins al nord del Caucas i que té a Sèrbia les seues poblacions més occidentals.

Adult de sargantana dels prats - Šumski gušter, Darevskia praticola (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana dels prats - Šumski gušter, Darevskia praticola (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana dels prats - Šumski gušter, Darevskia praticola (Zaječarski okrug, Sèrbia).



I com no podia ser d'una altra manera, més llangardaixos verds orientals, ara un mascle exhibint la coloració de zel.

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Zaječarski okrug, Sèrbia).



Vegetació de ribera al districte de Zaječar.


En una propera fageda i a la vora d'un plàcid rierol, diverses granotes àgils boten entre la vegetació i un adult de serp tessel·lada decideix fer-se el mort, practicant el que s'anomena "tanatosi". Aixina intentava parèixer una presa poc apetitosa davant dels "potencials depredadors" que aparentment érem nosaltres per a ella.

Adult de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Adult de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Tanatosi en adult de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Tanatosi en adult de serp tessel·lada - Ribarica, Natrix tessellata (Zaječarski okrug, Sèrbia).



Mentre que a poca distància de la teatrera serp, una granota àgil intenta passar desapercebuda entre la fullaraca, a diferència dels seus congèneres que han decidit fugir-hi per la via aquàtica.

Adult de granota àgil - Šumska žaba, Rana dalmatina (Zaječarski okrug, Sèrbia).



La parada del migdia la férem al centre del districte de Zaječar. Ací aconseguim localitzar en el cim d'una lloma un ambient comparativament més sec i obert, on volíem intentar trobar-hi algunes espècies diferents a les que ja havíem observat.

Hàbitat de Dolichophis caspius a la cim d'una lloma.


La sort ens somriu i entre els matolls apareixen dos sub-adults de serp càspica, Dolichophis caspius, una d'elles encara per mudar la pell. Al veure el seu aspecte i comportament agressiu no puc evitar comparar-les amb la nostra mediterrània serp verda (Malpolon monspessulanus).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp càspica - Stepski smuk, Dolichophis caspius (Zaječarski okrug, Sèrbia).



Continuant la passejada aparegueren pocs rèptils més, bàsicament sargantanes roqueres i juvenils de llangardaix verd orientals.

Juvenil de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Juvenil de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Zaječarski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Zaječarski okrug, Sèrbia).




Cinquena jornada

El clima ha tornat a empitjorar i el cel, grisenc i espès, deixa caure de tant en tant una pluja fina que ho acaba mullant tot. Ens endinsem per una zona de boscos en els límits septentrionals de Suva planina (Сува планина), on de tant en tant, entre els arbres ens creuàvem amb cementeris cristians ortodoxos, tots ells encara en ús.

Un cementeri cristià ortodox enmig del bosc, al districte de Niš.


Recorríem una xicoteta planura oberta entre la vegetació quan, de casualitat, ens trobem amb les restes d'un búnquer abandonat, segurament part d'alguns dels sistemes defensius que es van establir per aquestes terres en la Segona Guerra Mundial. La seua entrada, a mode de pou vertical, funciona com a "efecte-trampa" per a la xicoteta fauna i del seu interior rescatàrem dos gripaus verds (Bufotes viridis) i un juvenil de granota grega (Rana graeca).

Adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Juvenil de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Juvenil de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Juvenil de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Nišavski okrug, Sèrbia).

Juvenil de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Nišavski okrug, Sèrbia).

Juvenil de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Nišavski okrug, Sèrbia).


Una vegada alliberats els anurs en una propera zona de tolls, i mentre planegem la tornada degut a l'imminent empitjorament de l'oratge, una tortuga mediterrània (Testudo hermanni boettgeri) pastura indolent a pesar de l'inclement clima i de la nostra presència. Només amagà el cap amb el "click" de la càmera fotogràfica, però foren uns curts segons de timidesa, i allà es quedà, menjant l'herba mullada i ignorant el so dels trons.


Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Nišavski okrug, Sèrbia).

Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Nišavski okrug, Sèrbia).


Vall fluvial al districte de Niš.



Sisena jornada


L'eixida del Sol ens agafa a pocs centenars de metres de la frontera amb la República de Macedònia del Nord. Aquesta zona de les muntanyes de Kozjak és un dels pocs llocs on certes espècies termòfiles, més pròpies dels càlids ambients meridionals, penetren cap al nord i entren en territori serbi. No obstant això, l'oratge continua sent horrible i mantenim les expectatives baixes. 

Avançat el matí, l'astre major aflorava entre els núvols intermitentment i era en aquests moments quan els rèptils començaven a eixir dels seus caus. Els primers, i de nou els més comuns, són els llangardaixos verds orientals, presents gairebé allà on es mire.

Adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).


Juvenil de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Cap al migdia el cel s'obri més i en els talussos dels camins de terra apareix una nova espècie: la sargantana d'Erhard, Podarcis erhardii riveti. Es tracta d'una d'aquestes espècies meridionals, pròpia de Grècia i de les illes de l'Egeu, que té el seu límit septentrional de distribució en aquestes terres del sud de Sèrbia. De moviments i reflexos ràpids, es fa difícil fotografiar-les.

Adult de sargantana d'Erhard - Južni zidni gušter, Podarcis erhardii riveti (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana d'Erhard - Južni zidni gušter, Podarcis erhardii riveti (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana d'Erhard - Južni zidni gušter, Podarcis erhardii riveti (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana d'Erhard - Južni zidni gušter, Podarcis erhardii riveti (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana d'Erhard - Južni zidni gušter, Podarcis erhardii riveti (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Alhora que intentàvem aconseguir millors instantànies d'aquestes sargantanes, i possiblement atreta per elles, ens trobàrem la que possiblement ha sigut una de les joies del viatge: una serp de Dahl, Platyceps najadum dahlii.

Una espècie molt diferent de qualsevol altra serp a la qual estiguem acostumats en la Península Ibèrica. En sentir-se intimidada no va parar de bufar i mossegar a l'aire intentant enganxar-nos. Tot i que no és verinosa estrictament, ja que no té ullals inoculadors ni verí especialitzat, la seua saliva sí que produeix una simptomatologia pareguda a l'enverinament, inofensiu per als humans més enllà d'una possible inflor a la zona mossegada. Després d'uns minuts d'exhibició de les seues dots defensives, va marxar per la vessant, desapareixent al recer dels matolls.

Adult de serp de Dahl - Smuk šilac, Platyceps najadum dahlii (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de serp de Dahl - Smuk šilac, Platyceps najadum dahlii (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de serp de Dahl - Smuk šilac, Platyceps najadum dahlii (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de serp de Dahl - Smuk šilac, Platyceps najadum dahlii (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de serp de Dahl - Smuk šilac, Platyceps najadum dahlii (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Vessant pelada, hàbitat de Podarcis erhardii i Platyceps najadum.


El camí que seguim ascendeix per Kozjak, deixant enrere la vegetació més seca de les baixes latituds i augmentant la verdor de l'ambient. En un dels prats oberts entre les rouredes trobàrem la segona tortuga mediterrània del viatge. Es tractava d'un individu molt madur que mostrava una antiga ferida ja curada i cicatritzada, un clevill que pràcticament li recorre la closca d'un extrem a l'altre. Una mostra de fins a quin punt són de resistents les tortugues. Com també no deixa de sorprendre'ns la pendent d'alguns dels hàbitats on hem trobat Testudo ací en Sèrbia, amb inclinacions que no deuen ser fàcils per als seus moviments.

Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de tortuga mediterrània - Šumska kornjača, Testudo hermanni boettgeri (Pčinjski okrug, Sèrbia),



La continuació de l'ascens ens portà finalment a ambients més humits, on l'aigua brolla d'entre les roques i forma xicotets rierols que corren muntanya avall. I ací les sargantanes d'Erhard són substituïdes per les sargantanes roqueres.

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Pčinjski okrug, Sèrbia).


Camí d'ascens per la part sèrbia del Kozjak, amb pallisses típiques de la regió.



La segona joia del dia (i del viatge) aparegué termoregulant-se sobre unes molses: un juvenil d'escurçó banyut, Vipera ammodytes. La primera que trobàvem viva, en sentir-se observada es mogué poc més d'un pam i amb quatre bufits ens va fer saber que, amb ella, poques bromes. 

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Juvenil d'escurçó banyut - Poskok, Vipera ammodytes (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Contents com n'estàvem, amb l'aparició viperina, decidírem agafar una senda que transcorria paral·lela a un rierol d'aigües tranquil·les. Amb els nostres passos diversos juvenils de granota grega fugien entre la vegetació de les ribes, endinsant-se en el corrent, on també observàrem una desena de postes de gripau raucador de ventre groc.

Juvenil de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Posta de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Pčinjski okrug, Sèrbia).

Posta de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Per a acomiadar-nos del lloc i pràcticament al costat d'on hi havíem estacionat el cotxe, un llangardaix verd oriental ens vigilava des de les afores del seu cau.

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Pčinjski okrug, Sèrbia).



Setena jornada

El dia que teníem per davant prometia després d'una nit molt intensa. La ruta planejada ens havia de portar a la part sèrbia de la regió de Sandžak (Санџак) vorejant però sense arribar a entrar dins de la República independent de Kosovo (Република Косово, Republika e Kosovës) o la província autònoma rebel de Kosovo i Metohija (Косово и Метохија), segons a qui li ho preguntes. Anem a dir que el GPS no era massa fiable i que conduir de nit per carreteres rurals que desconeixíem totalment tampoc ajudava. Si ho haguérem fet de dia, segurament, hauríem canviat la ruta al moment. Però el destí ens oferia sorpreses. Després d'hores conduint per un camí tortuós, sense cap llum que no fora la dels fars del nostre propi cotxe, aparegué de la negror i al mig del no res un control fronterer, que no ens quedà altra opció que creuar-lo. Acabàvem d'entrar en Kosovo. 

El canvi va ser molt sobtat, amb cotxes de luxe movent-se per tot arreu i edificis d'estètica "eclèctica-kitsch", enllumenats amb neons florescents a la vora de la carretera, res a veure amb la Sèrbia rural que havíem deixat arrere. Les següents hores les passàrem creuant la part nord de Kosovo, alternant les parts controlades per albanokosovars i serbokosovars. Com que el percal inter-ètnic no està per a estridències, no hi ha fotos d'aquells moments, però els segells al passaport són una prova de la nostra aventura nocturna per la recent zona de guerra. Finalment eixírem de Kosovo i entràrem a la regió de Ràscia (Raška, Рашка), arribant ben de matinada al nostre destí en el Sandžak (Санџак).


Ací trobàrem també un territori eminentment musulmà, repartit entre Sèrbia i Montenegro, amb majoria de població bosniana. Un dels majors contrasts del viatge i que trencava molts tòpics era veure les mesquites, amb els seus minarets punxeguts apuntant al cel, al mig de valls verdes i al peu de les muntanyes dels Alps Dinàrics, acompanyades per cementeris islàmics dispersos ací i allà entre prats d'herba fresca. 

Valls del Sandžak.

Cementeri musulmà bosníac a les muntanyes del Sandžak.



Recorreguérem una d'aquestes valls, en aquest cas habitada per musulmans d'origen albanés. La ruta circular tenia un primer tram paral·lel a un rierol, on aparegué per fi una espècie a priori comuna però que fins aleshores se'ns havia resistit: la serp de collaret europea, Natrix natrix persa. Es tractava concretament d'un individu sub-adult, famèlic, que pel que vàrem observar després, intentava capturar algun dels gripaus raucadors de ventre groc que nadaven pels tolls del camí. 

