Voluntariat per a la creació de basses per a amfibis al Parc Natural del Túria


Els propers dies 3 i 10 de març, ambdós diumenge, es duran a terme treballs de restauració d'hàbitats per a amfibis a la Rambla Castellana del Parc Natural del Túria (València). És una activitat organitzada per la delegació valenciana de SEO/BirdLife que compta amb la col·laboració de l'Associació Herpetològica Timon, però que també està oberta a la participació de tota la ciutadania interessada en participar-hi.

Els treballs se centraran en la creació d'una gran bassa per a amfibis, en un espai en el que s'ha treballat molt per a eliminar la flora exòtica, residus i plàstics, a un entorn on realment escassegen aquest tipus d'ambients tan vitals per a granotes, renocs, gripaus i gripauets, i que són tan importants per a la connectivitat ecològica. Per a això, s'han organitzat dues jornades diferents:


  • Diumenge 3 de març: creació d'una bassa temporal per a amfibis a la Rambla Castellana.
  • Diumenge 10 de març: condicionament i naturalització de la bassa acabada de crear.


Les inscripcions es poden fer en els següents enllaços:



El documental "Reptiles valencianos" premiat a la segona edició del certamen audiovisual Medi


El passat dimecres va tindre lloc el lliurament dels guardons de Concurs Medi, de documentals de medi ambient, organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Alcúdia. A l’acte va assistir el diputat de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, Josep Bort, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Alcúdia, Paco Sanz, i la regidora d’Educació Pilar Huertas.

Per segon any consecutiu el segon premi ha estat per al nostre company Javier Burgos, amb el documental "Reptiles valencianos" on retrata la part escatosa de l'herpetofauna del nostre país i parla també dels treballs que portem a terme des de l'Associació Herpetològica Timon, en especial els rescats de fauna atrapada a efectes-trampa. Ha estat guardonat també amb 450 euros.



L'any passat, com s'indica, també va ser guardonat Javier Burgos amb la segona posició, pel documental "Anfibios valencianos".



La primera posició d'enguany se l'ha emportada el realitzador Toni Lucas, amb "Fam de terra". El documental, centrat en Carcaixent, tracta la progressiva desaparició del paisatge citrícola valencià i s’ha endut el primer premi del certamen audiovisual, dotat amb 700 euros.  El tercer classificat ha estat el documental “Paisatges del Maestrat”, dotat amb 250 euros. El realitzador Juanmi Ponce descobreix aquesta comarca històrica en risc de despoblament des d’un punt de vista social, cultural i ambiental.

En l’acte de lliurament dels premis, que ha tingut lloc dimecres 30 de febrer a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, el jurat ha destacat la diversitat temàtica de les obres premiades, així com el nivell qualitatiu dels 10 treballs que s’hi han presentat. El jurat del concurs ha estat conformat per professionals del sector audiovisual, provinents del mitjà de comunicació Samaruc Digital, així com de representants d’organitzacions ecologistes, com ara Xúquer Viu, Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró i de la Diputació de València.

Els altres treballs premiats poden visualitzar-se en el portal del Concurs de Medi en Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCyGBsrCyrRKodhyIutyAPdQ/videos 


Branquiosaures, els "amfibis" neotènics del Permocarbonífer laurasià

Els amfibis que coneguem actualment, més correctament anomenats com lissamfibis, tenen els seus orígens amb certa seguretat als inicis del Triàsic (assumint que Gerobatrachus hottoni del Permià inicial és un parent proper però no un vertader lissamfibi) i s’estengueren al llarg del Mesozoic arreu del nostre planeta conjuntament amb la resta de la fauna terrestres del moment, entre ells els dinosaures i els primers mamífers. Però abans de la seua aparició ja hi existia una amplíssima varietat de formes de vida tetràpodes (és a dir, d’animals amb quatre extremitats) que compartien moltes característiques amb els futurs lissamfibis, dels que en són els seus predecessors més directes.

La llista de “formes amfíbies” de tetràpodes del Paleozoic tardà, del Devonià final al Permià, és llarga i en constant canvi, segons se succeeixen els descobriments paleontològics i les novetats taxonòmiques. Compartien amb els actuals urodels, gimnofions i anurs la necessitat de tornar a l’aigua per a reproduir-se perquè, a diferencia dels avantpassats tetràpodes amniotes dels sinàpsids (mamífers) i sauròpsids (rèptils i aus actuals), no havien desenvolupat un ou capaç de sobreviure fora del medi aquàtic sense perill d’assecar-se, així com també requerien d’un estat de desenvolupament larvari estrictament aquàtic. No obstant això, aquest fet no va impedir que moltes d’aquestes espècies, una vegada arribades a l’estadi adult, foren animals plenament terrestres, algunes de les quals presentaven grans osteoderms protectors a mode d’armadura corporal. Fins i tot un dels seus grups més derivats, els integrants de la família Trematosauridae del Triàsic, eren gran caçador de peixos al medi marí, sent els únics “amfibis” que s’han adaptat plenament a una vida en un ambient d’aigua salada.

Però anem a centrar-nos en un grup de xicotets temnospòndils sorgit a finals del Carbonífer i que continuà existint al llarg del Permià, es a dir, de fa poc més de 304 milions d’anys a 251,9 milions d’anys en el passat. Es tracta dels branquiosaures (família Branchiosauridae), un grup de xicotets tetràpodes aquàtics que tenien algunes característiques que són comunes amb alguns dels amfibis actuals. Els branquiosaures presentaven un aspecte extern molt semblant al d’un tritó, amb ecomorfotips diferents adaptats a ambients de rierols o d’aigües tranquil·les. Però la seua característica més coneguda és que tots ells presentaven en l’estadi adult característiques típiques de la neotènia, és a dir, la retenció de caràcters típics de l’estadi larvari. Concretament presentaven brànquies externes en forma de denticles, que tenien part de la seua estructura parcialment ossificada, fet que ha ajudat a la seua preservació en el registre fòssil. La neotènia és una característica típica d’algunes espècies d’urodels actuals, sent el més paradigmàtic el cas de l’axolotl/ajolote (Ambystoma mexicanum), però que també es pot produir en espècies de la Península Ibèrica com Calotriton asper, Ichthyosaura alpestris, Lissotriton helveticus, Pleurodeles waltl i Triturus pygmaeus.

Els branquiosaures, dels que actualment es coneixen sis gèneres (Apateon, Branchiosaurus, Melanerpeton, Milnererpeton, Schoenfelderpeton i Tungussogyrinus) foren un grup especialment abundant en certs ambients d’aigües continentals de la Lauràsia del Permià, el supercontinent format per Euràsia i Laurèntia (el crató d’Amèrica del Nord) fins que, com a la major part de la vida en la Terra, foren aniquilats per l’extinció Permià-Triàsic de fa 251,9 milions d’anys. La fotografia que acompanya aquestes línies és d’un adult de branquisaure del gènere Apateon, del Permià inicial germànic. El fòssil permet veure la configuració anatòmica, fins i tot preservant parcialment les parts toves del cos, així com també l'empremta de les brànquies neotèniques a la part posterior del crani.

Apateon sp., branquiosaure del Permià inicial d'Alemanya.

El grau de preservació d’aquest tipus de fòssils pot arribar fins uns graus suficients com per a mostrar senyals de la coloració en vida de l’animal, com és el cas d’un individu adult de Melanerpeton tenerum de la Formació Börtewitz d’Alemanya. Aquest presentava una coloració clapejada de contrast entre fosc i clar al seu dors mentre que ventralment era clara i uniforme, una coloració que actualment presenten molts urodels. Aquest descobriment fou presentat per Ralf Werneburg a l’article “Timeless design: colored pattern of skin in early Permian branchiosaurids (Temnospondyli: Dissorophoidea)”, publicat el nº 27 de la revista Journal of Vertebrate Paleontology, l’any 2007. 



Nou punt de reproducció del gripau comú (Bufo spinosus) al riu Xúquer

Trobar un nou punt de cria d'amfibis en un zona tan afectada pels impactes antròpics, d'origen humà, com és la Ribera del Xúquer sempre és una bona notícia. I més quan es tracta d'un punt de reproducció del gripau comú, Bufo spinosus, que ha patit els últims anys un procés de rarificació al nostre país, de vegades molt accentuat. Els últims dies de desembre de 2018 es va constatar la presència de diversos individus adults de gripau comú a les grans formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora que hi ha al paratge natural de La Xopera d'Algemesí, a la riba del riu Xúquer i molt a prop de la desembocadura del riu Magre. 

Formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora al riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Mascle de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Aquest cas és prou curiós per l'aprofitament que fan els gripaus de les gran mates de Ludwigia grandiflora, una planta exòtica i invasora que recentment ha anat expandint-se pel Xúquer i que amenaça amb desplaçar les poques espècies autòctones de flora fluvial que encara resisteixen al principal riu valencià. Però els individus adults de Bufo spinosus han sabut aprofitar aquesta situació i utilitzen les mates de Ludwigia grandiflora com a punt de reproducció, gràcies a que aquesta planta frena la força de l'aigua i crea zones de corrents més tranquil·les, que els permet moure's sense perill de ser arrossegats riu avall i on també poden dur a terme la posta d'ous amb una major seguretat. Tocarà fer un seguiment d'aquesta situació i veure si es tracta d'un fet aïllat o altres poblacions d'amfibis de la Ribera del Xúquer també estan fent ús d'aquesta nova circumstància.

Mascles de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Formacions semi-emergides de Ludwigia grandiflora al riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).

Mascle de gripau comú, Bufo spinosus, a una mata de Ludwigia grandiflora del riu Xúquer (Ribera Alta, C. Valenciana).


"Crònica d'un viatge herpetològic i naturalista en Costa Rica", a càrrec de Luis Albero (AHT i SVO)

El proper dissabte 12 de gener de 2019 es farà una xarrada a càrrec de Luis Albero, membre de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) i Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO), en la qual ens explicarà la seua experiència d'un mes buscant amfibis, rèptils i altres animals per les selves de Costa Rica. Es donarà un breu repàs de la biodiversitat d'aquest preciós país, consells útils per buscar rèptils, amfibis, aus i altres animals a la selva i es mostraran les espècies més destacades i interessants observades en el viatge.

L'acte tindrà lloc a les 18:00 al local de l'SVO al C/ Pintor Velázquez nº 3 de Burjassot, València.