Sargantanes i Dragons

La nova "Guía de los anfibios y reptiles de España" (2021)

L'Asociacion Herpetologica Española acaba d'editar la nova "Guía de los anfibios y reptiles de España", dirigida pels herpetòlegs Alfredo Salvador, Juan Manuel Pleguezuelos i Ricardo Reques, que inclou tant l'herpetofauna peninsular como la de les Illes Canàrias i de les Illes Balears i Pitiüses. Ha estat un plaer per a mi participar en aquest llibre, aportant fotografies del tritó pirinenc (Calotriton asper), del tòtil almogàver (Alytes almogavarii), de la granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus), camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), del lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) i de la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis). També és la primera vegada que la població de lludrions ocel·lats de la Serra del Molar, que hi descobrírem en el 2017, es referenciada en una guia o atles d'herpetofauna.

El preu de la nova guia és de 27 euros (amb un 10% de descompte per a socis de l'AHE), i allò recaptat amb el llibre es destinarà a projectes d'investigació i conservació d'amfibis i rèptils autòctons. El llibre es troba a la venda en la Botiga del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, presencialment, o bé per mitjà del correu electrònic de la pròpia botiga del Museo (megaterio@mncn.csic.es) o pels telèfons 91 564 15 66 i 91 411 04 70.

Els dragons de Sant Jordi

Hui celebrem Sant Jordi, un dels antics patrons del Regne de València i encara la santedat protectora principal en els imaginaris col·lectius de Catalunya i d'Aragó. Un sant tradicionalment representat matant al temible dragó, reciclant vells mites pagans d'arrel indoeuropea que explicaven l'antic conflicte entre l'ordre i el caos. Però ara amb el cristianisme, verbigràcia de Joan l'Apocaleta i de la seua nova interpretació de l'escatologia monoteista a l'exili en l'illa de Patmos, el monstre passava a simbolitzar l'antítesi de l'Església cristiana en els textos que donarien lloc a l'últim llibre de la Bíblia, l'Apocalipsi de Sant Joan.

Un llegat cultural i religiós que xoca amb un altre fet de la cultura popular: utilitzem el mateix nom tant per a la malèvola criatura com per a nomenar eixos xicotets rèptils que corretegen pels murs verticals de les nostres cases i carrers. "Dragons" i "dragonets", comuns i rosats, Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus. L'ús quotidià d'aquestes paraules ha fet, des de la nostra infantesa, molt menys terrible eixe monstre reptilià que el sant cavaller feria de mort i, en alguns casos, fer-nos imaginar un altre final d'aquell duel mil·lenari.

I es que, per Sant Jordi, jo vaig amb el dragó!

(Per a acabar, una foteta d'un individu valencià de dragonet comú, Tarentola mauritanica, per a la Diada de Sant Jordi).

Adult de dragonet comú, Tarentola mauritanica (Ribera Alta, C. Valenciana).

Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana

El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'Associació Herpetològic Timon, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.

No vos ho perdeu!

(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).

La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)

Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al II Atles Herpetològic Valencià. Així, diversos membres de l’Associació Herpetològica Timon prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, Pelobates cultripes, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi).

A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de Pelobates cultripes assegurada.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Mascle adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, adoptant una posició defensiva.

Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià

Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'Associació Herpetològica Timon (AHT), el II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.