Sub-adult de serp de collaret - Belouška, Natrix natrix persa (Raški okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp de collaret - Belouška, Natrix natrix persa (Raški okrug, Sèrbia).

Sub-adult de serp de collaret - Belouška, Natrix natrix persa (Raški okrug, Sèrbia).

Mascle adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Raški okrug, Sèrbia).


Rierol i hàbitat de Natrix natrix i Bombina variegata.


El dia passava volant, sense major sorpresa que les desenes i desenes de sargantanes roqueres que es movien per tot arreu.

Adult de sargantana roquera - Zidni gušter, Podarcis muralis (Raški okrug, Sèrbia).



Quan iniciat el camí de tornada, i amb el preu d'un bon i formós pelat al genoll, aconseguírem registrar una altra nova espècie per a nosaltres. Es tractava de la lluenta o escinc d'ulls de serp, Ablepharus kitaibelii stepanekiEl seu nom comú es deu a que no presenta parpelles mòbils, es a dir, que no s'obrin i tanquen, com les que tenen les serps. Molt xicotet en comparació amb els escíncids ibèrics, aparegué entre la fullaraca seca de la vora de la rodada.

Adult de lluenta d'ulls de serp - Kratkonogi gušter, Ablepharus kitaibelii stepaneki (Raški okrug, Sèrbia).

Adult de lluenta d'ulls de serp - Kratkonogi gušter, Ablepharus kitaibelii stepaneki (Raški okrug, Sèrbia).

Adult de lluenta d'ulls de serp - Kratkonogi gušter, Ablepharus kitaibelii stepaneki (Raški okrug, Sèrbia).



I no n'hi ha dos sense tres. Aixina que, minuts després i amb repetició inclosa de l'esceneta de la lluenta, una nova espècie (per a Sèrbia) se'ns va creuar: una serp llisa septentrionalCoronella austriaca. Amb aquest registre ofídic tancàrem el dia



Adult de serp llisa septentrional - Smukulja, Coronella austriaca austriaca (Raški okrug, Sèrbia).

Adult de serp llisa septentrional - Smukulja, Coronella austriaca austriaca (Raški okrug, Sèrbia).

Adult de serp llisa septentrional - Smukulja, Coronella austriaca austriaca (Raški okrug, Sèrbia).



Hàbitat de Coronella austriaca i Ablepharus kitaibelii.




Huitena i última jornada

Després de creuar de banda a banda el Massís de Zlatibor (Златибoр), una preciosa successió de grans planícies i muntanyes, ens endinsàrem a la vall del riu Drina, que actualment fa de frontera entre Sèrbia i la República Sprska de Bòsnia i Hercegovina (Bosna i HercegovinaБосна и Херцеговина). Ací l'objectiu és veure alguna de les espècies que fins aleshores se'ns havien resistit, especialment les més pròpies d'ambients muntans.

Agafant forces a la manera local abans d'iniciar la jornada, acompanyats per unes vistes perfectes.

Riu Drina, actual frontera entre la República de Sèrbia i la República Srpska de Bòsnia i Hercegovina.


Així que muntanya amunt anàrem, dins del Parc Nacional de Tara, fins que assolírem els 1.500 metres d'altitud, en una zona de prats i roquissars amb una pendent molt pronunciada, que desembocaven en una xicoteta llacuna. El que preteníem que fora l'inici d'una llarga ruta circular, d'hores de caminada, es convertí en un anar i tornar de curts recorreguts, degut a la riquesa herpetològica de la zona.

Només arribar-hi un cabet ens aguaitava entre les pedres d'un marge: un mascle de llangardaix verd oriental ens vigilava des de la seguretat de l'entrada del seu cau. 

Mascle adult de llangardaix verd oriental - Zelembać, Lacerta viridis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).


