El llangardaix atlàntic o "lagarto majorero", Gallotia atlantica, és un saure de la família Lacertidae endèmic de les Illes Canàries Orientals. És un llangardaix de mida xicoteta-mitjana, amb escates dorsals grans, de forma rectangular i lleugerament aquillades. Té la coloració dorsal grisa, ocre, marró, verd-grisenca o negrosa, arribant fins i tot a ser en alguns casos melànics. Els mascles posseeixen dues fileres de ocels blaus o verds en cada costat, que en alguns casos poden arribar a convergir en grans taques laterals. Els juvenils presenten dues línies dorsals clares que destaquen sobre un fons de color més fosc, mentre que els sub-adults la coloració és bruna o d'un verd apagat.
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, al conus d'un antic volcà (centre de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, al conus d'un antic volcà (centre de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a una cinglera volcànica (oest de Lanzarote, Islas Canarias). |
Avui dia s'admeten dues subespècies: Gallotia atlantica atlantica distribuïda per Lanzarote, La Graciosa, Montaña Clara, Alegranza i Roque del Este; i Gallotia atlantica mahoratae, distribuïda per Fuerteventura i Lobos, i introduïda a Arinaga (Gran Canària). Abans s'admetia l'existència d'una altra subespècie Gallotia atlantica laurae al malpaís de la Corona de Lanzarote, caracteritzada per una mida major, tendència al melanisme i ocels laterals dels mascles amb tendència a fusionar-se, si bé actualment se l'inclou dins de Gallotia atlantica atlantica.
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, de l'antiga sub-espècie Gallotia atlantica laurae i actualment adscrit a Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Detall del cap d'un mascle adult de llangardaix atlàntic, de l'antiga sub-espècie Gallotia atlantica laurae i actualment adscrit a Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, de l'antiga sub-espècie Gallotia atlantica laurae i actualment adscrit a Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Mascle adult de llangardaix atlàntic, de l'antiga sub-espècie Gallotia atlantica laurae i actualment adscrit a Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
Apareix en pràcticament tots els hàbitats insulars, des arenals litorals fins a zones urbanes i zones arbrades i de matolls termòfils, arribant a les zones més altes de les illes, encara que sí està absent en zones de laves recents sense vegetació. Té una dieta omnívora oportunista, basada principalment en invertebrats encara que també consumeix flors, fruits i fulles, i fins i tot s'han documentat casos de canibalisme sobre juvenils. Les còpules es produeixen a la primavera i les eclosions al llarg de l'estiu i inicis de la tardor. Els individus de llangardaix atlàntic estan actius pràcticament tot l'any i sols redueixen la seua activitat en els moments més càlids del dia a l'estiu.
 |
| Juvenil de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a una cinglera volcànica (oest de Lanzarote, Islas Canarias) |
 |
| Juvenil de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a un zona periurbana (nord de Lanzarote, Islas Canarias) |
 |
| Sub-adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a un antic conus volcànic (centre de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Femella sub-adulta de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a un antic conus volcànic (centre de Lanzarote, Islas Canarias). |
 |
| Esquelet d'un adult de llangardaix atlàntic, Gallotia atlantica atlantica, a una zona de tabaibas (nord de Lanzarote, Islas Canarias). |
