Discoglossus pictus - Granota pintada mediterrània

La granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus, és un amfibi anur de la família Alytidae de mida mitjana, caracteritzat per una pupil·la arrodonida, el musell força puntegut, la pell amb berrugues xicotetes, el ventre generalment blanquinós. Al seu dors presenta un gran varietat de disseny, però que principalment són en grans taques arrodonides i, en menor mesura, llistats.

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Maresme, Catalunya).

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un rierol (Maresme, Catalunya).

 

Femella gràvida de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un estany d'aigües temporals (Maresme, Catalunya).

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Maresme, Catalunya).

És una espècie originària del nord d'Àfrica però que ha colonitzat territori europeu per intervenció de l'ésser humà. Concretament, la sub-espècie Discoglossus pictus auritus, provinent del nord d'Algèria i Tunísia, fou introduïda al sud de França al llarg del segle XIX, dins del context històric de la colonització francesa d'Algèria. I des de la Catalunya Nord ha entrat a la Península Ibèrica, ocupant ja la meitat nord de l'àrea litoral de Catalunya, on actualment està expandint cada any més la seua distribució cap al sud. 

Aquest amfibi pot colonitzar en una gran varietat d'hàbitats mediterranis fins a una altitud de 500 metres sobre el nivell del mar, incloent zones humanitzades, com sistemes de regadiu i canalitzacions. Fins i tot és capaç de tolerar aigües salobres.

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Baix Montseny, Catalunya).

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Baix Montseny, Catalunya).

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Baix Montseny, Catalunya).

Adult de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un bosc de ribera (Baix Montseny, Catalunya).

La granota pintada mediterrània cria majoritàriament en tolls temporals, pel qual es considera que pot ser un competidor amb altres espècies d'amfibis que utilitzen aquests espais per a la reproducció, especialment el gripau corredor, Epidalea calamita. Com s'ha esmentat abans, fins i tot és capaç de reproduir-se en cossos d'aigua salobres, fins a una concentració de sal de 6,8 g/l. A Catalunya la seua reproducció s'inicia a partir de febrer i el desenvolupament larvari finalitza com a màxim als 45 dies.

Femella gràvida de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un rierol (Maresme, Catalunya).

Femella gràvida de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un rierol (Maresme, Catalunya).

Femella gràvida de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, a un rierol (Maresme, Catalunya).

Juvenil de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, en un bosc de ribera (La Selva, Catalunya).

Juvenil de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, en un bosc de ribera (La Selva, Catalunya).

Juvenil de granota pintada mediterrània, Discoglossus pictus auritus, d'un prat humit (Baix Montseny, Catalunya).

Alytes almogavarii - Tòtil almogàver

El tòtil almogàver, Alytes almogavarii, és un amfibi anur de la família Alytidae que se caracteritza, com la resta d'integrants del gènere Alytes, perquè el mascle és l'encarregat de transportar la posta d'ous. A mesura que la femella realitza la posta, aquesta diposita els ous entre les extremitats posteriors del mascle. Una vegada fecundats, el mascle els transporta entre les seues potes fins que arribe el moment de l'eclosió.

Mascle de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, amb la seua posta (Vallès Oriental, Catalunya).

És una espècie amb una alt grau adaptatiu pel que respecta als ambients, podent ocupar un ampli ventall, des de boscos tancats fins a zones amb poca vegetació, però sempre necessitada de la presència de punts d'aigua i/o una humitat ambiental suficientment alta per a la seua supervivència.

Actualment hi ha reconegudes quatre espècies de tòtil a la Península Ibèrica: Alytes dickhilleni, Alytes cisternasii, Alytes  almogavarii i Alytes obstetricans. L'espècie Alytes almogavarii es distribueix per la Catalunya Nord i per la Catalunya ibèrica, limitat al sud per la Serra de Prades, on ja s'hi troba l'Alytes obstetricans pertinax, mentre que penetra cap a l'oest per la vessant sud pirinenca i pre-pirinenca del nord d'Aragó.

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a un prat humit (Vallès Oriental, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a un rierol entre fagedes (Montseny, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una pineda mediterrània (Vallès Oriental, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una zona peri-urbana (Pallars Jussà, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una zona de graves (Pallars Jussà, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una zona matolls secs mediterranis (Pallars Jussà, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una zona de cultiu de regadiu (Pallars Jussà, Catalunya).

Adult de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, a una zona de cultiu de secà (Vallès oriental, Catalunya).

Les larves de tòtil són prou comunes en qualsevol punts d'aigua permanent o quasi-permanent d'arreu de la seua distribució, si bé en alguns punts arriba a ser força escàs. Alytes també és el gènere d'amfibi ibèric amb el període d'estadi larvari més llarg, que pot arribar fins als tres anys. Tot i que majoritàriament cria al llarg de la primavera, la reproducció pot allargar-se gairebé tot l'any.

Larva de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, d'un rierol en zona de pissarres (Berguedà, Catalunya).

Metamòrfic de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, d'un rierol en zona de calcàries (Pallars Jussà, Catalunya).

Metamòrfic de tòtil almogàver, Alytes almogavarii, d'una bassa en zona sorrenca (Garrotxa, Catalunya).

Alytes dickhilleni - Tòtil bètic

El tòtil bètic o gripau paridor bètic, Alytes dickhilleni, és un amfibi anur de la família Alytidae endèmic del sud-est de la Península Ibèrica, de l'àrea oriental d'Andalusia, el nord-oest de Múrcia i l'extrem sud-est de Castella-La Manxa. És una espècie semblant al tòtil comú, Alytes obstetricans, i del tòtil mediterrani, Alytes almogavarii, dels que se diferencia perquè mai presenta grànuls o berrugues de coloració ataronjada o rogenca. Amb l'altra espècie ibèrica del gènere Alytes, del tòtil ibèric o Alytes cisternasii, es diferència perquè aquesta darrera presenta dos tubercles a les palmes mentre que Alytes dickhilleni, Alytes almogavarii i Alytes obstetricans en presenten tres.

Adult de tòtil bètic, Alytes dickhilleni, a un bosc de ribera (Comarca del Noroeste, Múrcia).

Adult de tòtil bètic, Alytes dickhilleni, a un bosc de ribera (Comarca del Noroeste, Múrcia).

Alytes obstetricans - Tòtil o gripau paridor

El tòtil o gripau paridor, Alytes obstetricans, és un amfibi anur de la família Alytidae que se caracteritza, com la resta d'integrants ibèrics del gènere Alytes, perquè el mascle és l'encarregat de transportar la posta d'ous. A mesura que la femella realitza la posta, aquesta diposita els ous entre les extremitats posteriors del mascle. Una vegada fecundats, el mascle els transporta entre les seues potes fins que arribe el moment de l'eclosió.

Mascle de tòtil, Alytes obstetricans pertinax, amb la seua posta (Alt Camp, Catalunya).

És una espècie amb una alt grau adaptatiu pel que respecta als ambients, podent ocupar un ampli ventall, des de boscos tancats fins a zones amb poca vegetació, però sempre necessitada de la presència de punts d'aigua i/o una humitat ambiental suficientment alta per a la seua supervivència.

Actualment hi ha reconegudes tres sub-espècies de tòtil a la Península Ibèrica: Alytes obstetricans obstetricans, Alytes obstetricans pertinax i Alytes obstetricans boscai. L'espècie Alytes almogavarii, abans considerada com a sub-espècie (Alytes obstetricans almogavarii), actualment té status d'espècie incipient gràcies a les dades moleculars.

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de pedres sorrenques (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una pinada mediterrània (Serranía Baja, Castilla - La Mancha).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'un bosc de ribera (Ribera Alta, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

El mateix juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, dos mesos després a una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, d'una zona de cultiu de regadiu (Camp del Túria, C. Valenciana).

Adult de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un cultiu de secà (Alt Vinalopó, C. Valenciana).

Les larves de tòtil són prou comunes en qualsevol punts d'aigua permanent o quasi-permanent d'arreu de la seua distribució, si bé en alguns punts arriba a ser força escàs. També és l'amfibi ibèric amb el període d'estadi larvari més llarg, que pot arribar fins als tres anys. Tot i que majoritàriament cria al llarg de la primavera, la reproducció pot allargar-se gairebé tot l'any.

Adult i juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un camp de cultiu de cítrics (Camp del Túria, C. Valenciana).

Juvenil de gripau paridor, Alytes obstetricans pertinax, a un cultiu de secà (Alt Vinalopó, C. Valenciana).

Alytes muletensis - Ferreret

El ferreret, Alytes muletensis, és un gripauet endèmic de l'illa de Mallorca i en perill d'extinció, tant per la introducció humana de nous depredadors i competidors a l'àmbit insular (Natrix maura i Pelophylax perezi, respectivament) com per l'entrada de noves malalties, com la temuda quitridiomicosis. Un fet curiós d'aquesta espècie és que primer fou coneguda gràcies a la troballa de restes paleontològiques seues provinents de jaciments del Quaternari mallorquí, l'any 1977 i publicades el 1979. Se l'assignà a la nova espècie fòssil Baleaphryne muletensis. Als tres anys, el 1980, de la seua descripció "prehistòrica" i gràcies al testimoni d'alguns llauradors que assenyalaven l'existència d'un anur desconegut al nord de l'illa així com antigues notes naturalistes que parlaven de la presència del gènere Alytes a Mallorca van ser descobertes les poblacions actuals de la Serra de Tramuntana.

Al tractar-se d'una espècie amb problemes de conservació s'han dedicat nombrosos esforços per assegurar la seua supervivència, entre d'altres la seua criança en captivitat. Un dels centres on es porta a terme és al Bioparc de València ciutat, d'on prové l'individu de la fotografia següent.

Un altre centre que manté ferrerets en captivitat és el Zoo de Barcelona, que té a les seues instal·lacions un reptiliari, d'on prové el següent individu adult.