dilluns, 7 de maig de 2018

De l'Atapuerca de l'Homo antecessor a la València de la Contrareforma: rèptils i amfibis a les "XI Jornadas de Jóvenes Investigadores en Arqueología" de Tarragona (JIA 2018)

El vinent dimecres dia 9 de Maig i fins el dissabte dia 12 es celebraran a la ciutat catalana de Tarragona les "XI Jornadas en Jóvenes Investigadores en Arqueología", organitzades per l'Associació de Joves Investigadors d'Arqueologia de Tarragona. Es tracta d'un encontre anual que reuneix, com el seu propi nom indica, joves investigadors en el món de l'Arqueologia i ciències auxiliars d'arreu de la Península Ibèrica i també d'Amèrica Llatina. Des del grup de Paleoherpetologia de l'Institut Català en Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) participarem aportant dues recerques a les presentacions que se succeiran al llarg d'aquestos dies, concretament dins de la sessió "Fauna en movimiento y paisaje en evolución", la vesprada del dijous 10 de Maig a l'Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, centrada en estudis referents als canvis paleobiogeogràfics, paleoclimàtics i paleoambientals succeïts al llarg del Quaternari fins a l'actualitat.

El primer dels treballs que presentarem és "Estudio de la riqueza y diversidad de especies de herpetofauna en los yacimientos de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España)", on la meua companya Almudena Martínez Monzón s'encarregarà d'exposar els nous descobriments de l'estructura de les comunitats d'herpetofauna dels darrers 1.2 milions d'anys provinents dels jaciments de la Serra d'Atapuerca, analitzant la riquesa i diversitat d'aquestes associacions i relacionant els canvis observats amb les alteracions climàtiques, així com amb la resta dels registres paleontològics, com són els micromamífers, el pol·len o la macrofauna. Aquest treball continua aprofundint el coneixement de l'evolució dels amfibis i rèptils al terç nord de la Península Ibèrica i especialment als jaciments d'Atapuerca, iniciat fa més de deu anys pel doctor Hugues Alexandre Blain, i que encara ens ha de donar noves i gratificants sorpreses en un futur proper.

El segon treball aportat té pel títol "`Cocodrilos en las iglesias': un caso temprano de la llegada antrópica de especies americanas a Europa" i en ell presentaré els nous avanços en el meu estudi sobre la presència de cocodrilians dissecats a diverses esglésies catòliques d'època moderna i la seua relació amb la colonització europea d'Amèrica. Aquest continua tenint com a fil conductor i exemple d'estudi el cas del Dragó del Patriarca, el cocodril americà dissecat exhibit a l'església del Reial Col·legi del Corpus Christi de la ciutat de València. Concretament presentaré nous avanços sobre la seua contextualització i significació històrica en un moment especialment convuls de l'Edat Moderna del Regne de València, com són aquells anys marcats per les noves polítiques de persecució a les minories religioses de la Contrareforma, pel perill permanents dels atacs berberiscos, promoguts com a factor desestabilitzador per l'Imperi Otomà, i l'expulsió dels moriscos de 1609. Però també emmarcat dins dels primers contactes al Vell Món amb la fauna provinent del Nou Món a l'altra banda de l'Atlàntic, un viatge de dues direccions i que a nivell faunístic ha comportat, entre d'altres, un intercanvi faunístic que actualment forma part del problema de les "espècies invasores".

Podeu consultar els resums de les nostres intervencions als enllaços següents:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada