L'expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis per Catalunya i primers casos de mortalitat en granota comuna (Pelophylax perezi) i granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus)

Recentment he participat en un nou article publicat al darrer volum de la revista Basic and Applied Herpetology, en que reportem els primers casos de mortalitat en amfibis anurs associats a la presència del fong Batrachochytrium dendrobatidis en quatre localitats diferents de Catalunya, que confirmen l'expansió d'aquest fong i de la seua incidència mortal. Tots els casos han estat confirmats per tècniques moleculars i també per mitjà d'anàlisis histològiques. Els individus infectats eren dues granotes pintades mediterrànies (Discoglossus pictus) de la província de Girona trobades en 2018 i 2020, una granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) de la província de Tarragona trobada en 2018, i una granota roja (Rana temporaria) de la província de Barcelona trobada en 2019.

És la primera vegada que s'hi confirma la mortalitat associada amb aquest patogen en D. pictus i P. perezi. A l'article es discuteix el paper del fong com a possible agent causant de la mort, en associació amb altres factors ambientals externs. Aquests resultats poden suggerir un augment recent de la incidència d'aquesta malaltia en el territori català. Alguns dels casos estudiats són especialment preocupants per la seua ocurrència propera a llocs on hi habiten espècies endèmiques d'amfibis amb distribucions extremadament reduïdes, com és el cas del tritó del Montseny, Calotriton arnoldi. Pots accedir a l'article clicant sobre la imatge inferior o sobre la referència bibliogràfica.

Mortalitat en granota comuna ibèrica (Pelophylax perezi) i mostra histològica del mateix individu.


Referencia bibliogràfica:

Martínez-Silvestre, A., Velarde, R., Marschang, R.E., Iago Pérez-Novo, I., Bisbal-Chinesta, J.F., Thumsová, B., Bosch, J. 2021. First record of amphibian mortality associated with the fungus Batrachochytrium dendrobatidis in Catalonia (NE Spain). Basic and Applied Herpetology, 35.



L'impacte humà pot arribar a tenir una major influència negativa sobre la diversitat d'amfibis i rèptils que els canvis climàtics

Així ho plantegem en un estudi realitzat sobre restes d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca. Una vegada més, l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.

Actualment, els efectes de l'antropització estan generant una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una investigació que s’acaba de fer pública a la revista Palaeontology, amb un article que té com a signant principal a la nostra companya Almudena Martínez-Monzón, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ), demostrem que el declivi actual d'amfibis i rèptils està provocat en gran part per l'efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L'estudi es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de fa un milió d'anys fins a l'actualitat.

Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s'ha relacionat a vegades amb l'actual canvi climàtic, però l'anàlisi del passat ens aporta una altra visió. Durant el Quaternari, des de fa dos milions i mig d'anys, aquests grups d'animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques alteracions al llarg d'aquest període, durant el qual van esdevenir molts canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es planteja en aquest estudi de l'IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi hem participat el Dr. Hugues Alexandre Blain i el Dr. Josep Francesc Bisbal-Chinesta (servidor), a més de la Dra. Glòria Cuenca-Bescós, directora de l'Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad de Zaragoza i responsable de l'estudi dels xicotets vertebrats en el Projecte Atapuerca.

Els resultats d'aquesta investigació indiquen que els majors pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes considerats anàlegs a l'interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament estadis glaceres).

Una altra de les conclusions principals és que, en la majoria dels casos, l'heterogeneïtat d'aquestes comunitats es restableix després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a l'alteració. Això fa pensar en la importància de l'efecte antròpic negatiu sobre la pèrdua de variació actual d'amfibis i rèptils per sobre dels canvis climàtics.

L'equip científic encapçalat per l'IPHES-CERCA i la URV hem arribat a aquesta conclusió després d'haver estudiat l'evolució de la diversitat d'amfibis i rèptils d'una de les seqüències més completes del Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que recull una mica més de l'últim milió d'anys. Això ho vàrem dur a terme per tal d'establir l'efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d'amfibis i rèptils i reconèixer la reacció d'aquests grups davant els canvis climàtics esdevinguts durant el Plistocè.

Amb aquesta finalitat s'ha estudiat la riquesa d'espècies (nombre d'espècies) i s'ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de Simpson), relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models de regressió, entre d'altres. D'aquesta manera, una vegada més, l'estudi de materials del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.

Referència bibliogràfica:

Martínez-Monzón, A., Cuenca-Bescós, G., Bisbal-Chinesta,J.-F., Blain, H.-A. 2021. One million years of diversity shifts in amphibiansand reptiles in a Mediterranean landscape: resilience rules the Quaternary. Paleontology (doi: 10.1111/pala.12547)


Font: Nota de premsa de l’IPHES


"Qui viu en aquesta tolla?" - Activitat pública en el Parc Natural de la Serra d'Irta de l'Associació Herpetològica Timon

Els punts d'aigua són ambients de gran importància dins d’un espai natural, especialment si es tracta d’un parc protegit. Juntament amb el personal del Parc Natural de la Serra d’Irta, des de l'Associació Herpetològica Timon parlarem de la seua necessària conservació, visitarem una interessant bassa i coneixerem quins animals habiten en ella, entre ells els nostres amfibis autòctons.

 

DADES DE L'ACTIVITAT

DATA: dissabte 16 d'octubre de 2021.

HORA: 09:30 h a 12:00 h.

LLOC: Centre d'Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Irta.

DISTÀNCIA: 3 km (anada i tornada).    DIFICULTAT: baixa.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: als telèfons del Parc Natural  96 433 6791 / 679 19 63 98 de 09:00 a 15:00h.

OBSERVACIONS: activitat gratuïta, és obligatori l'ús de mascareta si no s'hi pot mantindre la distància de seguretat.


Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Recomanem portar roba i calçat adequats, esmorzar i aigua.

Descobreix els amfibis i rèptils d'Irta!



Eixida herpetològica nocturna en Alcubles (8 de setembre)

El pròxim dimecres, 8 de setembre, l'Associació Herpetològica Timon realitzarà una eixida herpetològica en Alcubles, per a gaudir dels nostres amfibis autòctons. Hi teniu tota la informació per a apuntar-vos a continuació:



La nova "Guía de los anfibios y reptiles de España" (2021)

L'Asociacion Herpetologica Española acaba d'editar la nova "Guía de los anfibios y reptiles de España", dirigida pels herpetòlegs Alfredo Salvador, Juan Manuel Pleguezuelos i Ricardo Reques, que inclou tant l'herpetofauna peninsular como la de les Illes Canàrias i de les Illes Balears i Pitiüses. Ha estat un plaer per a mi participar en aquest llibre, aportant fotografies del tritó pirinenc (Calotriton asper), del tòtil almogàver (Alytes almogavarii), de la granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus), camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), del lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) i de la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis). També és la primera vegada que la població de lludrions ocel·lats de la Serra del Molar, que hi descobrírem en el 2017, es referenciada en una guia o atles d'herpetofauna.

El preu de la nova guia és de 27 euros (amb un 10% de descompte per a socis de l'AHE), i allò recaptat amb el llibre es destinarà a projectes d'investigació i conservació d'amfibis i rèptils autòctons. El llibre es troba a la venda en la Botiga del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, presencialment, o bé per mitjà del correu electrònic de la pròpia botiga del Museo (megaterio@mncn.csic.es) o pels telèfons 91 564 15 66 i 91 411 04 70.


Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana

El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'Associació Herpetològic Timon, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.

No vos ho perdeu!


(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).




La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)

Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al II Atles Herpetològic Valencià. Així, diversos membres de l’Associació Herpetològica Timon prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, Pelobates cultripes, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi).

A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de Pelobates cultripes assegurada.


Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Mascle adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, adoptant una posició defensiva.


Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià

Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'Associació Herpetològica Timon (AHT), el II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.


Enllaç-web del visor: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/

Informació del II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana: https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/



Depredació sobre el coleòpter estafinílid Ocypus olens per Acanthodactylus erythrurus

La sargantana cua-roja, Acanthodactylus erythrurus, encara que ocasionalment pot ingerir matèria vegetal, com flors i fulles, és principalment un insectívor que depreda activament sobre un ampli ventall d'invertebrats, des d'aràcnids fins a caragols i papallones. Les següents fotografies són una mostra de l'activitat alimentària d'aquesta espècie de làcertid, en aquest cas depredant sobre Ocypus olens, un escarabat carnívor pertanyent a la família Staphylinidae, en una zona de dunes litorals a la comarca catalana del Tarragonès, a finals de setembre. Entre el primer intent per part de la sargantana d'atrapar el coleòpter fins que aquesta aconseguí engolir-lo sencer van passar uns 52 segons.














La primera ocupació humana d'Europa Occidental va saber adaptar-se als canvis climàtics i ambientals de fa 1,4 milions d’anys, segons l’herpetofauna dels jaciments d’Orce (Granada)

Així es recull en un article publicat a la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews. L'estudi està encapçalat pel company Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la URV, i s’ha basat en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats en les últimes campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce.

Una femella adulta de serp blanca, Zamenis scalaris, passejant-se pel jaciment arqueo-paleontològic de Fuente Nueva 3.

Els canvis climàtics s'han anat succeint al llarg de el temps. Un d'ells va tenir lloc fa sobre 1,4 milions d'anys, quan es va avançar d'un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s'ha registrat molt bé en els jaciments arqueo-paleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d'Orce (Granada), i ara s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi de milers de restes fòssils d'amfibis i rèptils, ja que la presència o no d'aquests animals dóna moltes pistes sobre el clima i el paisatge esdevingut en cada època.

Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad de Granada (UGR) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona, hem aconseguit reconstruir l'evolució de l'hàbitat i del clima en què van desenvolupar les seues vides els primers grups humans que van habitar Orce fa sobre 1,4 milions d'anys, els més antics de l’Occident europeu. Així es constata en un article que acabem de publicar la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews, signat en primer lloc per Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Alhora, l'estudi que ara es dóna a conèixer s'emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta de Andalucía, i coordinat pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel Jiménez-Arenas.

Campanya d'excavació de Fuente Nueva 3, 2020 (Crèdits: UGR).

La investigació s'ha basat en l'anàlisi de restes òssies d'amfibis i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d'Orce, bàsicament amfibis anurs (Discoglossus sp., Pelobates cultripes, Epidalea calamita, Bufotes viridis s.l., Hyla sp., Pelophylax cf. perezi) i rèptils escatosos (Ophisaurus sp., Malpolon monspessulanus, Natrix maura, Natrix natrix s.l., cf. Coronella sp. i Zamenis scalaris), molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han facilitat també l'avanç de la investigació, ja que s'ha obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.

Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, els quals han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa occidental. D'aquesta manera, s'ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4 milions d'anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada vegada més fredes i àrides. Serà a Fuente Nueva 3 on s'arribarà al màxim d'aridesa i fred, fa 1,3 milions d'anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d'adaptar-se a les noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior, i sobreviure amb un clima i un paisatge diferents.


Referència bibliogràfica: