Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pelophylax perezi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pelophylax perezi. Mostrar tots els missatges

Les picades estiuenques dels mosquits

Els humans molt sovint creiem, gràcies al nostre antropocentrisme, que tots els mals del món estan ací per a "fotre'ns l'existència" expressament a nosaltres, com si no forem una part més de les milers d'interaccions tròfiques que es produeixen en qualsevol ecosistema terrestre, encara que a hores d'ara estiguem a la cim de qualsevol piràmide ecològica. I és que vegades se'ns oblida que qualsevol "molèstia natural" també afecta a altres éssers vius. 

Si hi ha precisament un tipus de "molèstia natural" que caracteritze l'estiu a l'àrea mediterrània són els mosquits. Aquestos invertebrats dípters (de dues ales) són capaços d'amargar-nos les vacances estivals amb les seues picades, sobretot a la nit. I ho fan concretament les femelles dels mosquits, que són hematòfagues perquè necessiten consumir sang d'animals vertebrats per a poder obtindre les proteïnes necessàries per al desenvolupament de la posta d'ous. Però nosaltres no som les seues úniques víctimes, de fet els mosquits existeixen des de molt abans que la Humanitat apereguera sobre aquest planeta i segurament continuaran quan nosaltres ja no estiguem rondant pel món.

Els qui ens dediquem a la fotografia d'herpetofauna de tant en tant podem capturar alguna d'eixes interaccions tròfiques co-protagonitzades per mosquits i no ser necessàriament nosaltres els altres co-protagonistes, amb el paper de víctima, tot i l'especial fixació que hi tenim per visitar punts d'aigua a la nit, amb el conseqüent atractiu que representem per a tota femella hematòfaga que hi haja pels voltants. N'és el cas que acompanya aquestes línies, protagonitzat per una femella de mosquit (familia Culicidae, possiblement de l'espècie Anopheles atroparvus) i una granota comuna Pelophylax perezi.

La granota es trobava immòbil al damunt de la vegetació fluvial d'un riu d'aigües temporals a la comarca catalana del Tarragonès, sense aparentment notar la picada que la femella de mosquit li estava efectuant a la seua esquena, absorbint-li la sang. Les males condicions de llum i la precarietat entre mantindre l'equilibri i no espantar a la granota no van permetre fer-hi cap meravella de foto, però sí aconseguir documentar gràficament l'escena. 

Femella de mosquit picant a una granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Detall d'una femella de mosquit picant a una granota comuna, Pelophylax perezi (Tarragonès, Catalunya).

Siga per raó del primer flash, a l'adonar-se de la meua presència, o siga per qualsevol altre motiu, la granota decidí que ja hi havia prou d'immobilitat voluntària i va endinsar-se a l'aigua entre les algues, deixant a la femella de mosquit flotant sobre la superfície però ja plena del líquid vital extret a l'anur. La segona i última foto és l'últim testimoni d'aquest troballa casual.

Moment de la fugida de la granota endinsant-se entre les algues aquàtiques.

Detall de la femella de mosquit surant a la superfície de l'aigua.


L'última mala decisió de la serp

Revisant efectes-trampa per la comarca catalana del Baix Camp hem presenciat una d'eixes estranyes ocasions que ens permeten constatar que la natura no és, com sovint s'idealitza, una mena d'entitat humanitzada que dóna amor a les seues criatures, sinó una multitud de relacions que tenen com a última conseqüència menjar, reproduir-se, matar o morir. Però hi ha vegades que aquestes accions tenen finals inesperats per als seus protagonistes, com el que ocupa aquesta entrada.

Bassa abandonada que fa funció d'efecte trampa (Baix Camp, Catalunya).

L'efecte trampa era una gran bassa abandonada al mig d'una zona de cultiu de secà, sense ús des de fa anys. A l'arribar-hi ja podem veure la seua primera víctima, un adult de gripau corredor, Epidalea calamita, flotant a la superfície de l'aigua ofegat. Sempre que veig aquestes situacions se'm passa pel cap la quantitat d'anurs que la gent veu a llocs com aquests i no intervindran per a salvar-los, pensant que com són "amfibis" no corren cap perill, fins i tot gent amb certa experiència de camp. 

Adult ofegat de gripau corredor, Epidalea calamita (Baix Camp, Catalunya).

