Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alytes obstetricans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alytes obstetricans. Mostrar tots els missatges

L'última mala decisió de la serp

Revisant efectes-trampa per la comarca catalana del Baix Camp hem presenciat una d'eixes estranyes ocasions que ens permeten constatar que la natura no és, com sovint s'idealitza, una mena d'entitat humanitzada que dóna amor a les seues criatures, sinó una multitud de relacions que tenen com a última conseqüència menjar, reproduir-se, matar o morir. Però hi ha vegades que aquestes accions tenen finals inesperats per als seus protagonistes, com el que ocupa aquesta entrada.

Bassa abandonada que fa funció d'efecte trampa (Baix Camp, Catalunya).

L'efecte trampa era una gran bassa abandonada al mig d'una zona de cultiu de secà, sense ús des de fa anys. A l'arribar-hi ja podem veure la seua primera víctima, un adult de gripau corredor, Epidalea calamita, flotant a la superfície de l'aigua ofegat. Sempre que veig aquestes situacions se'm passa pel cap la quantitat d'anurs que la gent veu a llocs com aquests i no intervindran per a salvar-los, pensant que com són "amfibis" no corren cap perill, fins i tot gent amb certa experiència de camp. 

Adult ofegat de gripau corredor, Epidalea calamita (Baix Camp, Catalunya).

Els anurs que sí poden sobreviure perfectament en aquestes circumstàncies són les granotes comunes, Pelophylax perezi, que continuen cantant els seus reclams a pocs metres de distància tot i la nostra presència. Compatibilitzem, com a mínim, fins a sis individus adults i una quantitat major de juvenils, i entre una branca sumergida localitzem una posta seua.

Posta de granota comuna, Pelophylax perezi (Baix Camp, Catalunya).

També flotant trobem una primera serp, que aconseguim extraure de l'aigua. Es tracta d'un juvenil de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora, una espècie prou rara a la zona i que per desgràcia hem de veure en aquestes circumstàncies.

Juvenil ofegat de serp de collaret ibèrica, Natrix astreptophora (Baix Camp, Catalunya).

Mentre fotografiem el juvenil de collaret ens fixem en un forma que contrasta sobre el fons de la bassa. Es tracta d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, però la distorsió provocada per la refracció de l'aigua no ens deixa veure que és eixa "cosa blanca" que apareix a la zona del seu cap. Amb el zoom de la càmera podem veure que es tracta d'un anur. Amb paciència i una canya aconseguim traure-la de l'aigua, esbrinant-ho per fi.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

El cos pràcticament intacte i sense evidències de putrefacció d'un juvenil de serp d'aigua, Natrix maura, amb el cadàver unflat i florit per fongs i bacteris d'un tòtil adult, Alytes obstetricans pertinax. Al davant nostre tenim un interessant cas de necrobiosis tafonòmica, es a dir, els successos i les causes que porten a la mort d'un individu, en aquesta ocasió de la serp d'aigua.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

Del que no hi ha cap mena de dubte és que el moment de mort d'ambdós animals no és el mateix, pels diferents estadis de descomposició. Possiblement la causa de la mort del tòtil fora la mateixa del gripau corredor o el juvenil de serp de collaret, al quedar-hi atrapat, sense opcions d'eixir de la trampa mortal en la que s'ha convertit la bassa. En canvi, les serps d'aigua són totalment capaces de viure a dins d'aquests llocs, sempre que puguen solejar per a termorregular a l'interior. Així que aquesta no pot ser la causa del decés del juvenil de Natrix maura.

Juvenil ofegat de serp d'aigua, Natrix maura, amb un tòtil mort, Alytes obstetricans pertinax (Baix Camp, Catalunya).

No obstant, l'ofegament és la principal sospitosa de causa mortal i una mala decisió de la serp el desencadenant. Segurament la jove serp va veure el cos del tòtil flotant a l'aigua i el va considerar una font d'aliment ideal, bé fora conscient que ja estava mort o bé al confondre'l amb una alguna de les granotes vives de la bassa. Però, probablement el pes i la grandària del cadàver van fer impossible que la serp aconseguira empassar-se'l i també li van impossibilitar eixir a la superfície per a respirar, causant-li la mort per ofegament. La seua darrera mala decisió.


Recompte d'espècies:
- Alytes obstetricans pertinax
- Epidalea calamita
- Pelophylax perezi
- Natrix astreptophora
- Natrix maura


Alytes obstetricans - Tòtil o gripau paridor

El tòtil o gripau paridor, Alytes obstetricans, és un amfibi anur de la família Alytidae que se caracteritza, com la resta d'integrants ibèrics del gènere Alytes, perquè el mascle és l'encarregat de transportar la posta d'ous. A mesura que la femella realitza la posta, aquesta diposita els ous entre les extremitats posteriors del mascle. Una vegada fecundats, el mascle els transporta entre les seues potes fins que arribe el moment de l'eclosió.

Mascle de tòtil, Alytes obstetricans pertinax, amb la seua posta (Alt Camp, Catalunya).

És una espècie amb una alt grau adaptatiu pel que respecta als ambients, podent ocupar un ampli ventall, des de boscos tancats fins a zones amb poca vegetació, però sempre necessitada de la presència de punts d'aigua i/o una humitat ambiental suficientment alta per a la seua supervivència.

Actualment hi ha reconegudes tres sub-espècies de tòtil a la Península Ibèrica: Alytes obstetricans obstetricans, Alytes obstetricans pertinax i Alytes obstetricans boscai. L'espècie Alytes almogavarii, abans considerada com a sub-espècie (Alytes obstetricans almogavarii), actualment té status d'espècie incipient gràcies a les dades moleculars.


Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de pedres sorrenques (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una pinada mediterrània (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'un bosc de ribera (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

El mateix juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, dos mesos després a una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un cultiu de secà (Alt Vinalopó, C. Valenciana).

Les larves de tòtil són prou comunes en qualsevol punts d'aigua permanent o quasi-permanent d'arreu de la seua distribució, si bé en alguns punts arriba a ser força escàs. També és l'amfibi ibèric amb el període d'estadi larvari més llarg, que pot arribar fins als tres anys. Tot i que majoritàriament cria al llarg de la primavera, la reproducció pot allargar-se gairebé tot l'any.

Adult i juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un camp de cultiu de cítrics (Camp del Túria, C. Valenciana).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un cultiu de secà (Alt Vinalopó, C. Valenciana).