dilluns, 23 d’abril de 2018

Els dragons de Sant Jordi

Hui celebrem Sant Jordi, un dels antics patrons del Regne de València i encara la santedat protectora principal als imaginaris col·lectius de Catalunya i d'Aragó. Un sant tradicionalment representat matant al temible dragó, reciclant vells mites pagans d'arrel indoeuropea que explicaven l'antic conflicte entre l'ordre i el caos. Però ara amb el cristianisme, verbigràcia de Joan l'Apokaleta i la seua nova interpretació de l'escatologia monoteista a l'exili en l'illa de Patmos, el monstre passava a simbolitzar l'antitesi de l'Església cristiana, als textos que donarien lloc a l'últim llibre de la Bíblia, l'Apocalipsi de Sant Joan.

Un llegat cultural i religiós que xoca amb un altre fet de la cultura popular: i és que utilitzem el mateix nom per a la malèvola criatura que per a nomenar eixos xicotets rèptils que corretegen pels murs verticals de les nostres cases i carrers. "Dragons" i "dragonets", comuns i rosats, Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus. L'ús quotidià d'aquestes paraules ha fet, des de la nostra infantesa, molt menys terrible eixe monstre reptilià que el sant cavaller feria de mort i fer-nos imaginar un altre final d'aquell duel mil·lenari.

I es que per Sant Jordi jo vaig amb el dragó!

(Per a acabar, una foteta d'un individu valencià de dragonet comú, Tarentola mauritanica, per a la Diada de Sant Jordi).

Adult de dragonet comú, Tarentola mauritanica (Ribera Alta, C. Valenciana).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada