Herp Trip - Amfibiada de tardor

Les pluges de la tardor reinicien el cicle dels amfibis. Després dels mesos càlids i secs de l’estiu els aiguats de setembre i octubre són una benedicció que revifa la vida dels anurs amb la humitat i la baixada de temperatures. Aixina que reprenem el mateix camí que ja prenguérem a “l’amfibiada de primavera” i ens dirigim a les Terres de l’Ebre per a retrobar-nos amb el ressorgiment dels gripaus i granotes.

De camí identificàrem des de la carretera una xicoteta bassa abandonada, de la que rescatàrem un molt desmillorat, famèlic i flac tòtil o gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax.

Adult de tòtil, Alytes obstetricans pertinax (Alt Camp, Catalunya).

Arribats a la comarca de la Ribera de l’Ebre esperem l’inici de la nit a la vora d’un abeurador on centenars de larves de tòtil completen la seua metamorfosi.

Metamòrfic de tòtil, Alytes obstetricans pertinax (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Amb la foscor iniciem el carrileig pels camins rurals, retirant els amfibis dels llocs més perillosos i evitant la seua mort aixafats per les rodes dels cotxes. En aquesta ocasió l’amfibi que més predomina sobre la resta amb la seua presència és el gripau d’esperons, Pelobates cultripes. Hi trobem desenes d’individus, adults i juvenils, immòbils tots ells enmig de la negror.

Juvenil i adult de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya). 

Femella adulta de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Femella de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Femella de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

En una de les ocasions ens trobàrem amb un mascle i una femella junts de Pelobates cultripes, el que ens permet veure el seu dimorfisme sexual.

Femella (esquerra) i mascle (dreta) de gripau d'esperons, Pelobates cultripes (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Però també trobem una bona representació del gripau corredor, Epidalea calamita, aquestos sí molt més actius en comparació amb els anteriors, fent homenatge al seu nom comú.

Sub-adult de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Juvenil de gripau corredor, Epidalea calamita (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Molt més escàs és ací el gripau comú ibèric, Bufo spinosus. Als marges dels camins localitzàrem tres individus, tots ells mascles adults, i un únic juvenil.

Juvenil de gripau comú ibèric, Bufo spinosus (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Mascle de gripau comú ibèric, Bufo spinosus (Ribera d'Ebre, Catalunya).

A les acaballes de la nit veiérem finalment dues espècies més d’anurs, fins ara absents. Primerament aparegué al bellmig d’una carretera asfaltada un gripauet mediterrani, Pelodytes hespericus, que retiràrem a una zona propera de canyes.

Adult de gripauet mediterrani, Pelodytes hespericus (Ribera d'Ebre, Catalunya).

Finalment, mentre ja empreníem el camí de tornada cap a casa ens creuàrem amb un juvenil de granota verda comuna, Pelophylax perezi, emergint d'un canyar.

Juvenil de granota verda comuna, Pelophylax perezi (Ribera d'Ebre, Catalunya).

I amb aquesta darrera troballa completàvem el llistat d’anurs de la zona, evidenciant-nos que efectivament les pluges havien despertat de nou el cicle vital de gripaus, gripauets i granotes.


Recompte d'espècies:
- Alytes obstetricans pertinax
- Pelodytes hespericus
- Pelobates cultripes
- Pelophylax perezi
- Bufo spinosus
- Epidalea calamita