Herp Trip - Final d'hivern al Piemont

Fa uns dies l'equip de Paleoherpetologia de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) vam estar uns dies a Torí, la capital italiana del Piemont, per a fer unes jornades de treball acadèmic convidats pel paleontòleg Massimo Delfino de la Università degli Studi di Torino (UNITO). Aprofitant la nostra estada, i gràcies als diversos membres de la Societas Herpetologica Italiana (SHI) que actuaren com a amfitrions, vàrem poder fer-hi unes curtes excursions de camp per a conèixer de primera mà l'herpetofauna que viu per aquelles contrades, als peus dels Alps.

No obstant això, érem molt conscients que en aquella regió els primers dies de març no són els millors per a veure amfibis i rèptils, menys encara després d'un hivern especialment sec en la zona del nord d'Itàlia. Aquest dèficit hídric era especialment visible a la vegetació, molt seca i groguenca, quan en aquestes alçades de l'any ja deuria començar a enverdir. 

La primera parada de la ruta fou a les muntanyes del nord de la ciutat de Biella, als primers contraforts dels Alps. L'objectiu era buscar algun vipèrid dels que hi viuen allà, però el mal oratge no ens acompanyava, amb temperatures encara massa baixes i un vent que anava poc a poc en augment. Per sort se'ns va creuar una xicoteta sargantana, que resultar ser un mascle de Zootoca carniolica. Aquesta sargantana de torbera, a diferència de la majoria de sub-espècies de Zootoca vivipara (menys Zootoca vivipara louislantzi) és ovípara i els estudis moleculars indiquen que té una història evolutiva pròpia molt llarga, que va divergir de la resta de Zootoca a un nivell molt basal, el que fa que siga proposada la seua categoria d'espècie.

Mascle de sargantana de Carniola, Zootoca carniolica (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Mascle de sargantana de Carniola, Zootoca carniolica (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

A banda d'aquest mascle vàrem poder veure més individus, entre ells alguns juvenils, que corretejaven veloçment i desapareixien entre els grans rocs alpins.

Després d'unes quantes hores muntanya amunt, arribant fins als 1.700 metres d'altitud, decidírem iniciar el camí de tornada cap a la vall del Po, a veure si hi havia més sort en terres més planes. Així que ens dirigírem cap a uns prats amb tolls d'aigua temporals, zona de cria d'algunes espècies d'amfibis. A l'inici de la ruta, sobre unes pedres aïllades un grupet de sargantanes roqueres, Podarcis muralis, fugen de la nostra presència. Poc després, en el primer dels tolls inspeccionats es deixà veure uns escassos segons abans de desaparèixer entre el fang del fons un mascle de tritó comú, Lissotriton vulgaris meridionalis. A prop seu un altre mascle, en aquest cas de granota àgil, Rana dalmatina, botava entre les fulles caigudes dels arbres adjacents fins a entrar al propi toll.

Mascle de granota àgil, Rana dalmatina (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Mascle de granota àgil, Rana dalmatina (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

A la resta dels tolls no aconseguim detectar-hi presència d'amfibis adults, però en canvi sí n'estaven plens de postes d'ous de Rana dalmatina.

Posta d'ous de granota àgil, Rana dalmatina (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Posta d'ous de granota àgil, Rana dalmatina (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

I entre els matolls dispersos circumdants, adults i juvenils de llangardaix verd, Lacerta bilineata, termo-regulen la seua temperatura corporal a l'escalf del Sol de la vesprada.

Mascle adult de llangardaix verd, Lacerta bilineata (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Amb la nit ja sobrevinguda, ens enfilem fins a les llomes que envolten la pròpia ciutat de Torí a la recerca de més amfibis, amb un objectiu especial: trobar la sub-espècie autòctona del tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana, a una zona de tolls semi-permanents a l'interior d'una fageda periurbana.

La primera aturada és a un toll que recentment havia sigut recuperat per una associació mediambiental local com a punt de reproducció per a amfibis, ja que abans es trobava infestada d'espècies invasores, especialment de carpins daurats. Ara és el lloc on la població local de gripau comú europeu, Bufo bufo, es concentra per a reproduir-se. Desenes i desenes de mascles es congreguen a l'aigua esperant atraure amb els seus curts cants les femelles que, en menor quantitat, ronden per la zona. 

Mascle de gripau comú europeu, Bufo bufo (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Amplexe de gripau comú europeu, Bufo bufo (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

A un segon toll hi trobem tres femelles gràvides de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana. La seua coloració resulta molt curiosa, amb un color de fons verd grisenc i de vegades contrastat amb taques d'un marró fosc, molt diferent al que presenten els individus ibèrics de la sub-espècie Ichthyosaura alpestris cyreni

Femella gràvida de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Femella gràvida de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Femella gràvida de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Femella gràvida de tritó alpí, Ichthyosaura alpestris apuana (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).

Per a acomiadar-nos del lloc i de l'excursió nocturna, un últim mascle de granota àgil intenta passar desapercebut entre la molsa que creix a la base dels faigs.

Mascle de granota àgil, Rana dalmatina (Piemont / Piemonte, Repubblica Italiana).


Recompte d'espècies:
  - Lissotriton vulgaris
       - Lissotriton vulgaris meridionalis

  - Ichthyosaura alpestris
       - Ichthyosaura alpestris apuana
  - Rana dalmatina