Així ho plantegem en un estudi realitzat sobre restes d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca. Una vegada més, l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.
Actualment, els efectes de l'antropització estan generant
una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una
investigació que s’acaba de fer pública a la revista Palaeontology, amb un
article que té com a signant principal a la nostra companya Almudena
Martínez-Monzón, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ),
demostrem que el declivi actual d'amfibis i rèptils està provocat en gran part
per l'efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari
i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L'estudi
es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de
fa un milió d'anys fins a l'actualitat.
Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan
seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s'ha relacionat a vegades amb
l'actual canvi climàtic, però l'anàlisi del passat ens aporta una altra visió.
Durant el Quaternari, des de fa dos milions i mig d'anys, aquests grups
d'animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques
alteracions al llarg d'aquest període, durant el qual van esdevenir molts
canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest
interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es
planteja en aquest estudi de l'IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi hem
participat el Dr. Hugues Alexandre Blain i el Dr. Josep Francesc Bisbal-Chinesta (servidor), a més de la Dra. Glòria
Cuenca-Bescós, directora de l'Instituto Universitario de Investigación en
Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad
de Zaragoza i responsable de l'estudi dels xicotets vertebrats en el Projecte
Atapuerca.
Els resultats d'aquesta investigació indiquen que els majors
pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes
considerats anàlegs a l'interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat
ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament
estadis glaceres).
Una altra de les conclusions principals és que, en la
majoria dels casos, l'heterogeneïtat d'aquestes comunitats es restableix
després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a
nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els
canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a
l'alteració. Això fa pensar en la importància de l'efecte antròpic negatiu
sobre la pèrdua de variació actual d'amfibis i rèptils per sobre dels canvis
climàtics.
L'equip científic encapçalat per l'IPHES-CERCA i la URV hem arribat a aquesta conclusió després d'haver estudiat l'evolució de la
diversitat d'amfibis i rèptils d'una de les seqüències més completes del
Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que
recull una mica més de l'últim milió d'anys. Això ho vàrem dur a terme per tal
d'establir l'efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d'amfibis i
rèptils i reconèixer la reacció d'aquests grups davant els canvis climàtics
esdevinguts durant el Plistocè.
Amb aquesta finalitat s'ha estudiat la riquesa d'espècies
(nombre d'espècies) i s'ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de
Simpson), relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models
de regressió, entre d'altres. D'aquesta manera, una vegada més, l'estudi de
materials del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i
contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.
Referència bibliogràfica:
Font: Nota de premsa de l’IPHES