Els anurs que sí poden sobreviure perfectament en aquestes circumstàncies són les granotes comunes, Pelophylax perezi, que continuen cantant els seus reclams a pocs metres de distància tot i la nostra presència. Compatibilitzem, com a mínim, fins a sis individus adults i una quantitat major de juvenils, i entre una branca sumergida localitzem una posta seua.

Posta de granota comuna, Pelophylax perezi (Baix Camp, Catalunya).

També flotant trobem una primera serp, que aconseguim extraure de l'aigua. Es tracta d'un juvenil de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora, una espècie prou rara a la zona i que per desgràcia hem de veure en aquestes circumstàncies.

Juvenil ofegat de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora (Baix Camp, Catalunya).

Mentre fotografiem el juvenil de collaret ens fixem en un forma que contrasta sobre el fons de la bassa. Es tracta d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, però la distorsió provocada per la refracció de l'aigua no ens deixa veure que és eixa "cosa blanca" que apareix a la zona del seu cap. Amb el zoom de la càmera podem veure que es tracta d'un anur. Amb paciència i una canya aconseguim traure-la de l'aigua, esbrinant-ho per fi.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

El cos pràcticament intacte i sense evidències de putrefacció d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, amb el cadàver unflat i florit per fongs i bacteris d'un tòtil adult, Alytes obstetricans pertinax. Al davant nostre tenim un interessant cas de necrobiosis tafonòmica, es a dir, els successos i les causes que porten a la mort d'un individu, en aquesta ocasió de la serp d'aigua.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

Del que no hi ha cap mena de dubte és que el moment de mort d'ambdós animals no és el mateix, pels diferents estadis de descomposició. Possiblement la causa de la mort del tòtil fora la mateixa del gripau corredor o el juvenil de serp de collaret, al quedar-hi atrapat, sense opcions d'eixir de la trampa mortal en la que s'ha convertit la bassa. En canvi, les serps d'aigua són totalment capaces de viure a dins d'aquests llocs, sempre que puguen solejar per a termorregular a l'interior. Així que aquesta no pot ser la causa del decés del juvenil de Natrix maura.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

No obstant, l'ofegament és la principal sospitosa de causa mortal i una mala decisió de la serp el desencadenant. Segurament la jove serp va veure el cos del tòtil flotant a l'aigua i el va considerar una font d'aliment ideal, bé fora conscient que ja estava mort o bé al confondre'l amb una alguna de les granotes vives de la bassa. Però, probablement el pes i la grandària del cadàver van fer impossible que la serp aconseguira empassar-se'l i també li van impossibilitar eixir a la superfície per a respirar, causant-li la mort per ofegament. La seua darrera mala decisió.


Recompte d'espècies:
- Alytes obstetricans pertinax
- Epidalea calamita
- Pelophylax perezi
- Natrix astreptophora
- Natrix maura


Pelophylax perezi - Granota comuna

La granota comuna o granota verda ibèrica, Pelophylax perezi, és un amfibi anur de la família Ranidae, típic de la Península Ibèrica, tot i que també s'hi troba al sud, sud-oest i oest de França. El solapament de distribucions i contacte al terç sud del territori gal amb la granota verda europea, Pelophylax ridibundus, ha generat la klepto-espècie de granota híbrida de Graf, Pelophylax klepton grafi.

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un riu (Tarragonès, Catalunya).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un bassa de reg (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un toll d'aigües permanents (Riberos del Tajo, Extremadura).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un estany artificial urbà (Eivissa, Illes Balears).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a una zona de dunes de l'Albufera (València ciutat, C. Valenciana).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un estany artificial urbà (València ciutat, C. Valenciana).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un toll d'aigües temporals en un cultiu de cítrics (Ribera Alta, C. Valenciana).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi, en una zona de cultiu de cítrics (Ribera Alta, C. Valenciana).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi, a una zona de cultiu de cítrics (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un riu (Tarragonès, Catalunya).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi, a un rierol temporal (Eivissa, Illes Balears).

Juvenil de granota comuna, Pelophylax perezi, a un estany artificial urbà (València ciutat, C. Valenciana).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a una riba fluvial (Cabreira / Cabrera, Castilla y León).

Adult de granota comuna, Pelophylax perezi, a un punt d'aigües permanents (Horta Sud, C. Valenciana).