Hyla meridionalis, nova presència de reineta meridional a la Comuntat Valenciana

Acaba de ser publicada una nota científica en el Boletín de la Asociación Herpetológica Española on es recullen les primeres observacions de la reineta meridional (Hyla meridionalis), per al sud de la Comunitat Valenciana, amb almenys tres poblacions establides al Baix Vinalopó, treball on ha participat el nostre company Emilio Rosillo de l'Associació Herpetològica Timon.

Encara que de primeres ens pot semblar una bona notícia, hi ha indicis que es tracta d'exemplars translocats, moguts des d'altres zones on ja està establida l'espècie i, per tant, no es corresponen amb poblacions generades per dinàmiques o processos naturals. Cal recordar el greu perill que suposa el moviment d'espècies d'amfibis des de les seues zones d'origen, ja que no solament poden competir i desplaçar a les espècies nadiues, sinó que a més poden actuar com a vectors de malalties infeccioses. També que la captura, tinença i traslocación d'espècies autòctones està totalment prohibida per llei i pot implicar fortes sancions.

Malgrat tot, també podria tractar-se d'una translocació accidental. La reineta meridional va estar present fins fa no massa temps, de manera natural, en altres zones no massa allunyades de les fronteres valencianes, en el sud-est ibèric. Tot això ens fa la situació encara més complexa d'interpretar. Veurem quina serà ara l'evolució a futur de les noves reinetes del Baix Vinalopó, que potser no haurien de estar allà, però no podem oblidar que en realitat Hyla meridionalis no és un amfibi d'origen ibèric sinó nord-africà, que arribà a la Península Ibèrica degut a diverses introduccions humanes durant la Prehistòria Recent.

Es pot consultar la nota científica en aquest enllaç:
https://www.herpetologica.org/.../BAHE33[D1124]GILABERT.pdf

Reineta meridional, Hyla meridionalis.

II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana (Resum 2022)

Com l'any passat, des de l'Associació Herpetològica Timon oferim un resum del projecte científic més important en què està sumida actualment la nostra associació: la segona edició de l'Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana. Durant aquest any, ja amb menys restriccions de mobilitat a causa de la passada pandèmia de COVID19, hem pogut realitzar diferents mostrejos específics per part de socis de l'AHT, que conjuntament amb les dades rebudes dels voluntaris i col·laboradors, ha permès un augment substancial del coneixement l'herpetofauna, especialment en zones poc prospectades com algunes de l'interior.

 

Com es pot veure als mapes anteriors, durant aquest any s'han rebut cites de pràcticament tot el territori autonòmic, motiu per a alegrar-se. Tot i això, aquestes no es distribueixen de manera uniforme, i les quadrícules on els socis hem realitzat prospeccions intensives concentren la major part de les cites. De nou, segueix havent-hi zones de l'interior molt poc prospectades, cas de comarques com el Racó d'Ademús (amb només 2 cites a tot l'any), el Maestrat i la Tinença de Benifassà. Aquestes són zones muntanyoses de gran interès per la presència d'espècies escasses a la resta de la C. Valenciana com Coronella austriaca o Podarcis muralis, pel que cal destinar-les una major atenció. La província d'Alacant es troba més ben prospectada, tot i que encara hi ha zones amb molts forats d’informació, com la Marina Alta i la Marina Baixa i algunes zones de l'interior sud de la província. Com es veu al mapa general, l'esforç més gran de prospecció segueix corresponent a les quadrícules costaneres, amb més població, mentre les interiors concentren menys cites de voluntaris i en gran part s'ha hagut de recórrer a prospeccions específiques per part de socis d'AHT.

Pel que fa al coneixement de la diversitat d'espècies presents a cada quadrícula del territori, veiem als mapes anteriors que s'ha augmentat el coneixement especialment en localitats de l'interior valencià. Mentrestant, a les comarques costaneres, malgrat l'alt nombre de cites rebudes, les cites d'espècies noves per quadrícula ha estat menor, ja que moltes de les quadrícules ja estan ben prospectades i suposem que s'hauran citat totes o la major part de les espècies presents. De nou, queda clara la necessitat d'un major esforç de mostreig per les nostres comarques interiors, per a la qual cosa sol·licitem un esforç dels voluntaris i col·laboradors. Moltes d'aquestes zones, amb densitats de població baixes i una gestió agro-urbana del terreny menys intensiu que a la costa, allotgen les poblacions d'herpetofauna més abundants i diverses de la C. Valenciana. Per això és fonamental donar a conèixer el seu valor, davant de les múltiples amenaces que les aguaiten, com els projectes d'intensificació agrícola, la sobrepressió turística amb la introducció potencial de malalties, o la pèrdua d'hàbitats per la construcció d'infraestructures o de macroprojectes eòlics i fotovoltaics sense un control ambiental adequat.

 

Com a nota positiva, durant el 2022 les prospeccions dutes a terme per socis de Timon i voluntaris han permès descobrir noves poblacions de les tres espècies d'amfibis catalogades com a amenaçades: l’ofegabous (Pleurodeles waltl), el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i la granota pintada ibèric (Discoglossus galganoi). Destacar el cas d'aquesta última espècie, que juntament amb la tortuga d’estany (Emys orbicularis), són les úniques espècies autòctones valencianes catalogades com a "En Perill d'Extinció". Gairebé sense cites en l'última dècada i considerada doncs a la vora de l'extinció en territori valencià, per primera vegada en molts anys s'han trobat noves poblacions de D. galganoi durant 2022. Per tant, esperem poder comptar amb el suport de l'administració per seguir prospectant hàbitats adequats i augmentar el coneixement d'aquesta espècie durant el proper any, coneixement indispensable per protegir els seus hàbitats i proposar noves mesures de conservació. Finalment, per oferir una visió general de l'estat del projecte, al mapa següent es mostra el nombre d'espècies citades per quadrícula UTM 10Km, destacant en verd les quadrícules amb més de 10 espècies citades i emmarcant en vermell les quadrícules assignades a voluntaris:

Com es pot veure, a la major part de quadrícules del territori valencià s'ha complert l'objectiu d'arribar a citar almenys 10 espècies d'herpetofauna, a excepció de les comarques que  hem citat prèviament. Tot i això, l'ideal seria poder citar almenys entre 15-20 espècies per quadrícula, que són les que haurien de ser presents sense comptar possibles cites d'espècies exòtiques introduïdes. També es pot veure que algunes quadrícules assignades gairebé no presenten cites, la qual cosa indica la manca d'implicació d'alguns voluntaris, que és un tema en què també haurem de treballar. Tot i això són una minoria i podem felicitar-nos que la major part dels col·laboradors de l'Atles estan realitzant una magnífica tasca, tenint com a evidència l'ampli coneixement que hi ha a zones com el centre de la província d'Alacant o el sud de Castelló, amb un gran nombre de quadrícules assignades a voluntaris i amb alts nombre d’espècies registrades. En conclusió, amb l'estat actual del projecte, estimem encara un termini d'uns cinc anys per donar per tancada la fase de prospeccions i editar la versió final de l'Atles, en funció de l'esforç de prospecció que es puga fer a futur.

 

Durant l’any 2023 s'intentarà aconseguir una implicació més gran dels voluntaris en les prospeccions realitzades per socis de l'AHT, així com realitzar prospeccions intensives de quadrícules de tipus "bioblitz" en què socis i voluntaris puguin ajuntar-se per prospectar una zona d'interès determinada. Recordem que es poden consultar les dades de l'Atles amb més detall al visor que es troba disponible al següent enllaç . Per últim i més important, des de l'AHT i la coordinació de l'Atles agraïm sincerament la col·laboració de tots els socis, voluntaris i col·laboradors que han aportat alguna cita, ja que sense les seues aportacions desinteressades aquest projecte no seria possible. 

El nou Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades: Discoglossus galganoi ara és Espècie en Perill d’Extinció i Pelobates cultripes Espècie Vulnerable

El 24 de febrer de 2022 ha eixit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’última modificació oficial del Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades, on també es recullen les modificacions proposades per associacions mediambientals i conservacionistes, entre d’altres les formulades per nosaltres, l’Associació Herpetològica Timon. Així, pel que fa a l’herpetofauna i gràcies a la nostra proposta, la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi) queda catalogada com a Espècie en Perill d’Extinció mentre el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) passa a figurar com a Espècie Vulnerable, recuperant per tant la categoria de protecció de la que gaudia abans de l’anterior versió del catàleg.

Agraïm al personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana per tindre en consideració les nostres demandes, i esperem que en la redacció i aplicació futura dels respectius plans de conservació i recuperació s’atenga als nous criteris publicats i es traduïsca en una millora de les poblacions valencianes d'aquestos dos amenaçats amfibis.

Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana

El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'Associació Herpetològic Timon, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.

No vos ho perdeu!

(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).

La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)

Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al II Atles Herpetològic Valencià. Així, diversos membres de l’Associació Herpetològica Timon prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, Pelobates cultripes, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (Discoglossus galganoi).

A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de Pelobates cultripes assegurada.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Mascle adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes.

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, adoptant una posició defensiva.

Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià

Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'Associació Herpetològica Timon (AHT), el II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.

Enllaç-web del visor: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/

Informació del II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana: https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/

II Atles Herpetològic Valencià

El II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, impulsat des de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), té com a objectiu oferir una informació actualitzada i fiable sobre la distribució de les diferents espècies d'amfibis i rèptils presents en el territori valencià.

Han passat dues dècades des del primer atles (Sancho i Lacomba, 1999), i en aquest temps s'han produït nombrosos canvis en el nostre país i és d'esperar que la distribució de les espècies siga diferent. Per això és necessari confirmar la persistència de nombroses poblacions, especialment d'aquelles espècies escasses en la nostra terra, i vulnerables per tant a les alteracions en el medi ambient.

S'espera que aquest treball oferisca informació de primera mà sobre l'estat de conservació dels rèptils i amfibis valencians, actualitzant la distribució de les espècies més amenaçades i sent per tant una guia a l'hora de proposar noves ferramentes de conservació. El territori autonòmic valencià és extens, i per això s'espera una duració de 5 a 10 anys per a abastar totes les comarques valencianes amb la cobertura desitjada (quadrícules UTM de 5x5 i 10x10 km).

Com pots participar?

Des de Timon animem a qualsevol persona valenciana interessada en els amfibis i rèptils a participar en l'Atles. Un treball aixina no seria possible sense l'ajuda proporcionada per nombrosos col·laboradors que aporten les seues cites de manera desinteressada, ja siga per part d'aquells amb una dedicació plena al mostreig, com pels qui aporten cites de manera més ocasional.

Participar en l'Atles no exigeix cap dedicació exclusiva, ni un coneixement herpetològic detallat. Pot participar qualsevol persona amb algun interés en els amfibis i rèptils, que durant les seues ocasionals eixides al camp tinga l'ocasió d'observar exemplars i comunicar aquestes observacions. Així mateix, agraïm la participació de col·laboradors amb una dedicació més plena, que es dediquen al mostreig actiu d'amfibis i rèptils en el territori valencià.

Per a la participació voluntària, comptem amb una sèrie d'aplicacions per a telèfons intel·ligents que permeten una introducció ràpida i senzilla de les observacions en el camp, en el moment en què s'observen. També existeix l'opció d'introduir les cites a posteriori, via web.

La teua participació és necessària en aquest fascinant projecte. Anima't a col·laborar!

Per a donar-se d'alta com a col·laborador, en primer lloc has d'emplenar el formulari que trobaràs més a baix en aquesta pàgina. Recomanem posar-se en contacte amb els coordinadors en el correu atlas.herpeto.cv@gmail.com per a assignar les zones més interessants de mostreig a cada col·laborador de cara a organitzar el treball, així com per a l'alta en el grup de Whatsapp de l'Atles, on es comparteixen les observacions entre els participants i es poden preguntar dubtes als coordinadors.

Una vegada donat d'alta en el formulari, la guia amb tota la informació per al treball en l'atles pot descarregar-se clicant ací.

Passejada herpetològica nocturna entre València i Conca

Una nova activitat per als qui sou interessants a eixir en una nit de tardor per a gaudir de la natura, aquesta vegada, a l'enclavament dels "Lavajos de Sinarcas" (València) i la "Laguna de Talayuelas" (Conca), un ambient espectacular per als amfibis i on es poden veure espècies de gran interés. Està tothom convidat en participar-hi el pròxim dissabte, 26 d'octubre.

Per a apuntar-vos o resoldre qualsevol dubte, ens podeu contactar per missatge privat o correu electrònic en qualsevol dels següents mitjans:

• Facebook: Asociación Herpetológica Timon
• Correu electrònic: aht.timon@gmail.com
• Instagram: @asociacion_timon

Esperem la vostra participació!

Un polissó arribat des d'Egipte: detectada la presència del lludrió ocel·lat a la Península Ibèrica

Possiblement arribaren a la Serra del Molar com a polissons en vaixells provinents del litoral d'Egipte, segons els resultats de les anàlisis filogenètiques.

La troballa es recull a un article en la revista internacional Amphibia-Reptilia i és una investigació conjunta de l'Associació Herpetològica Timon (AHT), IPHES, URV, IBE-CSIC-UPF, ULE, ICBiBE-UV i MNCN-CSIC.

Adult de lludrió ocel·lat, Chalcides ocellatus, de la Serra del Molar (Crèdits de la fotografia: Rubén Sánchez Mayo).

El lludrió ocel·lat (Chalcides ocellatus) és una espècie de rèptil amb una distribució que abasta gran part de la conca mediterrània, incloent-t’hi tot el Nord d’Àfrica, el Pròxim Orient, Anatòlia, Xipre, península Àtica, Creta, illes de l’Egeu, Sicília i Sardenya, i més enllà fins a Pakistan, Iemen i Somàlia, però que no havia estat detectada mai abans a la península Ibèrica. La descoberta s’ha donat a conèixer en un article científic publicat a la revista internacional Amphibia-Reptilia i del qual n’és l’autor principal Josep Francesc Bisbal-Chinesta, investigador doctorand a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Tot va començar a l’abril de 2017 durant una prospecció herpetològica (és a dir, de rèptils i amfibis) duta a terme per l’Associació Herpetològica Timon, de la qual també en forma part l’autor principal. El grup va descobrir una població viva de Chalcides ocellatus a la Serra del Molar, a l’extrem sud valencià, entre les desembocadures dels rius Segura i Vinalopó. Es tractava de la primera evidència de la presència d’aquesta espècie en àmbit ibèric. Aquest rèptil, paregut a una sargantana però amb les potetes curtes, s’assembla a l’autòcton lludrió ibèric (Chalcides bedriagai), però quan són adults són més grossos i llargs, arribant a superar fàcilment els 20 centímetres.

Amb aquest descobriment, sumat a l’existència a menys de dos kilòmetres de distància de l’antiga colònia fenícia de La Fonteta de Guardamar del Segura, que va estar en actiu entre fa 2.750 i 2.500 anys, i la hipòtesis d’una investigació del 2010 que vinculava l’expansió dels lludrions ocel·lats amb el comerç antic, es va decidir fer un estudi genètic per esbrinar l’origen de la població i si existia algun possible vincle amb una dispersió propiciada per l’ésser humà.

Es van agafar mostres genètiques prenent una petita porció de la cua, que regeneren en poc de temps, de cinc individus vius, que van ser alliberats al moment, i es van enviar a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE, centre mixte CSIC i Universitat Pompeu Fabra-UPF), on amb l’equip dels Drs. Salvador Carranza i Karin Tamar es van portar a terme les anàlisis moleculars. Es va extraure l’ADN genòmic i es va seqüenciar el gen mitocondrial cytb. Una vegada realitzat aquest procés, es van incloure les seqüències resultants per cadascun dels individus en un estudi filogenètic junt amb altres 146 mostres de Chalcides ocellatus d’arreu de la conca mediterrània.

Així s’ha demostrat una relació molt pròxima de lludrions ocel·lats de Serra del Molar amb altres de Grècia, Xipre, Turquia, Iemen i Somàlia, però especialment amb la zona oriental del Delta del Nil a Egipte. Josep F. Bisbal-Chinesta ha comentat: “Els autors de l’article plantegem que possiblement arribarien al territori valencià com a polissons en algun vaixell provinent dels ports situats al litoral d’Egipte, d’una manera anàloga a la plantejada per a la introducció de diverses espècies de rèptils en altres indrets de la Mediterrània”. 

La regió que envolta la Serra del Molar, i en general tot l’extrem sud valencià, ha tingut una llarga història de contactes amb el Mediterrani Oriental, però en destaquen dos: la segona meitat de la Primera Edat del Ferro i els darrers anys del Valiat Islàmic d’Al-Àndalus. Amb l’arribada dels fenicis i la fundació de la colònia de La Fonteta, tota la zona es va inundar de productes comercials d’origen egipci i oriental. Molts segles més tard, l’any 743, per aquell territori s’hi assentaren tropes islàmiques d’origen egipci per ordres d’Abu-l-Khattar al Hussam, governador musulmà d’Al-Àndalus. Fruit de la presència àrab va sorgir al segle X el monocultiu de palmeres a la regió, el qual encara continua i té com a exemple paradigmàtic l’Hort de Palmeres d’Elx. La plantació de plançons de palmeres d’origen egipci també podria ser un focus per a l’arribada de lludrions ocel·lats.

En aquest sentit, l’estudi mostra l’enorme impacte que té l’activitat humana en la distribució de les espècies terrestres i la gran mobilitat d’individus que genera. Luís Albero, coautor de l’estudi, investigador doctorand en Herpetologia a la Universidad de León i també president de l’Associació Herpetològica Timon assegura: “Aquest descobriment ens recorda que encara queda molt per fer en el camp de l’Herpetologia a la Península Ibèrica. A més, aquesta troballa ens reforça en la idea que els animals i els humans han estat en continua interacció al llarg de la història i això és important per a entendre la relació amb el planeta de cara al futur”.

L’evolució del paisatge de la Serra del Molar podria explicar la supervivència d’aquesta espècie de rèptil en un ambient relativament aïllat. Aquesta petita serra litoral era fins fa 300 anys una illa entre el mar i una zona d’albuferes salobres formada pels rius Vinalopó i Segura. De fet, actualment encara es troba rodejada per marjals i salines, el que possiblement també estiga impedint l’expansió de Chalcides ocellatus cap al continent.

Referència bibliogràfica

Bisbal-Chinesta J.F., Tamar, K., Gálvez, Á., Albero, L., Vicent-Castelló, P., Martín-Burgos, L., Alonso, M., Sánchez, R., Ortega, C., Gómez, A., Candel, D., Cervera, M., Carranza, S., Blain, H.-A. 2020. “Trade and stowaways: molecular evidence for human-mediated translocation of eastern skinks into the western Mediterranean”. Amphibia-Reptilia 41: 49-62. DOI:10.1163/15685381-20191249 

FONT: Nota de Premsa - Blog de Notícies de l'IPHES

Ectrodactília i cifosi, malformacions documentades en l'herpetofauna ibèrica

Al llarg dels últims mesos han vist la llum dues publicacions, en les que he participat juntament amb la meua companya de l'Associació Herpetològica Timon (AHT) Elena Berdún, que mostren alguns exemples de les malformacions que sofreixen les diferents espècies d'amfibis i rèptils de la Península Ibèrica. Es tracta d'observacions que es van recollir durant l'any 2018 en dues zones distintes, allunyades una de l'altra, Lleó i Catalunya.

La primera d'elles tingué lloc a Pozos, a la comarca lleonesa de Cabreira / Cabrera, on documentàrem una afecció per malformació vertebral, possiblement cifosi (kyphosis), que havia generat una enorme gepa a l'altura de la cintura escapular d'una femella jove de llangardaix ocel·lat o fardatxo ibèric, Timon lepidus ibericus.

Està publicat al volum 29(2) del Boletín de la Asociación Herpetológica Española, sota el títol "Malformación espinal en Timon lepidus de León":

La segona observació la recollírem a Sant Celoni, al Vallès Oriental català, on trobàrem un juvenil de gripau comú ibèric, Bufo spinosus, amb una ectrodactília múltiple que havia afectat la seua extremitat posterior dreta. En compte dels cinc dits normals, l'individu presentava un únic dígit articulat, un escurçament de la zona metatarsiana així com l’absència dels tubercles metatarsians. 

Aquesta anormalitat fisiològica, primer cas documentat per a Bufo spinosus, la publicàrem al volum 27 del Butlletí de la Societat Catalana d'Herpetologia i porta el títol de "Ectrodactília múltiple en juvenil de Bufo spinosus Daudin, 1803":

En els dos casos es desconeix l'origen de les malformacions. Tot i que sense un estudi genètic no pot excloure's un origen endogen per una mal-funció epigenètica, tampoc s’hi pot descartar qualsevol causa externa que derivés en elles. Les observacions es feren en llocs d'aprofitament agrícola, sotmesos a tractaments fitosanitaris, plaguicides i fertilitzants químics. Una altra possible causa per a ambdues anormalitats corporals és la depredació fallida i una posterior regeneració aberrant de les ferides.

