dissabte, 18 d’agost de 2018

Les picades estiuenques dels mosquits

Els humans molt sovint creiem, gràcies al nostre antropocentrisme, que tots els mals del món estan ací per a "fotre'ns l'existència" expressament a nosaltres, com si no forem una part més de les milers d'interaccions tròfiques que es produeixen en qualsevol ecosistema terrestre, encara que a hores d'ara estiguem a la cim de qualsevol piràmide ecològica. I és que vegades se'ns oblida que qualsevol "molèstia natural" també afecta a altres éssers vius. 

Si hi ha precisament un tipus de "molèstia natural" que caracteritze l'estiu a l'àrea mediterrània són els mosquits. Aquestos invertebrats dípters (de dues ales) són capaços d'amargar-nos les vacances estivals amb les seues picades, sobretot a la nit. I ho fan concretament les femelles dels mosquits, que són hematòfagues perquè necessiten consumir sang d'animals vertebrats per a poder obtindre les proteïnes necessàries per al desenvolupament de la posta d'ous. Però nosaltres no som les seues úniques víctimes, de fet els mosquits existeixen des de molt abans que la Humanitat apereguera sobre aquest planeta i segurament continuaran quan nosaltres ja no estiguem rondant pel món.

Els qui ens dediquem a la fotografia d'herpetofauna de tant en tant podem capturar alguna d'eixes interaccions tròfiques co-protagonitzades per mosquits i no ser necessàriament nosaltres els altres co-protagonistes, amb el paper de víctima, tot i l'especial fixació que hi tenim per visitar punts d'aigua a la nit, amb el conseqüent atractiu que representem per a tota femella hematòfaga que hi haja pels voltants. N'és el cas que acompanya aquestes línies, protagonitzat per una femella de mosquit (familia Culicidae, possiblement de l'espècie Anopheles atroparvus) i una granota comuna Pelophylax perezi.

La granota es trobava immòbil al damunt de la vegetació fluvial d'un riu d'aigües temporals a la comarca catalana del Tarragonès, sense aparentment notar la picada que la femella de mosquit li estava efectuant a la seua esquena, absorbint-li la sang. Les males condicions de llum i la precarietat entre mantindre l'equilibri i no espantar a la granota no van permetre fer-hi cap meravella de foto, però sí aconseguir documentar gràficament l'escena

Femella de mosquit picant a una granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Detall d'una femella de mosquit picant a una granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Siga per raó del primer flash, a l'adonar-se de la meua presència, o siga per qualsevol altre motiu, la granota decidí que ja hi havia prou d'immobilitat voluntària i va endinsar-se a l'aigua entre les algues, deixant a la femella de mosquit flotant sobre la superfície però ja plena del líquid vital extret a l'anur. La segona i última foto és l'últim testimoni d'aquest troballa casual.

Moment de la fugida de la granota endinsant-se entre les algues aquàtiques.

Detall de la femella de mosquit surant a la superfície de l'aigua.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada