Així es recull en un article publicat a la prestigiosa
revista Quaternary Science Reviews. L'estudi està encapçalat pel
company Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la URV,
i s’ha basat en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats en les últimes
campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce.
 |
Una femella adulta de serp blanca, Zamenis scalaris, passejant-se pel jaciment arqueo-paleontològic de Fuente Nueva 3. |
Els canvis climàtics s'han anat succeint al llarg de el
temps. Un d'ells va tenir lloc fa sobre 1,4 milions d'anys, quan es va avançar d'un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s'ha registrat molt bé en els jaciments arqueo-paleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d'Orce (Granada), i ara s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi de milers de restes fòssils d'amfibis
i rèptils, ja que la presència o no d'aquests animals dóna moltes pistes sobre
el clima i el paisatge esdevingut en cada època.
Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad
de Granada (UGR) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES) de Tarragona, hem aconseguit reconstruir l'evolució de
l'hàbitat i del clima en què van desenvolupar les seues vides els primers grups
humans que van habitar Orce fa sobre 1,4 milions d'anys, els més antics de l’Occident
europeu. Així es constata en un article que acabem de publicar la
prestigiosa revista Quaternary Science Reviews, signat en primer
lloc per Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la
Universitat Rovira i Virgili (URV). Alhora, l'estudi que ara es dóna a conèixer
s'emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta de Andalucía, i coordinat
pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel
Jiménez-Arenas.
 |
| Campanya d'excavació de Fuente Nueva 3, 2020 (Crèdits: UGR). |
La investigació s'ha basat en l'anàlisi de restes òssies d'amfibis
i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d'Orce, bàsicament amfibis anurs (Discoglossus
sp., Pelobates cultripes, Epidalea calamita, Bufotes
viridis s.l., Hyla sp., Pelophylax cf. perezi) i
rèptils escatosos (Ophisaurus sp., Malpolon monspessulanus, Natrix
maura, Natrix natrix s.l., cf. Coronella sp. i Zamenis
scalaris), molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i
el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels
jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), han facilitat també l'avanç de la investigació, ja que s'ha
obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.
Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les
primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals
diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, els
quals han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa
occidental. D'aquesta manera, s'ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4
milions d'anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada
vegada més fredes i àrides. Serà a Fuente Nueva 3 on s'arribarà al màxim
d'aridesa i fred, fa 1,3 milions d'anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a
condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions
humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d'adaptar-se a les
noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior,
i sobreviure amb un clima i un paisatge diferents.
Referència bibliogràfica:
