El pròxim dimecres, 8 de setembre, l'Associació Herpetològica Timon realitzarà una eixida herpetològica en Alcubles, per a gaudir dels nostres amfibis autòctons. Hi teniu tota la informació per a apuntar-vos a continuació:
L'impacte humà pot arribar a tenir una major influència negativa sobre la diversitat d'amfibis i rèptils que els canvis climàtics
Així ho plantegem en un estudi realitzat sobre restes d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca. Una vegada més, l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.
Actualment, els efectes de l'antropització estan generant
una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una
investigació que s’acaba de fer pública a la revista Palaeontology, amb un
article que té com a signant principal a la nostra companya Almudena
Martínez-Monzón, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ),
demostrem que el declivi actual d'amfibis i rèptils està provocat en gran part
per l'efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari
i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L'estudi
es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de
fa un milió d'anys fins a l'actualitat.
Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan
seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s'ha relacionat a vegades amb
l'actual canvi climàtic, però l'anàlisi del passat ens aporta una altra visió.
Durant el Quaternari, des de fa dos milions i mig d'anys, aquests grups
d'animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques
alteracions al llarg d'aquest període, durant el qual van esdevenir molts
canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest
interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es
planteja en aquest estudi de l'IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi hem
participat el Dr. Hugues Alexandre Blain i el Dr. Josep Francesc Bisbal-Chinesta (servidor), a més de la Dra. Glòria
Cuenca-Bescós, directora de l'Instituto Universitario de Investigación en
Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad
de Zaragoza i responsable de l'estudi dels xicotets vertebrats en el Projecte
Atapuerca.
Els resultats d'aquesta investigació indiquen que els majors
pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes
considerats anàlegs a l'interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat
ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament
estadis glaceres).
Una altra de les conclusions principals és que, en la
majoria dels casos, l'heterogeneïtat d'aquestes comunitats es restableix
després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a
nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els
canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a
l'alteració. Això fa pensar en la importància de l'efecte antròpic negatiu
sobre la pèrdua de variació actual d'amfibis i rèptils per sobre dels canvis
climàtics.
L'equip científic encapçalat per l'IPHES-CERCA i la URV hem arribat a aquesta conclusió després d'haver estudiat l'evolució de la
diversitat d'amfibis i rèptils d'una de les seqüències més completes del
Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que
recull una mica més de l'últim milió d'anys. Això ho vàrem dur a terme per tal
d'establir l'efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d'amfibis i
rèptils i reconèixer la reacció d'aquests grups davant els canvis climàtics
esdevinguts durant el Plistocè.
Amb aquesta finalitat s'ha estudiat la riquesa d'espècies
(nombre d'espècies) i s'ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de
Simpson), relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models
de regressió, entre d'altres. D'aquesta manera, una vegada més, l'estudi de
materials del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i
contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.
Referència bibliogràfica:
Font: Nota de premsa de l’IPHES
La nova "Guía de los anfibios y reptiles de España" (2021)
L'Asociacion Herpetologica Española acaba d'editar la nova "Guía de los anfibios y reptiles de España", dirigida pels herpetòlegs Alfredo Salvador, Juan Manuel Pleguezuelos i Ricardo Reques, que inclou tant l'herpetofauna peninsular como la de les Illes Canàrias i de les Illes Balears i Pitiüses. Ha estat un plaer per a mi participar en aquest llibre, aportant fotografies del tritó pirinenc (Calotriton asper), del tòtil almogàver (Alytes almogavarii), de la granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus), camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), del lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) i de la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis). També és la primera vegada que la població de lludrions ocel·lats de la Serra del Molar, que hi descobrírem en el 2017, es referenciada en una guia o atles d'herpetofauna.
El preu de la nova guia és de 27 euros (amb un 10% de descompte per a socis de l'AHE), i allò recaptat amb el llibre es destinarà a projectes d'investigació i conservació d'amfibis i rèptils autòctons. El llibre es troba a la venda en la Botiga del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, presencialment, o bé per mitjà del correu electrònic de la pròpia botiga del Museo (megaterio@mncn.csic.es) o pels telèfons 91 564 15 66 i 91 411 04 70.
Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana
El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'Associació Herpetològic Timon, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.
No vos ho perdeu!
(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).
La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)
Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al II Atles Herpetològic Valencià. Així, diversos membres de l’Associació Herpetològica Timon prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, Pelobates cultripes, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi).
A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de Pelobates cultripes assegurada.
 |
| Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes. |
 |
| Mascle adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes. |
 |
| Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, adoptant una posició defensiva. |
Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià
Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'Associació Herpetològica Timon (AHT), el II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.
