Malgrat la situació encara
imperant de pandèmia, durant 2021 s'ha continuat amb el treball de camp del II
Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana, tant per part dels membres de
l'Associació Herpetològica Timon (AHT) com pels nostres
col·laboradors voluntaris. Durant aquest període s'han recopilat a més cites procedents
de bases de dades externes, destacant el Banc de Dades de Biodiversitat (BDBCV) de la Generalitat Valenciana i el programa SIARE de l'Associació
Herpetològica Espanyola (AHE). Des d'ací el nostre agraïment a totes dues
entitats per la seua imprescindible col·laboració en el projecte.
Quant al nombre de cites, tenim
actualment informació sobre la presència d'amfibis i rèptils en la totalitat de
quadrícules UTM 10x10km del territori autonòmic, i d'una gran
majoria de les quadrícules UTM 5x5km, com es pot veure en el següent
mapa:
Com pot veure's, hi ha
diferències per zones quant al nivell de prospecció. En general, les zones
costaneres han rebut una major atenció, la qual cosa segurament és degut a la
major presència humana en elles, el que permet recaptar més cites fruit
d'observacions casuals. Les zones interiors, de gran interés per la major
conservació dels seus hàbitats, han sigut comparativament menys prospectades i,
per tant, han rebut un menor nombre de cites. De cara a 2022 i anys successius
convindria incrementar el grau de prospecció de zones interiors com les comarca
de Requena-Utiel, la Vall d'Aiora, l'Alt Palància, la Serrania, etc.
Quant al nombre d'espècies per quadrícula, pot veure's en el següent mapa:
Com en el cas del nombre de cites, s'observa una major diversitat d'espècies en
quadrícules costaneres, fruit del major esforç de prospecció. Destaquen, no
obstant això, algunes quadrícules interiors amb bastants espècies, com algunes
del Racó d'Ademús i Els Ports/Alt Maestrat. La província d'Alacant presenta a
més un millor grau de prospecció que les de València i Castelló, especialment
en la seua zona centre i nord.
Quant a l'abundància d'espècies
per quadrícules, com a mostra la figura anterior, les espècies més freqüents
són aquelles més fàcilment detectables, ja siga per abundància i/o proximitat a
l'home (T. mauritanica, P. algirus, P. perezi),
o per la seua detectabilitat, cas d'algunes serps que es veuen sovint
atropellades (M. monspessulanus, Z. scalaris).
Les espècies més escasses, presents en un únic punt, són l'introduït tritó
pigmeu (T. pygmaeus) i el molt amenaçat gripauet
pintat ibèric (D. galganoi); aquesta última espècie mereixeria una
especial atenció per a trobar noves poblacions en el nostre territori. La
distribució detallada de cada espècie per quadrícules 10x10km, així com
l'assignació de quadrícules, pot trobar-se en el visor del II Atles: https://mcohyla.github.io/herpetoscv/
En resum, el projecte del II
Atles avança a bon ritme en els dos anys que porta actiu, però es necessita un
major treball de camp en determinades zones de l'interior. Donada la informació
de què disposem quant al nombre d'espècies per quadrícula, pensem que la xifra
real ha de superar les 10-15 espècies en pràcticament totes les
quadrícules UTM 10x10km de la Comunitat Valenciana, i aqueix
seria doncs l'objectiu a aconseguir abans de la publicació del II Atles, encara
que podria ser superat si l'esforç i participació és suficient. Finalment i més
important, des de l’AHT i la coordinació del II Atles agraïm sincerament
la col·laboració de tots els voluntaris que han aportat cites, ja que sense la
seua aportació aquest projecte no seria possible.