"Bestioles de l'horta", pròxima xarrada divulgativa en Alboraia de l'Associació Herpetològica Timon (AHT)

El pròxim dijous 25 d'abril, a les 19:30 de la vesprada els companys Ferran Giménez i Javier Burgos de l'Associació Herpetològica Timon faran una xarrada divulgativa sobre els amfibis i rèptils que viuen a l'horta valenciana al Nostre Bar de la localitat d'Alboraia. Aquest acte obert a tots els públics serà tancat amb una picaeta vegana per als assistents.

El documental "Reptiles valencianos" premiat a la segona edició del certamen audiovisual Medi

El passat dimecres va tindre lloc el lliurament dels guardons de Concurs Medi, de documentals de medi ambient, organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Alcúdia. A l’acte va assistir el diputat de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, Josep Bort, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Alcúdia, Paco Sanz, i la regidora d’Educació Pilar Huertas.

Per segon any consecutiu el segon premi ha estat per al nostre company Javier Burgos, amb el documental "Reptiles valencianos" on retrata la part escatosa de l'herpetofauna del nostre país i parla també dels treballs que portem a terme des de l'Associació Herpetològica Timon, en especial els rescats de fauna atrapada a efectes-trampa. Ha estat guardonat també amb 450 euros.

L'any passat, com s'indica, també va ser guardonat Javier Burgos amb la segona posició, pel documental "Anfibios valencianos".

La primera posició d'enguany se l'ha emportada el realitzador Toni Lucas, amb "Fam de terra". El documental, centrat en Carcaixent, tracta la progressiva desaparició del paisatge citrícola valencià i s’ha endut el primer premi del certamen audiovisual, dotat amb 700 euros.  El tercer classificat ha estat el documental “Paisatges del Maestrat”, dotat amb 250 euros. El realitzador Juanmi Ponce descobreix aquesta comarca històrica en risc de despoblament des d’un punt de vista social, cultural i ambiental.

En l’acte de lliurament dels premis, que ha tingut lloc dimecres 30 de febrer a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, el jurat ha destacat la diversitat temàtica de les obres premiades, així com el nivell qualitatiu dels 10 treballs que s’hi han presentat. El jurat del concurs ha estat conformat per professionals del sector audiovisual, provinents del mitjà de comunicació Samaruc Digital, així com de representants d’organitzacions ecologistes, com ara Xúquer Viu, Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró i de la Diputació de València.

Els altres treballs premiats poden visualitzar-se en el portal del Concurs de Medi en Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCyGBsrCyrRKodhyIutyAPdQ/videos 

"Rescats de fauna a efectes-trampa", reportatge a la televisió pública valenciana À Punt.

El pròxim dimecres, dia 28 de novembre, s'emetrà a partir de les 14:00 a la televisió pública valenciana À Punt el reportatge que hem gravat recentment els companys de l'Associació Herpetològica Timon amb l'equip del programa "Terra viva" sobre efectes-trampa, estructures de creació humana com cisternes, basses, aljubs, pous, etc., on hi queda atrapada la fauna salvatge i acaba morint. Els membres de l'AHT, especialment el nostre company Miguel Alonso, portem anys rescatant milers d'animals del seu interior, de manera totalment altruista i moltes vegades posant en risc la nostra integritat física. Amb aquest reportatge esperem que es difonga aquesta problemàtica entre el públic general i a poc a poc avancem cap a una solució de base (per exemple, amb la instal·lació obligatòria de rampes d'eixida en totes aquestes estructures).

"Camaleons del sud valencià", reportatge a la televisió pública valenciana À Punt

Demà, dijous 22 de novembre, s'emetrà a partir de les 14:00 en À Punt el reportatge que hem gravat recentment els companys de l'Associació Herpetològica Timon sobre camaleons a les comarques valencianes de L'Alacantí i Baix Vinalopó, junt amb el biòleg Emilio Rosillo i amb l'equip del programa "Terra viva". En ell explicarem al públic valencià com aquesta espècie de rèptil ha arribat al nostre país i per què les seues poblacions s'han expandit ràpidament, especialment a la zona més meridional. Aixina que ja ho sabeu, ens veiem a la tele!

Rescatant amfibis i rèptils a la televisió: la problemàtica dels efectes-trampa a "Terra Viva" d'À Punt

Al llarg de les últimes setmanes els membres de l'Associació Herpetològica Timon hem gravat diversos programes sobre rèptils i amfibis per a la televisió pública valenciana, À Punt, que s'emetran en dates pròximes. Les temàtiques van des dels gripaus d'esperons del Parc Natural de l'Albufera de València a les poblacions de camaleons mediterranis de les comarques del sud valencià. Però el més especial per a nosaltres és el que hem enregistrat per al programa "Terra Viva" en el que tractarem la problemàtica dels "efectes-trampa", estructures de construcció humana on queda atrapada la fauna salvatge, que ocasionen milers i milers de morts cada any al nostre país.

Explicant què és un efecte-trampa a la gravació del programa "Terra Viva" d'À Punt. (Fotografia d'Emilio Rosillo Parra).

Estem molt agraïts a la productora del programa pel seu interès i per haver-nos donat l'oportunitat de denunciar aquest impacte antròpic tan negatiu per a la nostra fauna, especialment per als amfibis i rèptils autòctons, però que ha quedat totalment ocult a l'opinió pública per la popularitat d'altres temàtiques "animalistes". La visualització a la televisió pública valenciana del treball realitzat als rescats que organitzem, especialment en aquells que lidera el company Miguel Alonso, és un xicotet pas que ens apropa més al comú de la població i a la seua sensibilització. Amb sort aquest serà el primer de molts passos futurs.

Un dels moments de gravació amb l'equip del programa "Terra Viva" d'À Punt: l'eixida de Miguel Alonso de l'interior d'una cisterna abandonada, d'on rescata un sub-adult de fardatxo bètic, Timon nevadensis.

AHT: Redescobert el gripau d'esperons, Pelobates cultripes, a L'Albufera de València després de 23 anys sense registres

Després de més de 20 anys desaparegut, s'han tornat a detectar enguany exemplars de gripau d'esperons al parc natural valencià.

Biòlegs de l’Associació Herpetològica Timon (AHT) han redescobert la presència del gripau d’esperons, Pelobates cultripes, al Parc Natural de L'Albufera de València. Feia més de 20 anys que no hi havia registres de la presència de d’aquest amfibi a la zona, motiu pel qual se’l considerava extingit.

La troballa es va produir a la primavera d’enguany, en un estudi de la biodiversitat de les mallades dunars, concentracions temporals d’aigua dolça situades a la franja litoral del parc natural. "Durant la nostra investigació ens trobàrem per sorpresa amb capgrossos de gripaus d’esperons a una xicoteta mallada, fet que ens va alegrar perquè era la primera vegada que se’ls detectava després de 23 anys sense cap cita" assenyala Ángel Gálvez, membre de l’AHT i també investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. "Portàrem a terme un control del desenvolupament d’aquests capgrossos que ens confirmà que se tractava de Pelobates cultripes, estudi que finalment hem publicat a una revista científica". A més, posteriors visites a aquestes mallades han confirmat també la presència de gripaus d’esperons adults i l’existència d’una població estable.

Aquesta espècie de gripau, que té una gran capacitat per a excavar i soterrar-se gràcies als esperons que té en les seues extremitats posteriors, és un dels amfibis més amenaçats de la C. Valenciana, a causa de la destrucció dels ecosistemes i a la urbanització desmesurada de les zones dunars de la costa, un dels seus hàbitats preferits. També aquesta capacitat per a amagar-se subterràniament podria explicar la seua aparent desaparició de l’espai protegit, al tractar-se també d’un amfibi nocturn i de costums molt discrets.

"El redescobriment del gripau d’esperons, una espècie greument amenaçada, ens serveix per a confirmar la gran importància que hi té L'Albufera de València com a punt calent per a la conservació de la biodiversitat del nostre país, especialment en un grup tan desconegut per a la ciutadania com és el dels amfibis autòctons", indica Luis Albero, president de l’AHT. També ha incidit que "las fortes pluges dels darrers dies són un bona senyal per al seu futur immediat, perquè emplenaran de nou d’aigua dolça les mallades i així s’assegurarà que podran criar de nou sense problemes per la sequera que estàvem patint al llarg dels últims anys".

Adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes, a L'Albufera de València (Fotografia de Javi Burgos).

Premsa publicada:

Diarilaveu: "El gripau d'esperons torna a ser detectat a l'Albufera després de més de 20 anys desaparegut".

Levante-EMV: "El sapo de espuelas reaparece en l'Albufera 23 años después".

Riberaexpress.es: "Redescoberta a l'Albufera una espècie de gripau excavador".