Enllaç-web del visor: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/
Informació del II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana: https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/
Depredació sobre el coleòpter estafinílid Ocypus olens per Acanthodactylus erythrurus
La sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, encara que ocasionalment pot ingerir matèria vegetal, com flors i fulles, és principalment un insectívor que depreda activament sobre un ampli ventall d'invertebrats, des d'aràcnids fins a caragols i papallones. Les següents fotografies són una mostra de l'activitat alimentària d'aquesta espècie de làcertid, en aquest cas depredant sobre Ocypus olens, un escarabat carnívor pertanyent a la família Staphylinidae, en una zona de dunes litorals a la comarca catalana del Tarragonès, a finals de setembre. Entre el primer intent per part de la sargantana d'atrapar el coleòpter fins que aquesta aconseguí engolir-lo sencer van passar uns 52 segons.
La primera ocupació humana d'Europa Occidental va saber adaptar-se als canvis climàtics i ambientals de fa 1,4 milions d’anys, segons l’herpetofauna dels jaciments d’Orce (Granada)
Així es recull en un article publicat a la prestigiosa
revista Quaternary Science Reviews. L'estudi està encapçalat pel
company Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la URV,
i s’ha basat en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats en les últimes
campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce.
 |
Una femella adulta de serp blanca, Zamenis scalaris, passejant-se pel jaciment arqueo-paleontològic de Fuente Nueva 3. |
Els canvis climàtics s'han anat succeint al llarg de el
temps. Un d'ells va tenir lloc fa sobre 1,4 milions d'anys, quan es va avançar d'un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s'ha registrat molt bé en els jaciments arqueo-paleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d'Orce (Granada), i ara s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi de milers de restes fòssils d'amfibis
i rèptils, ja que la presència o no d'aquests animals dóna moltes pistes sobre
el clima i el paisatge esdevingut en cada època.
Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad
de Granada (UGR) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES) de Tarragona, hem aconseguit reconstruir l'evolució de
l'hàbitat i del clima en què van desenvolupar les seues vides els primers grups
humans que van habitar Orce fa sobre 1,4 milions d'anys, els més antics de l’Occident
europeu. Així es constata en un article que acabem de publicar la
prestigiosa revista Quaternary Science Reviews, signat en primer
lloc per Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la
Universitat Rovira i Virgili (URV). Alhora, l'estudi que ara es dóna a conèixer
s'emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta de Andalucía, i coordinat
pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel
Jiménez-Arenas.
 |
| Campanya d'excavació de Fuente Nueva 3, 2020 (Crèdits: UGR). |
La investigació s'ha basat en l'anàlisi de restes òssies d'amfibis
i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d'Orce, bàsicament amfibis anurs (Discoglossus
sp., Pelobates cultripes, Epidalea calamita, Bufotes
viridis s.l., Hyla sp., Pelophylax cf. perezi) i
rèptils escatosos (Ophisaurus sp., Malpolon monspessulanus, Natrix
maura, Natrix natrix s.l., cf. Coronella sp. i Zamenis
scalaris), molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i
el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels
jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), han facilitat també l'avanç de la investigació, ja que s'ha
obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.
Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les
primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals
diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, els
quals han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa
occidental. D'aquesta manera, s'ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4
milions d'anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada
vegada més fredes i àrides. Serà a Fuente Nueva 3 on s'arribarà al màxim
d'aridesa i fred, fa 1,3 milions d'anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a
condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions
humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d'adaptar-se a les
noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior,
i sobreviure amb un clima i un paisatge diferents.
Referència bibliogràfica:
L'herpetofauna prehistòrica de El Mirador al "Periódico de Atapuerca"
En la darrera edició del "Periódico de Atapuerca", el nº 105 de la publicació que edita mensualment la Fundación Atapuerca vinculada a les excavacions realitzades en el conjunt de jaciments de la Sierra de Atapuerca, s'ha fet difusió de la nostra última publicació sobre la diversa i rica herpetofauna recuperada en una egagròpila del Calcolític (Edat del Coure) provinent del jaciment arqueològic de la Cueva de El Mirador de Atapuerca.
Tesi doctoral - Biogeografia i impacte humà a les comunitats ibèriques d'amfibis i rèptils del Quaternari final
Després d'anys de treball en el programa de doctorat Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria (Universitat Rovira i Virgili) i guiat pel meu director, el Dr. Hugues-Alexandre Blain, el vinent 23 de juny em tocarà exposar els seus fruits davant d'un tribunal doctoral. El composaran la Dra. Gloria Cuenca-Bescós, catedràtica de la Universidad de Zaragoza, el Dr. Josep Maria Vergès, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i el Dr. Salvador Bailon, de l'Institut Écologie et Environnement du Centre National de la Recherche Scientifique de France. L'acte serà obert per videoconferència, demanant anticipadament accès al correu valtes@iphes.cat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)