A poca distància, entre l'herba mullada per la pluja que cau intermitentment, es movia lentament una femella de llangardaix àgil, Lacerta agilis bosnica. Al sentir-se intimidada, es parà queta i obrí la boca, exhibint-se amenaçadora front al potencial depredador.

Femella adulta de llangardaix àgil - Livadski gušter, Lacerta agilis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix àgil - Livadski gušter, Lacerta agilis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix àgil - Livadski gušter, Lacerta agilis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



A poc a poc l'oratge va empitjorant, la temperatura queia i les gotes de pluja es convertiren en diminuts flocs de neu. Aturàrem tota activitat fins a saber com anava a evolucionar el temps. Per sort per a nosaltres, aquesta imprevista nevada a inicis de maig no va durar més de 10 minuts, sense arribar a quallar.

Després de la pausa obligada per la meteorologia, continuàrem inspeccionat la vessant, on trobem una altra femella de llangardaix àgil, pràcticament immòbil i gelada, esperant que s'obriga el cel per a poder termoregular-se. 

Femella adulta de llangardaix àgil - Livadski gušter, Lacerta agilis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de llangardaix àgil - Livadski gušter, Lacerta agilis (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



Els nostres passos ens porten a la vora de la llacuna, per on alguns mascles de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris alpestris, deixen enrere la fase aquàtica i inicien la terrestre. 

Mascle adult de tritó alpí - Planinski mrmoljak, Ichthyosaura alpestris alpestris (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de tritó alpí - Planinski mrmoljak, Ichthyosaura alpestris alpestris (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



A l'aigua encara hi ha molts individus d'ambdós sexes, en zel reproductiu.

Mascle adult de tritó alpí - Planinski mrmoljak, Ichthyosaura alpestris alpestris (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de tritó alpí - Planinski mrmoljak, Ichthyosaura alpestris alpestris (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de tritó alpí - Planinski mrmoljak, Ichthyosaura alpestris alpestris (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



Acompanyant els tritons hi trobem alguns anurs, principalment gripaus raucadors de ventre groc. Un dels individus, en lloc de fugir endinsant-se a l'aigua, va realitzar el "reflex d'unken" (més conegut en l'alemany Unkenreflex), una postura de defensa passiva on s'arqueja i mostra els colors aposemàtics de les àrees ventrals, una advertència visual a qualsevol depredador de la seua possible condició d'animal verinós.

Mascle adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult en posició d'Unkenreflex de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



Junt amb els gripaus raucadors també trobem diversos individus de granota grega, tant juvenils com adults.

Juvenil de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de granota grega - Grčka žaba, Rana graeca (Zlatiborski okrug, Sèrbia).



De colp i volta, començà de nou a ploure, ara amb ganes, aixina que decidírem fer una retirada cap a terres més baixes i avançar en la nostra ruta cap a l'est. El nostre destí era Fruška Gora (Фрушка Гора), un sistema muntanyós situat al centre de la planura pannònica sèrbia, com una mena d'illa enmig d'un mar verd. Una imatge no molt diferent de la que hi hauria al llarg de 9 milions d'anys fins el Plistocè Mitjà, durant els quals Fruška Gora era literalment una illa a l'interior de l'antic Mar Pannònic, fill de l'anterior Mar de Paratetis.

Vegetació típica de Fruška Gora, successió de prats i boscos.


La pluja ens acompanya de nou, per desgràcia, el que impedeix que la majoria dels rèptils facen la seua aparició. Emperò, ignorant el xirimiri continuat hi havia una parella de vidriols europeus, Anguis fragilis, segurament més centrats en aparellar-se que en les inclemències del mal oratge.

Femella (marró) i mascle (grisenc) de vidriol europeu - Slepić, Anguis fragilis (Sremski okrug, Sèrbia).

Femella (marró) i mascle (grisenc) de vidriol europeu - Slepić, Anguis fragilis (Sremski okrug, Sèrbia).

