"Long-term changes in composition and distribution patterns in the Iberian herpetofaunal communities since the latest Pleistocene", nou article a Quaternary Science Reviews, Volum 184




Long-term changes in composition and distribution patterns in the Iberian herpetofaunal communities since the latest Pleistocene

Canvis a llarg termini en la composició i els patrons de distribució de les comunitats herpetofaunístiques (amfibis i rèptils) ibèriques des del final del Plistocè

Josep Francesc Bisbal-Chinesta & Hugues-Alexandre Blain

Quaternary Science Reviews, Volum 184, pàgines 143-166


Abstract: The climate has undergone significant changes since the end of the Last Glacial Maximum and in the course of the Holocene, parallel to important cultural transformations and migrations in the human communities. The faunal record has also suffered the effects of climate change. Amphibians and reptiles in particular have been shown to be highly sensitive because they are very susceptible to temperature alterations due to their ectothermy. This research presents the first approach to the Iberian paleobiogeography of the different species of amphibians and reptiles from the Late Pleistocene (MIS 3) to present times, based on a comparative synthesis of the latest research published in recent years and the fossil record of the 58 archaeo-paleontological sites with significant assemblages. The paleoherpetofaunal associations make it possible to establish two major biotic regions during the Late Pleistocene. The first biotic region was located in the center and south of the Iberian Peninsula, with thermophilic species as the most representative taxa. The second biotic region was formed by the Atlantic-Cantabrian facade and the northeast Iberian area, dominated by hygrophilous and Euro-Siberian species, with an absence of Mediterranean species. After the Last Glacial Maximum there was an unprecedented concurrence in the northern Iberian Peninsula of autochthonous taxa from that area with thermophilic species. In the early Holocene, new species with no previous record in the Iberian Peninsula entered northern Iberia from eastern Mediterranean refugia. Finally, the introduction of North African species was the last significant biogeographical change during the Middle-Late Holocene.

Resum: El clima ha experimentat canvis significatius des del final de l'Últim Màxim Glacial i al llarg de l'Holocè, en paral·lel a importants transformacions culturals i migracions en les comunitats humanes. El registre de la fauna també ha patit els efectes del canvi climàtic. Els amfibis i rèptils, en particular, han demostrat ser altament sensibles a ells, ja que per la seua ectotèrmia són molt susceptibles a les alteracions de la temperatura. En aquest treball es presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia ibèrica de les diferents espècies d'amfibis i rèptils des del Plistocè Tardà (MIS 3) fins a l'actualitat, basat en una síntesi comparativa de les investigacions publicades en els últims anys i en el registre fòssil de 58 jaciments arqueològics i paleontològics amb associacions significatives. Les associacions paleoherpetofaunístiques permeten establir dues grans regions biòtiques durant el Plistocè tardà. La primera regió biòtica es situava al centre i sud de la Península Ibèrica, amb les espècies termòfiles com els tàxons més representatius. La segona regió biòtica estava formada per la façana atlàntica-càntabra i la zona nord-est ibèrica, dominada per espècies higròfiles i euro-siberianes, amb absència d'espècies mediterrànies. Després de l'Últim Màxim Glacial va haver-hi una concurrència al nord de la Península Ibèrica, sense precedents anteriors, de tàxons autòctons d'aquesta mateixa àrea amb espècies termòfiles. Durant l'Holocè inicial, noves espècies sense registre paleontològic previ a la Península Ibèrica van penetrar al nord peninsular des de refugis climàtics de la Mediterrània oriental. Finalment, la introducció de noves espècies des del nord d'Àfrica va ser l'últim canvi biogeogràfic significatiu durant l'Holocè mitjà-tardà.


L'article complet està disponible a:

"Rescats de fauna a efectes-trampa", reportatge a la televisió pública valenciana À Punt.

El pròxim dimecres, dia 28 de novembre, s'emetrà a partir de les 14:00 a la televisió pública valenciana À Punt el reportatge que hem gravat recentment els companys de l'Associació Herpetològica Timon amb l'equip del programa "Terra viva" sobre efectes-trampa, estructures de creació humana com cisternes, basses, aljubs, pous, etc., on hi queda atrapada la fauna salvatge i acaba morint. Els membres de l'AHT, especialment el nostre company Miguel Alonso, portem anys rescatant milers d'animals del seu interior, de manera totalment altruista i moltes vegades posant en risc la nostra integritat física. Amb aquest reportatge esperem que es difonga aquesta problemàtica entre el públic general i a poc a poc avancem cap a una solució de base (per exemple, amb la instal·lació obligatòria de rampes d'eixida en totes aquestes estructures).





"Camaleons del sud valencià", reportatge a la televisió pública valenciana À Punt

Demà, dijous 22 de novembre, s'emetrà a partir de les 14:00 en À Punt el reportatge que hem gravat recentment els companys de l'Associació Herpetològica Timon sobre camaleons a les comarques valencianes de L'Alacantí i Baix Vinalopó, junt amb el biòleg Emilio Rosillo i amb l'equip del programa "Terra viva". En ell explicarem al públic valencià com aquesta espècie de rèptil ha arribat al nostre país i per què les seues poblacions s'han expandit ràpidament, especialment a la zona més meridional. Aixina que ja ho sabeu, ens veiem a la tele!




Rescatant amfibis i rèptils a la televisió: la problemàtica dels efectes-trampa a "Terra Viva" d'À Punt

Al llarg de les últimes setmanes els membres de l'Associació Herpetològica Timon hem gravat diversos programes sobre rèptils i amfibis per a la televisió pública valenciana, À Punt, que s'emetran en dates pròximes. Les temàtiques van des dels gripaus d'esperons del Parc Natural de l'Albufera de València a les poblacions de camaleons mediterranis de les comarques del sud valencià. Però el més especial per a nosaltres és el que hem enregistrat per al programa "Terra Viva" en el que tractarem la problemàtica dels "efectes-trampa", estructures de construcció humana on queda atrapada la fauna salvatge, que ocasionen milers i milers de morts cada any al nostre país.

Explicant què és un efecte-trampa a la gravació del programa "Terra Viva" d'À Punt. (Fotografia d'Emilio Rosillo Parra).

Estem molt agraïts a la productora del programa pel seu interès i per haver-nos donat l'oportunitat de denunciar aquest impacte antròpic tan negatiu per a la nostra fauna, especialment per als amfibis i rèptils autòctons, però que ha quedat totalment ocult a l'opinió pública per la popularitat d'altres temàtiques "animalistes". La visualització a la televisió pública valenciana del treball realitzat als rescats que organitzem, especialment en aquells que lidera el company Miguel Alonso, és un xicotet pas que ens apropa més al comú de la població i a la seua sensibilització. Amb sort aquest serà el primer de molts passos futurs.

Un dels moments de gravació amb l'equip del programa "Terra Viva" d'À Punt: l'eixida de Miguel Alonso de l'interior d'una cisterna abandonada, d'on rescata un sub-adult de fardatxo bètic, Timon nevadensis.


Alytes dickhilleni - Tòtil bètic

El tòtil bètic o gripau paridor bètic, Alytes dickhilleni, és un amfibi anur de la família Alytidae endèmic del sud-est de la Península Ibèrica, de l'àrea oriental d'Andalusia, el nord-oest de Múrcia i l'extrem sud-est de Castella-La Manxa. És una espècie semblant al tòtil comú, Alytes obstetricans, de qui es diferencia perquè mai presenta grànuls o berrugues de coloració ataronjada o rogenca. Amb l'altra espècie ibèrica del gènere Alytes, del tòtil ibèric o Alytes cisternasii, es diferència perquè aquesta darrera presenta dos tubercles a les palmes mentre que Alytes dickhilleni i Alytes obstetricans en presenten tres.

Adult de tòtil bètic, Alytes dickhilleni, a un bosc de ribera (Comarca del Noroeste, Murcia).

Adult de tòtil bètic, Alytes dickhilleni, a un bosc de ribera (Comarca del Noroeste, Murcia).