Femella (marró) i mascle (grisenc) de vidriol europeu - Slepić, Anguis fragilis (Sremski okrug, Sèrbia).


Els múltiples tolls, generats per la pluja al camí, han sigut colonitzats per una gran quantitat de gripaus raucadors de ventre groc, junt amb alguns híbrids de gripau raucador de ventre de foc (Bombina bombina x Bombina variegata).

Mascle adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle adult de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Borski okrug, Sèrbia).

Mascle híbrid de gripau raucador de ventre de foc i de ventre groc - Žutotrbi x Crvenotrbi mukač, Bombina bombina x Bombina variegata (Sremski okrug, Sèrbia).

Mascle híbrid de gripau raucador de ventre de foc i de ventre groc - Žutotrbi x Crvenotrbi mukač, Bombina bombina x Bombina variegata (Sremski okrug, Sèrbia).


Un dels individus, una femella, solament presentava l'ull esquerre:

Femella adulta de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Sremski okrug, Sèrbia).

Femella adulta de gripau raucador de ventre groc - Žutotrbi mukač, Bombina variegata (Sremski okrug, Sèrbia).


Veient que aquell dia el lloc no tenia molt més a oferir-nos i que, segons les previsions estimades, les condicions meteorològiques anaven a empitjorar encara més, jutjàrem convenient tancar ací el nostre "herp trip", més encara quan arribà l'espesa boira. 

La boira que tancà el nostre viatge.


Estàvem molt contents amb la quantitat d'espècies vistes, moltes d'elles noves per a nosaltres, tot i les condicions adverses que hem sofert al llarg del viatge. A més, les observacions in situ, i les dades mediambientals i climàtiques que hem estret d'elles, ens serviran per a interpretar millor les associacions d'herpetofauna que ens apareix als jaciments quaternaris de Sèrbia.

Finalment ens encaminàrem cap a Novi Sad (Нови Сад, Újvidék), contents per tot allò vist i viscut. L'última nota herpetològica a Sèrbia la recollírem només arribar a la capital de Voivodina (Vojvodina, ВојводинаVajdaság). En abaixar del cotxe, al capvespre, escoltàrem un continu cor d'anurs provinent d'un parc urbà, on desenes de mascles de gripau verd s'aglomeraven en un estany artificial.

Mascle adult de gripau verd - Zelena krastava žaba, Bufotes viridis (Južnobački okrug, Sèrbia)


Un bon epíleg d'un viatge de més de 2.000 kilòmetres pel cor dels Balcans.



Recompte d'espècies:
 Lissotriton vulgaris
       - Lissotriton vulgaris vulgaris

  - Ichthyosaura alpestris
       - Ichthyosaura alpestris alpestris
  - Salamandra salamandra
       - Salamandra salamandra salamandra
  - Bombina variegata
  - Bombina bombina x Bombina variegata
  - Hyla orientalis
  - Rana dalmatina
  - Rana graeca
  - Pelophylax ridibundus
  - Pelophylax klepton esculentus
  - Bufo bufo
  - Bufotes viridis
  - Emys orbicularis
       - Emys orbicularis orbicularis
  - Trachemys scripta
       - Trachemys scripta elegans
  - Testudo hermanni
       - Testudo hermanni boettgeri
  - Anguis colchica
  - Anguis fragilis
  - Ablepharus kitaibelii
       - Ablepharus kitaibelii stepaneki
  - Podarcis erhardii
       - Podarcis erhardii riveti
  - Podarcis muralis
  - Podarcis tauricus
  - Lacerta agilis
       - Lacerta agilis bosnica
  - Lacerta viridis
  - Natrix tessellata
  - Natrix natrix
       - Natrix natrix persa
  - Coronella austriaca
       - Coronella austriaca austriaca
  - Zamenis longissimus
  - Dolichophis caspius
  - Platyceps najadum
       - Platyceps najadum dahlii
  - Vipera ammodytes